Converses negres

Àlex Martín Escribà és un dels grans especialistes de casa nostra en el gènere negre. Professor de Llengua i Literatura catalanes, codirector del Congrés de Novel·la negra i Cinema Negre a la Universitat de Salamanca, director de la col·lecció Crims.cat i autor d'altres assajos com 'La cua de palla: retrat en groc i negre', 'Trets per totes bandes 1, l'època clàssica de la novel·la negra i policíaca' i 'Trets per totes bandes 2, l'època contemporània de la novel·la negra i policíaca', les tres escrites amb Jordi Canal i Rafael Tasis, novel·lista policíac i Jaume Fuster, gènere negre sense límits. 

 

Ara acaba de publicar 'Interrogatoris', una nova aproximació al gènere que aprofita el format entrevista personal per treballar aspectes fonamentals com la relació que s'estableix entre novel·la negra i memòria i d'altres no menys significatius com les temàtiques tractades i la seva implicació en la vida quotidiana o aspectes més tècnics com les col·leccions, la terminologia específica i pròpia, els corrents que hi ha dins el gènere entès com una globalitat plural o els mateixos autors i el seu pes en la història general.

 

Són onze entrevistes a autors i a especialistes, la majoria francesos per tot el pes específic que té el polar en la història global de la qüestió negre a Europa i, sobretot com a referent inevitable a casa nostra, on va tenir un gran pes en el descobriments de veus clàssiques americanes, tot i que també hi apareixen un italià, Massimo Carlotto i dos catalans, el seu company d'aventures assagístiques, Jordi Canal i el degà de les històries fosques de casa nostra, Andreu Martín. 

 

El llibre pot tenir una doble vesant d'aproximació. Pot ser un bon document pràctic per a especialistes que vulguin treure conclusions de les opinions i punts de vista dels entrevistats, tots ells autèntiques autoritats en les seves parcel·les respectives, però també pot ser una lúdica i didàctica manera de saber detalls, anècdotes, conceptes i teories diverses gràcies al rigor i, sobretot a l'experiència, coneixements i habilitat dels protagonistes, entrevistats i entrevistador. D'aquesta manera, presentat en format conversa, la lectura resulta amena, fàcil i profitosa.

Els escollits que, com sempre passa, segurament podrien ser més si l'extensió de l'obra ho demanés, són sens dubte, imprescindibles a l'hora de teixir aquest fil que busca Martín i que relaciona, d'una banda les influències franceses en la nostra literatura negra i de l'altra el paper de determinats autors o estils en la popularització del gènere. François Guérif, teòric, crític literari, director de col·leccions i considerat el màxim expert europeu; Benoît Tadié, catedràtic de la Universitat de París Nanterre i especialista en novel·la negra nord-americana; Bernard Alavoine, especialita en l'obra de Georges Simenon; Didier Daeninckx, autor que no perd mai de vista la relació que hi ha entre la història i la memòria; Dominique Manotti, escriptora, activista política i molt compromesa amb la revisió del passat per entendre el món actual; Jean-Bernard Pouy, escriptor, assagista i director de col·leccions negres, entén la literatura com una eina de reivindicació; François Thomazeau, un dels autors fonamentals de la Marsella contemporània, un indret on el crim és una màquina de produir temàtiques negres; Massimo Carlotto, que va començar a escriure mostrant el seu propi cas personal, el Cas Carlotto i que coneix força bé la corrupció que impera a Itàlia; Georges Tyras, un dels impulsors del gènere negre espanyol a França i especialista en Manuel Vázquez Montalbán; Jordi Canal, còmplice de l'Àlex i director durant molt temps de la Biblioteca La Bòbila que es va convertir en l'epicentre de la novel·la negra a Barcelona; Andreu Martín, el mestre, el degà del gènere a casa nostra i un autor prolífic, divers i incansable.

 

Àlex Martín Escribá aconsegueix una tria impecable de veus que permeten teixir una topografia acurada del gènere negre que, gràcies a aquest seguit de converses disteses que entren quasi sense voler-ho, permeten moltes i molt diverses aproximacions a la realitat actual de les històries "de lladres i serenos" i la seva implicació sòlida i real en la nostra cultura, en la nostra història, en la nostra quotidianitat i, molt probablement en la nostra manera de viure i d'entendre el món que ens ha tocat en sort i, de nou, la demostració real i sòlida que el gènere negre no és una peça menor del sistema i que al seu interior amaga un munt de ramificacions sense les que no seria possible entendre i, en molts casos, ni acostar-se a explicar algunes de les realitats a les que ens cal enfrontar-nos a diari. Un nou encert d'Àlex Martín Escribà que, llibre a llibre s'ha convertit en el divulgador més important i més sòlid de la novel·la negra en català.