El surrealisme més real a 'Encara hi ha algú al bosc'

A les vuit i pocs minuts s'apaguen els llums del Teatre Bartrina i comença l'obra.

Diversos personatges es presenten; recorden, expliquen, confessen. Al principi tot és informació confusa i inacabada, però poc a poc va prenent forma i articula un relat ferm ple de contrastos.

'Encara hi ha algú al bosc' aborda la violència sexual que es va exercir sobre les dones durant la guerra dels Balcans, ara fa 25 anys, a través de vivències d'algunes d'elles i de les criatures que van néixer d'aquells embarassos forçats. I no ho fa des del drama, sinó des d'un surrealisme que no és res més que la realitat: l'any 92, les imatges del conflicte a l'antiga Iugoslàvia s'alternaven amb les fotografies dels Jocs Olímpics de Barcelona.

L'obra d'Anna Maria Ricart, sota la direcció de Joan Arqué, està interpretada per Montse Esteve, Judit Farrés, Ariadna Gil, Erol Ileri, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Magda Puig. La posada en escena és increïble: monòlegs potents, música i sons en directe, ball, imatges reals... amb una narració que sobreposa diferents històries i un muntatge xocant però finalment coherent.

Aquesta representació teatral forma part d'un projecte més gran, que va més enllà dels escenaris. Inclou un documental i una instal·lació fotogràfica, que tenen l'objectiu de visibilitzar l'impacte d'aquella guerra en les nenes i les dones, i de fer que les seves veus se sentin arreu. 

El títol, 'Encara hi ha algú al bosc', és una metàfora excel·lent. Les supervivents del conflicte senten que encara hi ha algú al bosc; que tot allò que van viure no s'ha acabat. Entre els arbres de Sèrvia, Bosnia, Hercegobina, i en qualsevol altre lloc del món, la violència cap a les dones continua latent.

Aquí podeu veure el tràiler de l'obra i, després, anar-la a veure al teatre!