«Confidències vora el Tàmesi», entre «Mad Men» i l’Alçament de Pasqua

En un món on tot just començàvem a caure en l’addicció a les sèries, fa uns anys vaig enamorar-me del context retratat per Mad Men, l’excel·lent i multipremiada ficció que recreava l’univers de les agències publicitàries dels Estats Units. Ambientada entre la guerra de Corea i el desencís del somni americà durant l’arribada del neoliberalisme dels 80, aquesta sèrie presentava amb encert els canvis socials a partir de mitjans segle XX.

Un període en què les dones van passar de ser subalternes en molts llocs de treball o simples mestresses de casa a protagonistes de la seva pròpia vida no, a cops, sense caure en les contradiccions de la modernitat. La maternitat fora del matrimoni, l’ambició, la lluita contra la discriminació laboral, els mètodes anticonceptius, la moda i el canvi de costums en mil i un territoris... els temes que tractava Mad Men eren infinits i molt interessants. Tot un calidoscopi de l’accelerat canvi de mentalitats viscut des de la Segona Guerra Mundial en el món occidental.

Salvant les distàncies entre la pantalla i el paper i traslladant la trama dels Estats Units al declinant Regne Unit que deixava enrere l’Imperi i s’abraçava amb entusiasme a les fluctuants modes musicals, l’escriptora Maria Lluïsa Amorós ens acaba de regalar en format novel·la (Confidències vora el Tàmesi, d’Onada Edicions, 2023) una història sobre una mena de mad man en versió femenina i anglesa: Maeve Butler.

Amb ganes de menjar-se el món

A través de 50 capítols (per cert, "molt ben escrits i curts", tal com va destacar Margarita Aritzeta en la presentació pública a Reus), Amorós narra la vida d’una dona que arriba a Londres amb ganes de menjar-se el món a mitjans dels anys 70 i l’acompanya fins els primers 90, quan la revolució neoliberal es troba tan ben instal·lada que encara es manté.

Deixant de banda una vida previsible i arquetípica al seu Liverpool natal, Maeve Butler farà amics, treballarà en l’agència publicitària Saatchi &Saatchi, coneixerà a la prémier britànica i trobarà l’amor i el desamor, entre molts altres fets que dibuixen una biografia especialment rutilant en el pla professional.

Tot plegat, és explicat per l’autora amb la seva habitual saviesa narrativa no exempta de la capacitat de suggerir el dolor dels moments més terribles sense caure en la morbositat.

"Un llibre amb banda sonora"

D’acord amb el seu cèlebre interès per la vida i la història irlandesa, Amorós crea, a més, una potent subtrama relacionada amb aquesta illa i els (encara vius) conflictes viscuts entre els irlandesos i Londres. Un relat que conduït per la veu de l’àvia Sally dota de nova ànima a una història que excel·leix en general en la seva documentació històrica i la seva contextualització.

I és que com deia el poeta Ángel González, les persones no són res més "que l’èxit de tots els fracassos". Com si l’anterior filigrana narrativa no fos suficientment apreciable per un lector sensible, l’autora d'Els nens de la senyora Zlatin afegeix un additiu més a la seva darrera obra. D’aquesta forma, cada capítol és enunciat amb una cançó publicada en aquell precís moment històric. Un autèntic luxe que permet disfrutar al lector d’una selecció musical que conjuga els èxits dels 70 i dels 80 amb la trama protagonitzada per Maeve Butler i la resta de personatges.

"És un llibre amb banda sonora", va assenyalar Aritzeta en l’atapeïda presentació pública del llibre fa uns dies a la botiga de Cal Navàs. Una mostra més que el virtuosisme inquiet d’Amorós explora nous camps en benefici dels seus fidels lectors.