L’exposició ‘Entre la terra i l’univers’ mostra a Reus la ‘cultura d’observar el cel’

El fotògraf ‘amateur’ Antonio Trallero, barceloní de naixement però reusenc d’adopció, retrata el cosmos. Aquest és, però, un concepte tan ampli que "dona per molt", diu. Estrelles, sols, planetes, galàxies, nebuloses... Són els elements amb els quals treballa i que capta amb les seves dues càmeres a través del telescopi. Trallero es defineix com un amant de tot allò desconegut, com una persona oberta i un gran observador de les coses que són fora del seu abast. Es per això que s'ha convertit en un practicant actiu de la fotografia astronòmica, sense deixar de banda la fotografia de de paisatges, així com l''street photo'.

El fotògraf presenta la seva primera exposició, 'Entre la terra i l'univers' al Bar Campus. Aquesta consta d'una desena de fotografies de l'espai, els planetes, les estrelles i els cossos celestes que no es podrien captar si no fos amb l'ajuda del telescopi, eina fonamental per aquest tipus de fotografia. Al mateix temps, però, en la mostra també s'hi poden observar algunes imatges paisatgístiques del nostre planeta, i d'aquí el nom del projecte.

Fan de Carl Sagan i la seva saga, Trallero era afeccionat a l’astronomia des de sempre. El fet de viure a la capital catalana "i per la feina", amb tot, el va privar foça temps de l’oportunitat de veure el cel i les estrelles "en la seva totalitat", explica. Quan el 2006 va traslladar-se a Reus, però, va despertar en ell el cuquet per aquest tipus de fotografia, i va ser al 2008 quan va conèixer  l’associació Torroja del Priorat a partir d'una sessió sobre astronomia. Aquesta trobada li va permetre anar adquirint coneixements i la seva primera càmera. Posteriorment, va informar-se sobre com fotografiar l’espai, 'hobby' que considera "molt particular". “Existeix molta afició, però és quelcom gairebé íntim, tot i que hi ha associacions d’aquesta temàtica. Per desconeixement o per poca difusió, la gent no s’hi apunta”, assegura Trallero, que revela a més que fora de l’Estat hi ha molta gent aficionada a aquest tipus de fotografia.

Associació Astronòmica Torroja del Priorat

Va conèixer primera mà l’associació del Centre de lectura, i de seguida va contactar amb l’Associació Astronòmica Torroja del Priorat, on va començar fent sortides un dia, i l’altre, fins que es va acabar aficionant, declara Trallero. “T’ha de divertir, passes l’estona sopant en companyia, és tota una experiència”, assegura, ja que la fotografia astronòmica poc té a veure amb la convencional. “Per fer una bona fotografia t’hi pots passar cinc hores, depèn de la nit”.

Membre de l’associació des de 2008, que celebra jornades astronòmiques cada any. Al mateix temos, l'entitat impulsa jornades en col·legis per ensenyar els nens com fotografiar l’espai i perquè puguin observar l’univers des d’una òptica poc habitual. També és freqüent que, durant l’equinocci entrada la primavera, se celebri la Marató Messier, un concurs basat en detectar al cel el màxim nombre de cossos d'un total de 110 objectes celestes en parelles, així com un concurs de fotografia astronòmica.

Fotografia astronòmica, com?

Trallero explica que no és un procés ràpid ni senzill de fer, però afirma que l’ingredient més rellevant no és el material, sinó la paciència. “Hi ha hagut dies que vaig tardar més de dues hores en pujar la muntanya i dues hores més en preparar el telescopi, i al final no vaig poder aconseguir cap fotografia de qualitat. Però si t'agrada això, no és cap problema; és part de l'experiència", exposa. Va canviar-se el filtre interior de la càmera per captar més llum, i és que un dels principals problemes de la fotografia astronòmica és la contaminació lumínica. Én ciutats com Barcelona o Reus no s’hi poden fer fotografies en condicions, assegura molest, ja que segons la seva opinió, aquest tipus de contaminació és molt perjudicial i no és considerada com a tal. "No tenim el suport de les institucions; els ajuntaments haurien de canviar l'enllumenat públic de municipis i ciutats a causa de la contaminació lumínica".

Per retratar l'espai, primer s’ha d’escollir el lloc des d'on es volen fer les fotos i preparar el telescopi. S’ha de calibrar la temperatura de la càmera, s’ha de sincronitzar la montura del telescopi amb la rotació de la terra, i marcar les referències espacials, explica el fotògraf. Com més fotografies es facin, millor quedarà la imatge final, assegura, ja que aquesta s’aconsegueix superposant moltes imatges diferents a través de diversos programes.

Va ser l’escriptor reusenc Pep Macaya, qui va instar-lo a exposar una part de la seva obra. “Jo feia les fotos de les presentacions dels seus llibres, i va ser quan em va animar a publicar la mostra, detalla. Quan s’observa l’univers et fas a la idea de que som molt petits, reconeix Trallero. “Som molt petits, no estem preparats per  comprendre-ho. L'estrella que està situada més a prop de la Terra és a quatre anys llum”, afirma, per deixar patent la immensitat de l’espai i la seva infinitat.