La sisena edició del Festival Internacional de Guitarra de l'Hospitalet de l'Infant es va inaugurar de valent el passat dimecres amb l'actuació dels germans Assad, el duo de guitarres més prestigiós en l'univers del concertisme clàssic. Va ser tot un privilegi poder presenciar un recital d'aquesta categoria que podia gaudir-se sense necessitat de ser un entès perquè tot el repertori traspuava sensibilitat i virtuosisme més que evidents. Van marcar les directrius de la seva actuació des del primer tema, un tango del genial Astor Piazzolla, és a dir, composicions modernes, on l'extrema dificultat de l'execució està al servei de melodies de gran sensibilitat. Van seguir altres grans creadors de la música brasilera, Heitor Villa-Lobos, Radamés Gnattali, Egberto Gismonti i el mateix Sérgio Assad que, a més d'un consumat concertista, és també un notable compositor. El fet de ser germans fa que hi hagi una connexió tan extraordinària entre els dos intèrprets que arribes a oblidar que estàs sentint dos instruments, algú ho ha comparat encertadament amb la perfecta sincronització que aconsegueixen les dues mans d'un pianista; totes les pulsacions obeeixen a la plasmació d'una sola musicalitat conjunta. La comunió entre els artistes i el públic, que és tan necessària per a gaudir d'una actuació, es va aconseguir amb escreix; perquè es produís aquesta trobada espiritual, Sérgio i Odair Assad han recorregut la major part del camí amb la dedicació de tota una vida, molts anys d'estudi de molt jovenets, introduïts pels seus propis pares que ja eren músics com ho són alguns dels seus descendents, els ha conferit un domini absolut de l'instrument, que toquen amb una sonoritat preciosa, admirable precisió i el virtuosisme dels privilegiats que recreen passatges molt complexos amb total naturalitat. No cal dir que el públic va sortir molt satisfet.
L'espectacle va tenir una primera part igualment digna d'encomi perquè vam poder escoltar tres composicions de Sergio Assad a càrrec de músics de la terra. Van obrir la sessió dos guitarristes premiats en el sisè Concurs de Guitarra de Vila-seca, en primer lloc Diana Puerto (guanyadora en la categoria II) a duo amb el seu germà Germán i a continuació, Stoyan Paskov, guanyador en la categoria III que correspon al màxim nivell. Si així tocaven els teloners, ens llepàvem els bigotis pensant com serien les figures!
Sense perdre pistonada, l'Orquestra de guitarres i violoncel, dirigida per Sérgio Assad va interpretar "The Walls", el conjunt s'ha format expressament per iniciativa d'Anders Clemens, director artístic del festival. Reunia uns 20 guitarristes, la majoria professors dels conservatoris i escoles de música de la província, amb alguns convidats especials com els dos guardonats esmentats i dos fitxatges de Cervera. El paper solista va estar a càrrec d'Oriol Aymat, el destacat violoncel·lista de Móra d'Ebre que és fundador de Blaumut, acompanyant de Sílvia Pérez Cruz i compositor en els espectacles de Pep Bou, entre moltes altres coses. Amb la partitura ben apresa, l'orquestra va poder acoblar-se en tan sols quatre dies, dos d'ells al complet, conduïts pel mateix compositor de l'obra. Aquest projecter els ha brindat la satisfacció de ser dirigits per un gran mestre, però comportava molta responsabilitat, ja que la suite va ser estrenada durant la pandèmia pels millors intèrprets del món, entre ells Yo-Yo Mo i David Russell. No obstant això, Sérgio Assad em va manifestar amb paraules molt elogioses la seva satisfacció pel resultat obtingut.
"The Walls" es compon de cinc moviments, els quatre primers dedicats a quatre murs divisoris, la muralla xinesa, el mur d'Adriano a la Gran Bretanya, el mur de Berlín i les muralles de Jericó (Orient Mitjà). Cada mur construït amb música al·lusiva al seu enclavament geogràfic, de manera que constitueix un gran mural de gèneres diversos, on es barreja música oriental, cèltica, simfònica i klezmer. El cinquè moviment es titula "No more walls", sobre una base musical llatinoamericana expressa l'esperança que aquest tipus de murs no tornin a ser necessaris. L'obra es va estrenar en format de vídeo amb els interpretis disseminats pel món mentre estaven en quarantena domiciliària per raó de la Covid-19. Pots trobar-ho en la xarxa.
A la sortida, se'ns va obsequiar amb una copa de cava com és preceptiu en el festival i vaig poder adquirir el CD "Natsu No Niwa" de Sérgio & Odair Assad interpretant música del Sérgio. En definitiva, una gala magistral, que ha obert la gana per als següents dies del Festival: El 10 de juliol tindrem a l'excel·lent guitarrista malagueny Marco Socías amb el violinista romanès Laurenthis Dinca i es clausurarà aquesta edició el dia 17, amb el vibrant flamenc barcelonès del Duo Figueres i l'actuació d'Anabel Montesinos, la guanyadora més jove del Certamen Internacional de Guitarra Francisco Tárrega, una concertista meravellosa amb molts seguidors perquè és filla de l'Hospitalet de l'Infant.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics