'Col·lapsar millor', una reflexió sobre com els museus s'han d'adaptar a la crisi climàtica

De col·lapse climàtic, n'hi haurà. Però quin paper han de tenir els museus i les institucions culturals en aquest context i què poden fer per adaptar-s'hi i ajudar la societat? Al voltant d'aquesta qüestió l'artista reusenc Quim Packard presenta l'exposició 'Col·lapsar millor', que es pot veure al Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) fins al 30 de març. A partir de dibuixos amb aparença d'il·lustracions infantils, còmic i grafitti, reflexiona sobre aquest rol institucional, defensa una obertura dels museus cap a la societat i reclama que agafin un caràcter més pedagògic. "Cal canviar-ne l'ADN; no és que s'hagin de cremar, sinó com poden fer més i amb més força", valora.

El MAMT destina tres sales a la mostra, que inclou il·lustracions, objectes quotidians i fins i tot altres peces d'altres museus que Packard reubica i busca donar un nou significat. "La crítica és que els museus haurien de ser més oberts i escoltar més; i plantejar-se altres maneres de dialogar i com treballar amb la comunitat el context actual", sosté l'artista, gestor cultural i mediador artístic. En la seva opinió, les sales "no han de pensar tant en l'artista individualista i creador, sinó més en el col·lectiu i reforçar més els programes educatius i de mediació". Si això passés, creu que seria un "bé per a tothom", ja que considera que en un món canviant "les comunitats més resilients són les que treballen en col·lectiu i des de l'empatia, l'escolta i la solidaritat".

Packard planteja un tema universal però ho fa des d'una perspectiva local del Camp de Tarragona. Entre els dibuixos hi ha els conceptes sequera, PortAventura, Repsol, petroquímica, pantà, tren o hort. "Visc a Falset, soc de Reus i he estudiat a Riudoms", reivindica, i cita "la gestió de l'aigua, les petroquímiques, l'aire que respirem" o les infraestructures com a elements clau de la zona que s'haurien "d'organitzar millor". "És una responsabilitat de la cultura plantejar aquestes problemàtiques a nivell local; i al final el públic que tenim és d'aquí", justifica.

Entre els objectes de l'exposició hi ha uns pufs, obra d'Ariadna Guiteras i Diversorium, un col·lectiu que treballa amb persones amb diversitat funcional. Packard convida els visitants a utilitzar els pufs per "seure, dormir o saltar". "Són cossos. Nosaltres som cossos però el museu també és un cos; i aquesta organicitat és una part que vull reivindicar, de com utilitzem i ens sentim en aquests espais", explica.

Pel que fa a la simplicitat dels dibuixos, que recorden els que fan els infants, l'artista defensa que aquesta senzillesa tothom la pot assolir. "Diuen: 'ah, el meu fill ho pot fer'. Doncs fantàstic! És positiu que tothom pugui treballar, dibuixar i explorar diferents maneres de representar", conclou.