-
Cementiri de Reus
Els integrants del grup 'La Gata Borda' escriuen i interpreten els diàlegs dels personatges que acompanyaran als visitants pel Cementiri General de Reus. La visita comença a les portes del cementiri. Rebuts pel déu Cronos i el reusenc Peret de la Dalla, que amb el seu rellotge de sorra i la seva dalla, vol recordar la fugacitat del temps, els visitants podran recórrer la part antiga del Cementiri a la llum de les espelmes. Es passejaran acompanyats dels improvisats guies que van explicant la història d'alguns dels molts monuments funeraris.
El Cementiri, a més de guardar obres d'art importants, amb peces neoclàssiques, neogòtiques, neoegípcies... que donen fe d'un passat recent esplendorós, amb obres d'arquitectes com Lluís Domènech i Montaner, Jeroni F. Granell, Leandre Albareda o Josep Oriol Mestres; escultures que signen Plácido Zuloaga, els germans Venaci i Agapit Vallmitjana i els reusencs Joan Rebull i Joan Roig, és una font d'història de la ciutat. El Cementiri, és també un parc de la ciutat, on l'art i la història recent es barregen davant els ulls dels visitants.
Els diàlegs dels guies ofereixen pinzellades de l'arquitectura i de la història del cementiri. Una història feta de grans gestes, com les que narren el mausoleu del general Prim, o les dels soldats anònims de la capella dels herois de Vilallonga i el Morell; del passat industrial com les del panteó Iglésias-Òdena, dels mausoleus com els del Boule, Casas Bley, Abelló i Pratdesaba; de sepultures de polítics i professionals com l'Evarist Fàbregas, Joan Rebull, Macià Vila, i altres fills il·lustres de Reus. Del monument a Sardà i Cailà, que féu possible l'actual cementiri gràcies al llegat dels terrenys en el seu testament.
Una història, també, que recorda episodis sentits en la vida de les famílies reusenques com la capella Margenat o el mausoleu del Xola; i de vides anònimes que es van desgranant durant el recorregut, com les de les fosses comunes, les de la fossa de la Guerra Civil, les restes traslladades del Cementiri del Roser o la figura trista que seu al mig del bosc de pins.
El Cementiri de ciutat, el primer Cementiri General de l'Estat, un lloc de sepultura, que seguint les indicacions del seu benefactor, és igual per a tothom, i no distingeix ni en races ni en creences.
