'L’aigua del mar no acaba al mar'

L'espai de la Cartoixa d'Escaladei, el primer monestir d'aquest orde religiós de la península Ibèrica, ha acollit aquest passat diumenge un recital poètic del cicle 'Poesia als parcs. Lletres i paisatges'.

Mentre el sol del migdia entrava per les petites finestres de la sala del refectori, Oriol Sauleda improvisava reflexions en vers, acompanyat de les melodies en piano de Xavier Vallverdú. Paraula i música es fusionaven per parlar d'una fada que es pentinava els cabells mentre repetia "l'aigua del mar no acaba al mar", per explicar la història d'un poble italià on hi van ploure caramels o per comentar per què algunes plantes no aconsegueixen créixer rectes. "Hi ha coses que no entenc però les sento. I, si les sento, és que hi són, i només te les sé dir així", pensava en veu alta Sauleda: "I des d'aleshores he decidit no explicar-me les coses". Després de vora una hora d'actuació, la cinquantena d'assistents van poder gaudir d'un piscolabis i d'un vermut al pati de la Cartoixa.

'Poesia als parcs. Lletres i Paisatges' és una iniciativa de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona que organitza interpretacions musicals i lectures poètiques, totes obertes i gratuïtes, a diferents espais naturals. Es basa en la idea que la literatura transforma aquell paisatge i, inevitablement, el lliga a les paraules dites, a l'experiència viscuda. Aquesta edició està marcada pel centenari de Joan Brossa, un dels poetes avantguardistes catalans més importants. "Després d'escriure el poema, els límits de la pàgina ja no són on va ser tallat el paper", assegurava a Tarannà (1975).