Albert Basora i The Dirty T-Shirts, dos projectes musicals fets realitat

Les músiques d’Albert Basora i The Dirty T-Shirts han coincidit aquest divendres en un doble concert al bar del Racó de la Palma i que s'han inclòs en la celebració del 10è aniversari de Reusdigital.cat. Els gèneres pop i rock, en dos formats diferents, han estat les referències d’una nit en què han quedat demostrades les grans possibilitats dels sis músics que han passat per l’escenari. Si bé la joventut i la trajectòria dels reusencs i els madrilenys fan l'efecte que són encara projectes novells i en construcció, la conclusió final un cop els has vist en actiu, els atorga una certa maduresa.

El primer a actuar ha estat Albert Basora, qui acompanyat d’Albert Ramos (guitarra), ha presentat la seva col·lecció de cançons que formen part de la seva recent proposta musical creada al marge del grup The Krav Maga. El 2017, Basora va posar en marxa una trajectòria personal paral·lela al grup, que gradualment ha anat a més. Una aposta del reusenc caracteritzada per cançons amb un caràcter més melòdic i introspectiu i amb una presentació més calmosa.

Al Racó de la Palma, Albert Basora ha deixat clar que també domina aquest nou joc de  sons i sensibilitats, i que es troba còmode en ell. A més, la seva habilitat en la guitarra, i també la d’Albert Ramos, hi contribueixen. Una proposta personal de Basora, en la qual no desentonen versions de Nick Cave, com s’ha pogut comprovar aquest divendres. El concert l’ha tancat amb ‘El viatge’ que, sembla, representa la cançó referent del compositor reusenc.   

En un pla més enèrgic ha intervingut després el grup The Dirty T-Shirts, un quartet madrileny lliurat totalment al fenomen del ‘britpop’, un subgènere musical sorgit als anys 90 al Regne Unit. La relació queda palesa en el nom del grup, ja que deriva d’una cançó d’Oasis. The Dirty T-Shirts és un grup format per Miki Garay (guitarra i veu), Dani Muñoz (bateria), Samu Seoane (baix) i Fred Dufour (guitarra), de tres anys de vida, que un cop superats uns problemes inicials en la seva estructura, té ja les condicions favorables per créixer encara més. La recent publicació d’un EP deixa entreveure l’estabilitat en el grup i les seves bones perspectives.

En la seva primera actuació a Catalunya, els madrilenys han sorprès gratament al públic. Confessem-ho, es tracta d’un grup força desconegut i amb una proposta musical no gaire present en el nostre entorn. Aquestes circumstàncies, així com la seva aparença innocent han resultat superades per la seva solvència en el maneig dels instruments i la seva força en el directe. En la línia del ‘britpop’, molta d’aquesta força de The Dirty T-Shirts recau en el joc de les guitarres. Les cançons ‘I Wont Ever Stop Following You’, ‘Hold On Me Or Say Goodbay’ i ‘Lies’ en són uns exemples. La seva actuació ha estat basada en temes propis, excepte la versió de ‘Knocki’n On Heaven’s Door’ de Bob Dylan.

Albert Basora i The Dirty T-Shirts són exemples de projectes musicals que si no es torcen les coses (que espero no succeeixi), en un futur els trobarem en cartells de destacats festivals, i aleshores, satisfets, recordarem actuacions com les d’aquest passat divendres. Aquestes coses passen.