‘Gent del barri’, vides en blanc i negre

Persones solitàries, grups d’amics satisfets que comparteixen un cafè o una cervesa, passejants passavolants o residents que caminen pels carrers del seu barri, botiguers absorts en el transcurs de la seva feina quotidiana o amb un posat còmplice amb la càmera… En el marc de l’exposició ‘Gent del barri’, que es pot visitar fins el 31 de maig al CIMIR, la mirada del fotògraf amateur Sergio Andrada Lepenne recorre les vies i els establiments de la zona de Mas Iglésias i Fortuny de Reus, on resideix des de fa una dècada.

Amb una mirada atenta i subtil, aquesta mostra de quaranta instàntanies en blanc i negre es deté en les vides de veïns grans i joves de la zona meridional de la ciutat. Fins i tot, a vegades, la càmera d’Andrada subratlla cert aire de surrealisme en la instantània dels protagonistes.

Ressons de Robert Doisneau o Cartier Bresson també són fàcilment observables en les imatges d’aquest veí que es passeja per la zona i que diu admirar l’obra dels grans fotògrafs del segle XX. “Vaig trigar uns dos mesos en fer les imatges”, explica Andrada, que va rebre el suggeriment de retratar als seus veïns de part del prestigiós fotògraf Josep Maria Ribas Prous i del mateix CIMIR. Una temptativa per part de l’equipament cultural d’apropar-se al seu entorn físic i que se suma a la proposta que també s’ha assajat aquesta mateixa Nit dels Museus.

“Són barris molt tranquils”, assenyala l’autor que, malgrat tot, impregna d’una petita narrativa la vida quotidiana d’una zona allunyada de la voràgine del centre. “Tota la meva vida he fet fotografies i he intentat tendir al fotoperiodisme”, detalla aquest aficionat a la fotografia enamorat de l’espontaneitat que es dóna al carrer. Precisament, aquesta va ser una de les dificultats de la proposta fotogràfica perquè, segons comenta, havia de “demanar autoritzacions” als fotografiats el que convertia quasi en impossible la màgia de la instantaneïtat.

En canvi, les coneixences com a pare de l’escola, assidu de les cafeteries o la biblioteca o simple veí li van facilitar altres imatges. “Sóc un apassionat de la fotografia però acumulo sense un càlcul”, explica Andrada qui, per primera vegada, exposa a Reus però anteriorment ja havia mostrat les seves imatges a altres ciutats com El Vendrell, o Vilanova i la Geltrú. "El món no és com és, sinó com el vols mirar”, cita amb l’autoritat d’haver patit un greu accident el 2002 i haver trobat en la càmera “una ajuda en la vida” i “un mitjà per sentir”.

Perquè com també diu a la presentació de l’exposició parafrasejant a Octavio Paz: “La vida és, però en blanc i negre”. Un blanc i negre que considera “el ying i el yang” de l’existència humana i que en la fotografia té “una gran força” per mostrar-nos allò que sovint tenim davant els ulls i no mirem.