El 12 d'octubre, des d'una mirada decolonial

"Dia de la Raça", "Dia de la Hispanitat" o "Festa Nacional d'Espanya"; el 12 d'octubre ha tingut diferents denominacions, però totes elles descansen sobre la premissa de celebrar "l'efemèride històrica en què Espanya inicia un període de projecció lingüística i cultural més enllà dels límits europeus", tal com detalla la Llei 18/1987 espanyola.

Sent més o menys explícita la manera de referir-se al dia en qüestió, el 12 d'octubre festeja la conquesta d'una part de la terra i l'origen d'un colonialisme que "encara perdura avui dia". La "descoberta" d'Amèrica, com s'ensenya en instituts i universitats d'arreu, està envoltada de "malentesos que s'han transmès històricament", afirma la historiadora mexicana Irina Ravelo. I, com ja se sap, "el poble que desconeix la seva història està condemnat a repetir-la una vegada i una altra".

Una història imposada

No va ser fins ben entrat el nou segle, que els moviments socials llatinoamericans van començar a qüestionar aquesta celebració i la idea romàntica de la "trobada entre dos móns". Molts països van resignificar la data, i la van convertir en un dia per commemorar la resistència dels pobles originaris. "El problema és que a nosaltres se'ns imposa una educació occidental, una visió europea", relata l'activista xileno-catalana Marlene Feeley i afegeix: "Esborren la nostra memòria i la reemplacen per una història universal, reduint la nostra a petits detalls".

Les dues han crescut i s'han educat a Mèxic i a Xile, respectivament, i estan d'acord en què fins i tot elles desconeixien gran part de la seva pròpia història. La Irina recorda que un professor els deia que "gràcies a la colonització els mexicans tenien llengua, cultura i religió". Ella reivindica que afirmacions com aquesta, o la imposició de "la descoberta d'Amèrica" en l'ideari popular, "deshumanitza a les persones que ja vivien allà i que tenien una gran riquesa cultural".

Lluny de posar un punt i final a la colonització, els processos d'independència dels diferents països d'Amèrica Llatina a principis del segle XIX van funcionar més aviat d'aparador. Realment, "les revolucions van sorgir de la burgesia criolla i van donar lloc a estats fictici que s'han construït mirant a Europa", lamenta la Marlene. Afegeix que aquesta continuïtat de subordinació d'uns cap als altres es veu clarament en l'explotació de recursos xilens per part d'empreses privades espanyoles i catalanes, un greu problema que està arruïnant la vida a milers de persones, denuncia la Marlene. 

Una cosmovisió pròpia

Provinent d'una comunitat rural, la Marlene parla amb orgull de la cosmovisió pròpia de la comunitat maputxe. Per exemplificar-la, explica l'origen de dues paraules amb molt de significat: "wentru" vol dir home i està format per "wen" que és "cel" i "tru" que vol dir "comprimit". Per tant, l'home seria "un cel comprimit aquí a la terra". Dona es diu "domo" i vol dir "per allò que som més", però no merament en un sentit reproductiu, ja que "en la cultura indígena la dona té el paper de pensar, d'obrir consciències i de connectar l'home amb el cel", relata.

Una explicació etimològica que evidencia la concepció pròpia dels pobles originaris, totalment allunyada de la occidental. "Ells no entenen que la terra pugui explotar-se, perquè ningú n´és propietari; tu estàs amb la terra, en formes part" assenyala la Marlene, i afegeix que "cada element natural és considerat un ésser viu que integra la comunitat". En aquest sentit, la Irina parla de la consciència mexica de l'equilibri, d'un mantenir un ordre, perquè "el desequilibri genera noves coses", també en la naturalesa.

Un "racisme normalitzat"

Tot i els cops de la història, els intents d'imposició i oblit, les comunitats continuen, des de fa centenars d'anys, lluitant per mantenir la seva manera d'entendre i de viure la vida, perquè, com diu la Irina, la "modernitat no està feta per a tots". Les dues són conscients que "la colonització la portem dins" i que "som el resultat del que va passar". Per a elles, "reconèixer aquestes dues parts és un treball profund i dolorós", però creuen que cal començar primer a nivell personal, per passar després al familiar i al social.

La Marlene té la sensació que el Camp de Tarragona és una zona potser més "hermètica" que altres territoris amb grans ciutats i que la comunitat migrant està molt dispersa: "Tots els impediments que posa el sistema fan que els nouvinguts es vagin frustrant i acabin desconnectant de la societat d'acollida", argumenta, perquè "s'entra en una espiral que no et deixa avançar, t'acostumes i desconnectes". Lamenta que a Espanya, i Catalunya, la condició per a quedar-se sigui "assimilar-te i oblidar qui ets" i reivindica que això "és un acte de violència". En aquest sentit, la Irina conclou que "el racisme es tan comú que sembla normal", perquè és una discriminació "institucional, cultural i sistèmica". A més a més, les polítiques públiques són fetes "per gent blanca", sense preguntar ni escoltar les propostes de les pròpies persones migrants.

"Jo me n'adono d'això, i de sobte em venen ganes de marxar", reconeix la Irina. Les dues, de fet, es pregunten de vegades què hi fan aquí. Tot i els moments de dubte, tenen clar que la seva presència "incomoda" i que això es bo: "Quan estàs a la teva zona de confort no creixes ni madures. En aquesta societat, hi ha una idea de creixement continu però no de maduresa", explica la Irina. Per a ella, la maduresa té a veure amb el "despertar de la consciència" i de saber en quina posició ens trobem al món. "Jo no vaig ser conscient dels meus privilegis a Mèxic fins que vaig arribar aquí".

Seguint aquesta línia, la Marlene considera necessari "saber que els privilegis que tenim per estar aquí, causen misèria en altres llocs". Per això, cal "despertar com a societat", sense caure en la culpabilització però sí en la responsabilitat.

Un 12 d'octubre des d'una "memòria històrica plural"

D'aquesta manera, la seva proposta és que el 12 d'octubre sigui "un dia de commemoració del que va ser i del que segueix sent la colonització", des d'una "memòria històrica plural". I també de rebuig contra les polítiques neoliberals, tenint en compte que "la invasió d'Amèrica és el fonament del capitalisme", conclou la Marlene.

Els discursos que solen fer els sectors més d'esquerres durant aquest dia, opinen, són "molt territorials" i haurien "d'expandir la mirada". "Ens reconeixem amb gent d'aquí, tenim moltes lluites comunes, però esperem que el reconeixement sigui mutu, sense caure en el paternalisme", indica la Marlene.

Tot i que moltes nouvingudes no volen "donar la cara i dir el que pensen" per por a la hostilitat que poden rebre, la Irina i la Marlene saben que "hi ha molta ràbia continguda". La voluntat no és de "revenja", sinó de comprensió: "M'agradaria plantar la llavor de la reconciliació, basada en el reconeixement i el respecte, per trascendir el racisme que impera a tots els nivells i que se sosté gràcies a la prepotència i a la ignorància", revela la Irina. I això també comportaria, a nivell estatal, algun gest de reparació per tots els "greuges històrics" comesos.

"No es tracta d'aprofundir en el que va passar fa 500 anys, sinó de reflexionar sobre per què aquell sistema se segueix perpetuant i reproduint", assenyala Fiore Longo, experta en Amèrica Llatina de Survival International. En definitiva, que el 12 d'octubre serveixi per reivindicar que el procés de colonització, encara que prengui noves formes i s'anomeni d'altres maneres, "continua latent a l'altra banda de l'oceà, creant el mateix dany que segles enrere".