Dimarts, 25 de Juny de 2024

Tres joies culturals per a un cap de setmana llarg

27 d'Abril de 2023, per Reusdigital.cat
  • Mia Goth, diva del terror a 'Pearl'

    Cedida

Com cada divendres, els de Reusdigital.cat us recomanem cultura per tal que la gaudiu a casa, o allà on hagueu anat d'escapada, si heu tingut aquesta sort. Marià Arbonès us porta una de les seves perles musicals; i en el cas d'Estel Romeu i Marc Busquets, són pel·lícules. Agafeu l'agenda, i preneu nota. I si us agrada el que us proposem, ja ho sabeu: feu-ho córrer!

 

Marc Busquets recomana 'Pearl', de Ti West

Ti West és un dels cineastes més en forma quant al gènere de terror. Va sorprendre, l'any passat, amb l'estrena del film X, que per forma i fons recordava clàssics dels 70. Per desvergonyida, eròtica i violenta, la pel·lícula va garantir allò que prometia: sang i fetge i sexe. L'acollida va fer que West es proposés iniciar, amb X, una trilogia més o menys lligada a través dels seus personatges. És disponible en algunes plataformes el segon volum, Pearl, centrada en una secundària (clau) del primer episodi. 

Si X és intensa i es deslliga de seguida de les pretensions intel·lectuals de l'anomenat (i actual) high terror, Pearl no l'abraça però s'obre a noves interpretacions i escenaris pertorbadors. Sense revelar excessius detalls de la trama, a la pel·lícula hi trobem una jove de l'interior nord-americà que vol ser famosa a qualsevol preu. I aquest, ja us ho podeu imaginar, no serà precisament barat. Ambientada a més en plena expansió de la grip espanyola, a començaments del segle XX, Pearl captiva per la seva estètica naturalista i una Mia Goth en estat de gràcia, pletòrica, que es reivindica com una de les dives del gènere. 

 

 

 

Marià Arbonès fa un maridatge de vi i cançons, a propòsit de la Fira del Vi de Falset

Aquest cap de setmana recupero un programa de "Música per a gent exquisida" dedicat a cançons relacionades amb el món del vi. Ho faig perquè en els pròxims dies té lloc a Falset (on resideixo) la Fira del Vi. Així que, a més de convidar-vos a visitar-la, us proposo que acompanyeu la lectura d'aquest text i l'escolta de les cançons que he triat amb el tast d'un vi, si és possible, de proximitat.

Obro l'ampolla amb la cançó "Bottle of Red Wine", d'Eric Clapton. L'any 1970 va compondre aquest blues i el va incloure en el disc homònim, el primer que va gravar en solitari. En un context de ressaca i desamor, la lletra descriu un home que, des del llit, insisteix constantment a tenir una ampolla de vi. 

Una mala jugada, resultat de massa confiances amb una noia i de beure massa vi, és el que descriu la clàssica cançó "Summer Wine", de Nancy Sinatra i Lee Hazlewood, composta l'any 1967 i que molts artistes han versionat. Aquest va ser el primer dels duets tan populars que van fer plegats. 

Day of Wine and Roses és una pel·lícula de 1962, tot un clàssic del cinema, dirigida per Blake Edwards. Jack Lemmon i Lee Remick en són els actors principals. La banda sonora de la pel·lícula és de Henry Mancini, com és habitual en les pel·lícules d'aquest director, i la lletra, de Johnny Mercer. La banda sonora va guanyar l'Oscar a la millor cançó amb el tema que dona nom al film. 

"Vinyes verdes vora el mar" és un poema de Josep Maria de Sagarra que Lluís Llach va musicar amb una sensibilitat extraordinària. Llach va incloure la cançó en el disc Campanades a morts (1977). El poema també ha estat adaptat per altres artistes, com ara Ovidi Montllor i Ester Formosa. Descriu el cicle de la vida d'unes vinyes, que, segons la versió més estesa, corresponen a l'Empordà, però altres veus apunten que són les que es contemplaven des del turó de Montigalà, a Badalona, propietat de la família Sagarra. 

El tango i el vi sempre han tingut una relació estreta. A les tavernes argentines és on s'han interpretat i ballat més tangos. El vi és molt present en les lletres "tangueres", com un aliat per ofegar les penes del desamor, la solitud i les passions no correspostes. Un exemple és "El vino triste", de Juan D'Arienzo i Manuel Romero.

Tanco amb la música clàssica, en la qual l'alcohol també té una gran presència. Per a bé i per a mal, és el detonant de situacions que poden ser còmiques o fatídiques. És el cas de Mozart i el duo "Vivat Bacchus! Bacchus lebe!", de l'òpera El rapte en el serrall. Aquest cant al vi s'utilitza mentre s'emborratxa el dolent, que té presoners els protagonistes.

Espero que us hagi agradat el tast. Bon cap de setmana. (Marià Arbonès).

 

 

Estel Romeu recomana '20.000 especies de abejas', d'Estibaliz Urresola

Com les abelles, pausades, treballadores i dolces, l'òpera prima d'Estibaliz Urresola avança discretament fins a clavar-te el fibló. Amb 129 minuts de durada, 20.000 especies de abejas et sedueix per explicar-te el camí de la Cocó a l'hora d'acceptar la seva identitat i fer-se un lloc al seu rusc.

La protagonista és una nena de vuit anys que, durant les vacances d'estiu al poble de la seva mare, es vol desfer d'una identitat amb què no se sent còmoda. Encara que tothom li diu Aitor, un nom amb el qual no se sent identificada, ella va desgranant com vol que la vegin i quin ha de ser el seu nom de veritat. A través d'històries familiars i cotilles imposades per la seva àvia, la protagonista i la seva mare, Ane, intenten trobar el seu lloc, com a nena i com a artista, respectivament, en un entorn que no acompanya del tot.

20.000 especies de abejas parla d'infància trans des de la cura i el detall, deixant enrere les tradicionals representacions negatives sobre el procés de transició. La protagonista, Cocó en un principi, viu el camí amb dubtes, amb alguna por de mostrar-se com és, però també amb una mare i una tieta que li ensenyen que no hi ha coses de nen o de nena i que no té perquè ser ni expressar-se d'una manera determinada.

L'òpera prima d'Estibaliz Urresola se suma a les pel·lícules de noves directores que plantegen amb cura de temes complexos, com Alcarràs, de Carla Simon; La Maternal, de Pilar Palomero; o Cinco Lobitos, d'Alauda Ruiz de Azua. El llargmetratge compta amb un guió delicat i una interpretació sublim de la protagonista, Sofia Otero, que ha fet que s'endugués l'Os de Plata a Millor Interpretació Protagonista a Berlín. Plena de simbolismes, com les abelles, l'art, la foguera de Sant Joan i la fe; 2.000 especies de abejas és una història que posa llum i dolçor a les infàncies trans.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges