Cinc hores per arribar de Barcelona a Tarragona en tren

Vaig agafar el tren a les 20:33 de la tarda amb un altre amic i quan ens trobàvem a l'altura de Sant Vicenç de Calders, a les 21:30, el tren va frenar del tot, sense cap motiu, i la llum va desaparèixer. Ja se sap com és la gent quan succeixen aquestes coses; nerviosisme, queixes i malestar. Però ràpidament un tècnic de la Renfe va arribar pels corredors del tren, així que els ànims es van calmar. El tren havia atropellat un home que es trobava enmig de la via.

Seguidament el revisor va arribar per donar informació més precisa sobre el protocol d'actuació, moment en què em vaig començar a imaginar que la nit seria un calvari. Havia de venir la policia judicial i el jutge, perquè donessin via lliure al tren per reiniciar la marxa. I basant-se en casos anteriors, el revisor va anunciar que teníem per diverses hores.

Mà a la motxilla i partides a la game boy micro; havia de ser la salvació pel temps d'espera. Al cap de mitja hora, cap a les 22 hores, operaris de la Renfe ja havien trobat trossos del cos al darrera del tren, però ni la Policia Judicial, ni el jutge havien fet acte de presència. Dues hores més tard, s'anunciava per megafonia que la policia ja hi era al lloc, però no el jutge.

Després de jugar moltes partides a la videocònsola i haver passat un cap de setmana frenètic a un li comença a entrar el cansament i la indignació, perquè que es tardi una hora per solucinar el cas entra dins del normal, però que dues hores més tard no hagi aparegut el jutge no ho és tant. A més, ens trovàvem enmig del no res, amb tot obscur i sense possibilitat de baixar del tren per beure o menjar alguna cosa.

La circulació de trens entre Barcelona i Tarragona s'havia interromput des del moment de l'atropellament i així ho confirmo quan em truca un amic que anava a un tren regional posterior al meu. Ell, però, té més sort que jo, ja que es troba a l'estació de Cunit, amb llum, begudes i menjar. La gent al meu tren comença a desesperar-se, sense queixar-se molt, i es noten cares d'agotament.

Finalment, i després de tres hores i mitja d'espera, el jutge arriba i certifica que el tren pot continuar la marxa. El revisor comenta que es podria tractar d'un suïcidi. Després de cinc hores assegut en un tren, sense haver menjat ni begut res, un arriba destrossat psicològicament a l'estació de Tarragona. I allà es troba amb la imatge més còmica de tota la jornada: el cartell que anunciava el tren tenia l'hora de les 21:38. Eren la 1:15 de la nit.

Al Japó és molt més comú que la gent es llenci al tren, així que tenen un protocol d'actuació molt ràpid. En menys de 10 minuts la circulació es reprèn. A més, si s'identifica el suïcida la família és obligada a pagar una gran quantitat de diners a empreses i usuaris, que pot arribar a 700.000 euros. Japó no és Espanya, però hi ha massa diferència entre 10 minuts i tres hores i mitja.