'Encara puc ser moltes coses'

Pensaments, paraules que ningú sap perquè no les diem cap enfora; ens ressonen a dins. L'artista Eloi Duran (Tarragona, 1997) les treu, els hi posa melodia i les torna cançó. D'aquesta fluïdesa senzilla neix el seu primer EP, "Sonder", format per quatre temes que ens acosten a sentiments universals, com la incertesa, l'enamorament, la voluntat de canvi o la tristesa.

Un àlbum autoeditat i escrit en una primera persona que té la voluntat d'interpel·lar totes les altres. Per això el títol: Sonder defineix la sensació d'entendre que la gent té vides igual de complexes i intenses que la nostra. Uns pensaments personals que acaben sent de tothom qui els escolta.

"No he de viure pensant" és la primera cançó. Pensant en què?

Doncs aquesta és una frase que em repeteixo constantment. Li dono massa voltes a les coses i en certa manera crec que pensar en excés és negatiu. És una mica existencial tot plegat... Potser vull definir-me massa, saber qui sóc i què vull fer, però realment no cal; encara puc ser moltes coses.

Aquest "pensar massa" també es reflecteix en "Mentre jo rego les flors".

Sí, perquè és un aspecte bastant recurrent en mi [riu]. Aquesta és la primera que vaig compondre, just abans que ens confinessin. Parla del bonic que és estimar i sentir-se estimat, encara que el núvol sigui curt, perquè el moment de tenir els peus aixecats de terra i estar flotant és finit. Quan t'enamores també deixes de pensar i et llences una mica al buit, no creus?

Sí, de vegades tenim aquesta sensació. Per què has optat perquè l'amor s'expliqui a través de l'acte concret de regar les flors?

Va ser el que em va sortir en el moment, em va semblar una acció bonica i molt clara visualment. Regar les flors té un punt romàntic, oi? Precisament el videoclip que hem gravat és d'aquesta cançó, i no hi surt cap flor. Hem volgut plasmar la sensació d'una manera diferent.

El tercer tema és "T'he de confessar una cosa". Parla d'entendre, de parlar sense escuts, d'acceptar els canvis.

Sí, crec que les quatre cançons són una mica "himnes a" i aquesta és l'única que està dirigida a algú, tot i que no a algú concret. És una mena de pensament intern que surt i va per a tota aquella gent que encara pensa que ets una persona que ja no ets. A vegades, no pots o no saps com transmetre que has canviat i que ara ets diferent d'abans. Neix també d'una sensació de desengany, en veure que, sovint, els altres no estan disposats a percebre i acceptar aquests canvis. Per això, incorporo el concepte de parlar sense escuts; una nuesa necessària per veure's de manera transparent.

Potser és el tema més mogut, el punt àlgid a nivell musical. Està molt bé explicar el missatge d'aquesta manera tan alegre; l'evolució personal és una sensació guai, et sents orgullós de ser diferent i el que vols és reivindicar-te.

A més a més, crec que l'essència de la cançó et pot ressonar en molts moments. Aquest "ja no sóc com era abans" es pot aplicar a diferents contextos i en diferents tipus de vincles. Tothom se la pot fer seva, perquè segur que tothom s'ha sentit així en algun espai de la seva vida.

L'àlbum acaba amb "Em mullaré la pell" on expliques, d'una manera directa i natural, que no estàs bé.

No és un "no estic bé" com a sinònim de "tot és una merda", sinó que relato com hi ha coses que no estan bé i que em fan no estar bé a mi. Sentiments que noto, però que potser no tinc la força per afrontar-los. La cançó parla precisament d'anar-hi, de reconèixer-los. Incorporo la metàfora del soroll, perquè a mi em passa que quan estic malament em tanco i em resulta difícil obrir-me. 

El fet de mullar-se la pell fa referència a aquesta voluntat de treure, d'exterioritzar; una aigua que surt de dins cap enfora, per exemple, en forma de llàgrimes. A mi em costa molt plorar i a vegades em forço a fer-ho, però no em surt. De sobte, sense esperar-ho, aconsegueixo treure-ho, en un moment imprevist, d'una manera inesperada.

Volia traslladar la idea que la calma arriba, i ho pot fer a través de moltes coses. I quan finalment estàs tranquil, tampoc és necessàriament una sensació de felicitat, sinó més aviat d'alliberament. M'agrada pensar-la com una cançó que et dóna l'espai per entendre que estàs malament i que aquesta situació passarà. Per arribar a estar bé, és important aturar-te i adonar-te quan no estàs bé.

Creus que en un futur et continuaràs sentint identificat per aquestes lletres?

Això no es pot saber mai... Però jo crec que d'alguna manera, sí. Jo les he compost com una resposta a experiències concretes que m'estaven passant; totes van dirigides a alguna persona o a algun moment precís. D'aquí a uns anys, segurament els motius que m'han empès a escriure aquestes paraules s'hauran diluït, però crec que sempre podré visitar les cançons i rellegir-les segons el que m'estigui passant en aquell present.

Nascut a Tarragona el 1997, Duran viu ara a Barcelona mentre segueix formant-se en música i teatre. Abans de l'àlbum, ja havia fet alguns concerts i ha participat en els concursos Portautors 2018 i Pedrera 3.8. Un artista amb totes les lletres, que ha decidit apostar per la seva música i proposa "Sonder" com a carta de presentació i invitació a un univers propi. L'EP ja es pot escoltar a través de totes les plataformes.