García Ferrer: 'El cineclubisme és un ritual'

En un temps en què l’ús de l’àudiovisual té molt d’autoconsum, el comissari de l’exposició sobre els 40 anys de la Federació Catalana de Cineclubs (FCC) que s’estrena dijous a la Filmoteca de Catalunya, Juan Manuel García Ferrer, ha reivindicat el cineclubisme com “un ritual”. Una afirmació que ha fet en el marc de la xerrada ‘Els clàssics del cineclubisme’ aquest passat dilluns al Centre de Lectura de Reus. Segons García Ferrer, aquest fenòmen cinematogràfic és una experiència que aixopluga no només la projecció de pel·lícules sinó també la presentació i el col·loqui d’aquests films i es nodreix d’una gran varietat de productes (carnets, programes, cartells, llibres, sessions especials…) que es mouen entre “la precarietat i el luxe”.

Per a García Ferrer, els cineclubs són “reserves de vida”, “de poesia”, “història política”, “de llenguatge cinematogràfic”, “de coneixement” i “d’autoinstrospecció”, uns valors que ha exemplificat tot repassant clàssics com ‘Amanecer’ de Murnau, ‘El cuirassat Potemkin’ d’Eisenstein, ‘Maduixes salvatges’ de Bergman o ‘Els 400 cops’ de Truffaut. “Costa arrossegar els joves als cineclubs però quan les veuen queden impactats” per aquestes obres, ha assegurat. “Els cineclubs són instruments de plaer”, ha afirmat García Ferrer qui, al llarg de la xerrada, ha aportat noves dades sobre el naixement d’aquest moviment tant a nivell europeu com català i n’ha resseguit la seva vida especialment durant el període franquista.

Una etapa en la que ha assegurat que “no tot és blanc o negre” perquè hi van haver experiències com el Club 49 que reprenia el que havia estat l’associació Atlant o el Cineclub Universitario de Barcelona el qual va projectar pel·lícules tan prohibides com ‘El cuirassat Potemkin’ que fins els darrers 70 no es tornaria a veure.

Cinquanta-quatre cineclubs federats

En l’actualitat, l’univers cineclubista de la FCC està integrat 54 clubs federats de Catalunya, Andorra, País Valencià i les Illes. La FCC és una de les dues que subsisteix a l’estat espanyol juntament amb la gallega després que fa poc temps també desaparegués la murciana. A diferència dels anys 70, quan era un moviment molt vital, el cineclubisme és principalment un factor forani a Barcelona on només resten quatre exemples d’aquesta manera de consumir cinema.

Cal recordar que amb motiu del cinquantè aniversari del cineclub del Centre de Lectura, tots els integrants de la FCC realitzaran la seva trobada anual a Reus el proper 9 de novembre.