-
Des de l'assetjament sexual i el maltractament emocional fins a la violència física o les pressions culturals, aquestes violències sovint romanen invisibles o normalitzades
Cedida
El 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, és una jornada per sensibilitzar la societat i reflexionar sobre les múltiples formes de violència que milions de dones pateixen arreu del món. Des de l'assetjament sexual i el maltractament emocional fins a la violència física o les pressions culturals, aquestes violències sovint romanen invisibles o normalitzades, i perpetuen la desigualtat i el silenci.
En aquest context, el cinema i les sèries esdevenen eines poderoses per visibilitzar aquestes problemàtiques, donar veu a les víctimes i generar empatia i consciència col·lectiva. Les següents cinc produccions aborden diferents formes de violència contra les dones, i ofereixen històries que inspiren, commouen i conviden a l'acció. Aquestes obres, algunes basades en fets reals, recorden la importància de trencar el silenci i lluitar per un món més just i igualitari.
Soy Nevenka (2024)
Aquesta pel·lícula de ficció narra la història de Nevenka Fernández, la primera dona a Espanya que va denunciar públicament l'assetjament sexual que va patir per part d'un polític. Inspirada en fets reals, la pel·lícula dramatitza els esdeveniments i les conseqüències de la seva decisió, i ofereix una mirada profunda al seu procés personal i a l'impacte social d'aquella denúncia.
Retrata no només l'assetjament sexual i l'abús de poder que va patir Nevenka, sinó també el maltractament social i institucional posterior a la seva denúncia. Exposa el rebuig i l'estigma que afronten les dones que s'atreveixen a enfrontar les estructures patriarcals i les desigualtats de poder.
La pel·lícula ensenya la importància d'alçar la veu davant les injustícies, tot i les conseqüències adverses, i posa en relleu la necessitat de protegir les víctimes d'assetjament i abús. També convida a reflexionar sobre els canvis estructurals imprescindibles per erradicar aquestes formes de violència.
How to Have Sex (2022)
Tres amigues britàniques viatgen a un destí turístic a Grècia per gaudir d'unes vacances plenes de festa i diversió. Tanmateix, una d'elles, Tara, experimenta una situació que posa en qüestió els límits del consentiment i les dinàmiques de poder en les relacions sexuals.
Examina l'impacte de l'abús sexual en un context aparentment festiu, ressaltant com la cultura del consentiment sovint es veu erosionada pel masclisme i les pressions socials.
Ofereix una lliçó poderosa sobre el consentiment, la importància d'escoltar les víctimes i la necessitat de canviar les normes culturals entorn de les relacions sexuals i el consentiment informat. Es un relat realment cruel sobre les conseqüències de no tenir una bona educació sexual.
Shayda (2023)
Shayda, una dona iraniana, troba refugi en un centre per a dones a Austràlia després de fugir del seu marit abusador. Mentre intenta reconstruir la seva vida al costat de la seva filla petita, s'enfronta als desafiaments d'un sistema judicial que no sempre protegeix les víctimes.
Reflecteix el maltractament físic, psicològic i cultural que viuen moltes dones en contextos patriarcals i com les institucions poden fallar-les fins i tot en països aparentment segurs.
Subratlla la importància dels refugis i xarxes de suport per a dones, la necessitat de lleis més protectores. A més, reflexiona sobre que trencar els cicles de violència, lluny de significar oblidar la pròpia cultura, es converteix en un procés de redefinir-se a través de la reconstrucció personal i familiar.
Creatura (2023)
Mila, una jove atrapada en un conflicte entre la repressió i l'exploració de la seva pròpia sexualitat, reflexiona sobre la seva infantesa i les dinàmiques familiars que han condicionat la seva relació amb el seu cos. A través d'un viatge íntim, la pel·lícula revela les cicatrius emocionals que han modelat la seva identitat.
Explora el maltractament emocional i psicològic derivat de la repressió i les dinàmiques familiars tòxiques. La pel·lícula també tracta el dolor i la confusió que provoca créixer en un entorn on l'afecte i el control es confonen, i fa visible la complexitat del maltractament no físic.
Proposa una reflexió sobre la importància de comprendre i superar les ferides emocionals del passat per reconstruir una relació saludable amb un mateix. Però no des d'una única experiència traumàtica, sinó analitxant la sexualitat com un procés que es construeix desde la infantesa.
Querer* (2024)
Després de 30 anys de matrimoni i dos fills en comú, Miren decideix abandonar el domicili conjugal i denunciar el seu marit per violació continuada. Aquesta acusació devastadora obliga els fills a triar entre creure la seva mare o donar suport a un pare que defensa la seva innocència. La sèrie segueix un viatge familiar i judicial en paral·lel, amb un mateix objectiu: arribar a la veritat.
Querer* explora les conseqüències de la violència sexual dins de la parella, una realitat sovint invisibilitzada. A més, posa el focus en la violència econòmica que poden patir les dones dintre dels matrimonis amb rols de gènere tradicionals, com en aquests casos, la seva capacitat per sortir d'una relació abusiva es veu severament limitada, fet que aguditza el control i l'abús. A més, planteja el dilema al qual s'enfronten els fills quan han de prendre partit en una situació de violència intrafamiliar.
La sèrie ofereix una reflexió sobre la importància de trencar el silenci davant del maltractament, les dificultats de les víctimes per obtenir justícia i com aquestes situacions afecten profundament les dinàmiques familiars. També subratlla la necessitat de xarxes de suport i sistemes judicials que protegeixin víctimes amb eficàcia.
El cinema i les sèries són una finestra a altres realitats i un reflex de les problemàtiques socials. Les cinc produccions seleccionades en aquest article es mostren diferents perspectives de la violència de gènere, des de l'assetjament sexual i la violència emocional fins a la repressió cultural o l'abús dins la parella. Aquestes obres també conviden a reflexionar sobre el paper de la societat en la perpetuació o eraderradicació questes violències.
Donar suport a les víctimes, educar sobre el consentiment i la igualtat, i trencar el silenci són passos imprescindibles per avançar cap a una societat més justa i segura. El 25 de novembre ens ofereix l'oportunitat de fer visibles aquestes realitats, però la lluita per l'eliminació de la violència contra les dones ha de ser constant. Històries com les de 'Soy Nevenka', 'How to Have Sex', 'Creatura', 'Shayda' i 'Querer' ajuden a entendre millor aquestes vivències.
Si necessites ajuda
Si tu o algú del teu entorn està patint violència masclista, és important saber que hi ha recursos disponibles per oferir suport i assistència.
Telèfon d'atenció a les víctimes de violència de gènere a Catalunya: 900 900 120 (gratuït, confidencial i disponible les 24 hores).
Telèfon d'atenció a víctimes de violència de gènere a Espanya: 016 (gratuït, confidencial, disponible les 24 hores i no deixa rastre a la factura).
En cas d'emergència: truca al 112.
També hi ha recursos com centres d'atenció, refugis per a dones i serveis psicològics i jurídics a disposició de les víctimes. No estàs sola; demanar ajuda és el primer pas per sortir d'una situació de violència.
