Judit Pujadó Puigdomènech - Edicions Sidillà i Abastar. Eines d'aprenentatge

Una parella editorial singular. Arriben al món editorial des de diferents camps, tots més o menys relacionats amb l'univers de la lletra i, pas a pas, consoliden Sidillà, una editorial arrelada al territori, que sap molt bé quin terreny trepitja i quins objectius vol aconseguir. 

Data i lloc de naixement.

Barcelona, 1968.

Empresa on treballes.

Edicions Sidillà i Abastar. Eines d'aprenentatge.

Càrrec. 

Administradora solidària i copropietària.

Com vas arribar al món editorial?

Hi vaig arribar després d'haver fet moltes altres feines relacionades amb aquest món. He publicat llibres d'història, de narrativa, he fet de periodista... Treballant de redactora a la Revista de Girona ens vam conèixer amb en Xavier Cortadellas (que tenia una trajectòria similar) i vam decidir engegar Edicions Sidillà.

Quan vas començar a ser editor?

El 2010 a Edicions Sidillà.

Recordes el primer llibre que vas editar?

'Tombes i lletres. Un homenatge a la literatura catalana'.

Defineix el teu segell.

Fem llibres que, en primer lloc, ens semblin interessants, que aportin coses noves, que siguin eines útils a les persones, des de molts punts de vista. Editem llibres per a conèixer millor el nostre país i la resta de Països Catalans. Volem contribuir a donar a conèixer el nostre imaginari, la nostra història, la nostra cuina i les nostres maneres de fer. Això no treu que editem també traduccions, de narrativa i d'assaig.

Quants títols publiques al cap de l'any?

Darrerament n'editem al voltant d'una dotzena.

Si depengués de tu, n'editaries més o menys?

Com que depèn de nosaltres dos, una dotzena de llibres ens sembla que és una bona quantitat per poder treballar-los bé i per poder-los defensar un cop editats. 

Tens algun editor de referència?

No sóc gaire mitòmana. Admiro la feina que han fet editors com Josep Cots.

El millor avantatge de la teva feina?

Tot són avantatges. És una feina molt estimulant.

El pitjor inconvenient?

L'inconvenient principal d'una editorial independent i de comarques és la dificultat de donar a conèixer els títols que editem. Costa arribar a la premsa. I com a editorial catalana hi ha les dificultats enormes d'arribar a la resta dels Països Catalans i la dificultat d'arribar als taulells de moltes llibreries, sobretot de Barcelona, on predominen les novetats en castellà.

Quin llibre t'hauria agradat editar?

La majoria de títols de Josep Pla, de Mercè Rodoreda, de Verdaguer i de Truman Capote.

Quin és el llibre que més t'ha agradat editar?

Te'n diré dos que han esdevingut una sèrie perquè fent-los tenim la sensació que hem crescut com a persones i que ens han permès conèixer més i millor el país: Els llibres sobre pobles abandonats (''Els pobles perduts', 'Els pobles oblidats' i 'Els pobles perduts del Pirineu català i aranès') i el Projecte Arrelats, que també són tres títols en aquests moments ('Arrelats'. 'Les famílies més antigues de Catalunya'. 'Arrelats, Masos, masies i famílies antigues de Catalunya, l'Aran i Andorra' i 'Arrelats. Famílies valencianes amb història', que ha escrit en Juli Capilla).  

Un autor que t'hauria agradat tenir al catàleg?

Molts, és clar. Però més que els autors són els bons llibres, que voldríem tenir al catàleg.

Una fita editorial que ja has aconseguit?

Hem aconseguit editar set volums dels deu que tindrà la 'Història de la cuina catalana i occitana', de Vicent Marqués. No ha estat fàcil. És una aposta forta per una obra de gran profunditat que, com és lògic, té un públic limitat. Però és una obra que quedarà.

Una fita editorial que encara no has aconseguit?

No hi ha una fita en concret. Poder continuar editant llibres que ens agraden i que els lectors els vulguin llegir és la nostra fita continuada.

Què és el primer que valores quan llegeixes un manuscrit?

Si és una obra de narrativa, que hi hagi veritat literària, que vagi a fons i no es quedi en la superfície de les coses que s'hi expliquen. 

Si és un llibre d'assaig valorem l'originalitat del tema, la feina que hi ha darrere, i, naturalment, que estigui ben escrita.

Què llegeixes quan ho fas per plaer?

Llegeixo assaig especialment, però en aquests moments estic acabant 'Guerra i pau'.

Recomana un llibre. 

Un clàssic: 'El quadern gris' o 'Viatge a la Catalunya Vella', de Josep Pla. 

Un contemporani: 'No diguis res', de Patrick Radden Keefe.

Recomana un llibre de la teva editorial.

De narrativa: 'La muntanya viva', de Nan Shepherd.

D'assaig: 'El naufragi de Catalunya. La guerra civil catalana del segle XV', d'Alan Ryder.

Què ha de tenir un llibre perquè l'editis?

Has de notar que l'autor s'estima allò que ha escrit i que té coses a dir.

Quin llibre no publicaries mai?

Un llibre d'algú que l'ha fet perquè és famós i en vendrà molts i no perquè tingui coses a dir.

Quin és el llibre de més èxit que has editat?

Si l'èxit vol dir el que hem venut més: 'Llegendes de mar de la Costa Brava', de Miquel Martín.

Ets optimista o pessimista amb el futur de l'edició?

Soc optimista de mena i en el món de l'edició, també. Per molt que diguin hi ha molts joves que compren llibres.

Explica una anècdota que recordis de la teva vida editorial.

Haver sortit entre els llibres més venuts sense haver-ho demanat a ningú! 

Una altra: Fent 'Els pobles perduts', un llibre en què parlàvem de la ciutat perduda i vençuda del Born, vam poder localitzar un descendent del cònsol d'Holanda a Catalunya el 1714. Havien tingut casa al Born i els Borbons els la van fer enderrocar, com a tots els veïns d'aquella Barcelona. La cara d'emoció de l'historiador Albert Garcia Espuche, que tant ho havia estudiat, en poder parlar en persona amb un descendent d'aquells personatges que coneixia pels arxius i els documents encara la recordo ara.

Pots avançar alguna dada del llibre que treballes ara? 

Pràcticament ja estem treballant en els llibres que editarem el 2025. Podem avançar que algun d'aquests llibres ens permetran viatjar a països freds, molt freds. I també podem dir que alguns altres ens permetran emboscar-nos per recol·lectar.