De poder i d’arxius

En el marc dels 700 anys de la creació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), l’Arxiu de Reus ha celebrat, aquest dimarts, una jornada per celebrar aquesta efemèride i reinvindicar el paper de Pròsper de Bofarull, qui va ser arxiver d’aquesta institució a partir de 1814 i fundador d’una nissaga d’arxivers de la qual va formar part també l’arxiver municipal, Andreu de Bofarull. “L’arxiu va de poder” ha certificat la medievalista de la URV, Coral Cuadrada, d’acord amb les apreciacions en què també ha coincidit amb el president d’Arxivers sense Fronteres, Ramon Alberch.  Una afirmació que en el cas de l’ACA es demostra a través del fet que la seva seu física estava al costat de la capella i del tresor reial al Palau Reial a partir del segle XIV, segons ha comentat Cuadrada. 

De fet, la professora de la URV ha posat l’èmfasi en documentar que l’existència de l’ACA ja es basava, prèviament, en un arxiu d’origen comtal a partir del segle IX i que va ser sota el regnat de Jaume II quan es va crear l’emplaçament físic permanent. Pel que fa a l’etapa del reusenc Pròsper de Bofarull al capdavant de la institució després d’una etapa de decadencia que es va iniciar al segle XVIII, Cuadrada ha destacat diferents aportacions. D’entrada, “l’enorme esforç de reorganització” duta a terme, “l’increment de documentació”, la creació d’un nou reglament de l’arxiu i la creació d’una col·lecció de documents inèdits que van representar “l’internet del segle XIX” en paraules de la historiadora. Al respecte de la polèmica que acusa a Bofarull d’haver falsificat els llibres d’assentaments valencians i que actualment en qüestiona les seves pràctiques, Cuadrada ha passat de puntetes sobre el tema tot i afirmar que Antonio Ubieto Arteta va ser una persona que en el seu dia volia “demostrar que el valencià provenia de l’aragonès”.  Aquesta tarda, les ponències es centraran en la figura del nebot de Pròsper de Bofarull, Andreu de Bofarull, especialment en la seva qualitat d’arxiver i en relació amb el Centre de Lectura. 

Els reptes de l’arxivística del segle XXI

“Potser serem capaços de conservar un pergamí del segle XV i no un document de 2015” ha afirmat Ramon Alberch, president d’Arxivers sense Fronteres, al respecte de l’obsolència tècnica que es pot produir a aquestes institucions davant la fragilitat de determinats suports de documents. I és que, segons l’expert, cal ser conscients que “és més car un arxiu digital que un de paper”, motiu pel qual caldrà preveure en els pressupostos  d’aquestes institucions “la migració” dels documents per evitar la seva pèrdua. De fet, la fragilitat dels suports tècnics ha estat només un dels cinc principals reptes que ha d’afrontar  l’arxivística del segle XXI, una disciplina que ha considerat “vital” per la defensa dels drets humans. Alberch, que assessora al govern de Colòmbia en l’actual procés de pau, ha opinat que els arxius són “peces ineludibles de justicia” i que cal vetllar per a què ajudin en processos de “transició política”. 

En la línia de preservar els documents, el president d’Arxivers sense Fronteres també ha alertat de la necessitat de “fer bé” l’administració electrónica a través dels sistemes de gestió documental. A diferència d’altres moments històrics, “ara estem en consideració de decidir què conservem i el què no”,  ha comentat Alberch qui ha cridat l’atenció a la importància de fer “la valorització” dels documents davant el diluvi d’informació que vivim. “Un arxiver és un humanista del segle XXI perquè és una professió superpolivalent” ha conclòs Alberch per posar èmfasi en la formació universitària. Precisament en aquest camp, Anahí Casadesús,  coordinadora de la titulació de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents (ESAGED), ha explicat durant el seu torn d’intervenció les diferents titulacions que es poden cursar en aquest àmbit en aquesta fundació de la UAB.