La novel·la històrica que va sorgir de l’antiga calaixera familiar

Què sabem dels nostres avantpassats més o menys remots? Quines opinions van tenir dels esdeveniments històrics que els van tocar viure? Van ser persones d’acció o més aviat pragmàtiques i observadores? Amb la seva primera novel·la històrica ‘El cel que ens espera’, que inaugura la col·lecció ‘L’hostal de la Malena’ de l’editorial Ganzell, Josep Maria Savall intenta donar resposta a aquests interrogants referents a Josep Miralles, un familiar que va viure a Mont-roig al llarg del convuls segle XIX. A partir dels documents que es va trobar a una antiga calaixera familiar, Savall articula un retrat de com podia ser la vida d’aquest avantpassat que va ser capellà d’aquest poble del Baix Camp. “Em preguntava com devia ser aquell home, com viuria els canvis polítics del seu entorn”, comenta l’autor, un aspecte que el va esperonar a construir un relat novel·lat del que podien haver estat les seves experiències davant dels trepidants fets d’aquella etapa històrica.

Tot i que el segle XIX es caracteritza per les guerres (la del Francès i les tres carlines), la revolució que va derrocar la reina Isabel II i la promulgació i desfeta de la I República, Savall no es va plantejar donar vida a un home d’acció sinó a un observador de la realitat. “En cap moment surten opinions polítiques del protagonista”, afirma, mentre que l’únic esdeveniment que  “enfada o indigna Miralles són les desamortitzacions” que van afectar a les ordes religioses i a l’Església en general. La ploma de Savall dibuixa un capellà pràctic que no se posiciona en el terreny politicosocial, d’acord amb el que apareix en la documentació que la seva família havia conservat fins a avui.

“El tema econòmic és el que realment el motiva, deixa diners, té embolics amb els testaments”, uns aspectes que Savall ha emprat com a “fil conductor” de la novel·la que va resseguint el segle des del 1803 fins al 1880.  Aprofitant aquests indicis històrics, Savall retrata indirectament també els canvis econòmics i socials que van esdevenir a l’entorn com ara l’eclosió de la vinya que substitueix altres cultius, el comerç, el paper de l’església com a institució terrenal, etc. “M’ha interessat també recuperar el llenguatge litúrgic, les cartes, el preu de les coses”, comenta l’autor, qui amb anterioritat ja havia publicat dos llibres sobre història local sobre Mont-roig.

Segons confessa l’autor, un dels aspectes que més el va impressionar durant el període de documentació històrica per redactar l’obra va ser adonar-se del fet que qualsevol ciutadà de 20 anys del segle XIX havia estat testimoni almenys d’una guerra. “No devia ser gens fàcil i això ens costa d’entendre avui”, assenyala, mentre comenta que, per exemple, aquesta situació representava que davant un conflicte els pagesos tinguessin que pagar impostos als dos bàndols.

El llibre es va presentar a la Casa de Cultura Agustí Sardà divendres 16 i va comptar amb la presentació de l’historiador Eugeni Perea.