-
Noemí Mercadé Capellades
Cedida
Nom i cognoms:
Noemí Mercadé Capellades
Empresa on treballes:
Editorial Casals, inclosos els seus segells de literatura infantil i juvenil Combel i Bambú.
Càrrec:
Directora editorial.
Com vas arribar al món editorial?
Elaborant material didàctic al voltant de novel·les, còmics, llibres de text, etc.
Quan vas començar a ser editor?
L’any 1991.
Recordes el primer llibre que vas editar?
Un volum de la col·lecció de còmics d’'En Massagran'.
Defineix el teu segell.
Si ens centrem en la marca Combel, diria que és una editorial reconeguda per la seva qualitat, tant pel seu contingut educatiu i literari com per la cura en el disseny i la il·lustració. Ens proposem publicar llibres que fomentin la implicació viva dels lectors, procurant no encasellar-nos en propostes convencionals. Ens interessa poder jugar amb els nens i nenes a través de formats interactius, sorpreses i jocs visuals, formats i enquadernacions variades.
L’edició d’aquest tipus de projectes ens permet assolir una presència significativa en el mercat nacional i també internacional.
Quants títols publiques al cap de l’any?
Deixant de banda la línia de llibres de text que editem amb la marca Casals, a Combel publiquem al voltant de 90-100 títols anuals, comptant que sortim en català i castellà, i a Bambú publiquem entre 15 i 20 volums l’any.
Si depengués de tu, n’editaries més o menys?
En el context general podríem dir que editem moltíssim. Hem passat de 700 títols vius en els anys seixanta a més de 24.000 en l’actualitat. Seria interessant fer-hi una bona reflexió. Aquest ritme de novetats no deixa prou espai a moure el fons i, per tant, la vida del llibre s’ha escurçat considerablement.
Tens algun editor de referència?
Molts. Hi ha editorials que fan meravelles.
El millor avantatge de la teva feina.
Que està francament bé dedicar-se a fer llibres, i més encara si són per a un públic tendre, on la identitat encara s’està construint.
El pitjor inconvenient.
Que vol moltes hores i tenir-hi el cap sempre.
Quin llibre t’hauria agradat editar?
Mira, per posar un exemple ben recent, 'The Skull', de Jon Klassen. Un llibre pel qual ens vam interessar vivament, però que vam perdre i que ara publica una altra editorial.
Quin és el llibre que més t’ha agradat editar?
'L’Odissea', una adaptació de l’Albert Jané, amb il·lustracions del Pep Montserrat i revisat pel Joan Riba. Ara mateix sortiria amb doble faixa: Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Premio Nacional de Ilustración d’enguany.
Un autor que t’hauria agradat tenir al catàleg.
Jean-Jacques Sempé, Roald Dahl, Maurice Sendak... Els clàssics indispensables que sempre voldríem.
Una fita editorial que ja has aconseguit.
Haver pogut aconseguir per a l’editorial un espai al mercat de confiança en el nostre catàleg, associat a qualitat i rigor.
I, en el pla més concret, la creació d’una sèrie, que a més hagi tingut repercussió nacional i internacional i que hagi ajudat notablement a la formació de l’hàbit lector. L’Agus i els monstres, del Jaume Copons i la Liliana Fortuny, n’és el primer cas i definitiu.
Una fita editorial que encara no has aconseguit.
Encara tinc pendent de pensar-la.
Què és el primer que valores quan llegeixes un manuscrit?
Que desperti alguna emoció, que no avorreixi i que estigui ben escrit; uns requisits indispensables, però no gaire habituals.
Què llegeixes quan ho fas per plaer?
Narrativa, bàsicament. Tinc piles perpètues on les novetats se sumen als llibres que voldria tornar a llegir. I, també, una proporció d’assaig, sovint lligat a la meva feina.
Recomana un llibre.
'Bartleby, l’escrivent', de Herman Melville. Una joia que no es pot deixar pendent de llegir i que no m’oblido mai de recomanar.
Recomana un llibre de la teva editorial.
Alguna de les meravelles que hem editat de la Beatrice Alemagna, una figura indiscutible dins del camp de l’àlbum il·lustrat contemporani.
Què ha de tenir un llibre perquè l’editis?
Ha de ser un llibre que desperti alguna emoció, que estigui ben pensat, ben escrit i que pugui tenir interès publicar-lo per al bé d’alguna cosa.
Quin llibre no publicaries mai?
Ens n’arriben tants! Originals de qualitat dubtosa i, sobretot, mancats d’interès.
Quin és el llibre de més èxit que has editat?
Per sort, n’hi ha uns quants i de característiques ben diverses: 'Arriba el Sr. Flat!', el primer títol de la sèrie 'L’Agus i els monstres', de Copons&Fortuny; 'Un petonet i a dormir!', un llibre interactiu per a petits de la Patricia Geis i, per descomptat, la sèrie iniciada amb 'La meravellosa i horripilant casa de la iaia', del Xavier Salomó i la Meritxell Martí.
Ets optimista o pessimista amb el futur de l’edició?
Optimista, més aviat. És un sector que en general gaudeix de bona salut i, si observem la fracció de mercat que té la literatura infantil i juvenil dins la producció editorial general, veiem com, any rere any, el seu creixement és notable.
Explica una anècdota que recordis de la teva vida editorial.
Difícil explicar-ne una; en tenim a cabassos; tota la producció de llibres pop-up ha portat moltes peripècies i malentesos amb algunes impremtes xineses que han donat anècdotes ben còmiques.
Pots avançar alguna dada del llibre que treballes ara?
Estem de ple amb dues noves col·leccions que ens tenen molt il·lusionats: una amb el Xavier Salomó i la Meritxell Martí i l’altra amb el tàndem Jaume Copons i Liliana Fortuny. Ben diverses en l’estil i el format, però que alhora comparteixen qualitat i sentit de l’humor.
