L'Arxiu Municipal de Reus incorpora el fons patrimonial de Bofarull-Vilar del segle XVI al XXI

L’Arxiu Municipal de Reus ha incorporat el fons patrimonial de Bofarull-Vilar, una de les famílies benestants de la història de la ciutat. En conjunt, s’han cedit milers de documents en diferents formats -pergamí, plàstic o vidre-, així com llibres i materials fotogràfics des del segle XVI fins al segle XXI. Tot i que encara no s’ha quantificat el nombre exacte d’elements, des del consistori han confirmat que esdevé la cessió d’un fons privat més voluminosa. La directora de l’arxiu, Elisenda Cristià, ha celebrat el “gran valor històric” que suposa el material per a “la memòria de la ciutat”. A més, ha destacat que també s’inclou documentació de l’argenter i arxiver Celdoni Vilà que, segons ha afegit, serà “digna d’un estudi profund”.

El propietari de tot aquest fons patrimonial, Jordi Bofarull-Vilar, ha manifestat que tot i que es tracta d’un “arxiu familiar”, la ciutadania l’ha d’entendre com “la història d’una ciutat, d’una comarca i d’un país”. I és que dins d’aquest fons no només hi apareixen documents relacionals amb Reus, sinó també d’altres municipis veïns com Tarragona, Valls, Montblanc o Riudoms, així com de fora de la demarcació com la Seu d’Urgell o Cervera.

“Amb el seu contingut es pot seguir la història dels darrers 300 anys, principalment”, ha afirmat Bofarull-Vilar, qui ha afegit que amb aquest conjunt documental es pot conèixer “la manera de viure, de com era la vida quotidiana de les famílies, de la seva economia familiar, dels comerços de la ciutat, l’activitat que s’hi vivia”.

Més de 30 metres lineals

Unes paraules que també ha compartit la directora de l’Arxiu Municipal de Reus, Elisenda Cristià, qui ha agraït a la família la cessió de 30 metres lineals de documents, que equivalen a 300 capses. En elles, s’hi poden veure documents destinats a legitimar el patrimoni i la seva transmissió -testaments o capítols matrimonials-, altres més administratius -llibres de comptes o de rebuts- o judicials -sentències o requeriments-.

Tot i això, la documentació personal esdevé una de les parts més importants del fons cedit. “Hi trobem des de correspondència, fotografies, quaderns escolars, receptaris, entre altres”, ha detallat Cristià, qui ha celebrat que és, justament, aquest material en què permetrà conèixer com era la quotidianitat de l’època. De fet, el fons també inclou documentació aliena a la família, però que aquesta ha anat adquirint, fruit de l’exercici dels càrrecs ostentats pels diferents membres al llarg de la història.

En aquest sentit, destaquen Pau Vilar Vendrell Pau Vilar Verdacer, els quals van ser notaris de la Seu d’Urgell entre el 1720 i el 1805, aproximadament, Mariano Duran Massó, diplomàtic i tiet avi de l’il·lustre Agustí Duran i Sanpere, així com Roman Sardà Montseny, qui va estar vinculat a la indústria del “xampany” a Reus. Per la branca dels Bofarull, destaquen Joan Bofarull Molner, advocat i diputat a Corts, i Antoni Bofarull Molner, industrial i director de Yglesias & Suque. De fet, ambdós, van ser nets, per via materna, de l’arquitecte Antoni Molner Vallès (1822-1877), qui projectà i construí la plaça tancada de les Peixateries Velles de Reus, entre d’altres.

Documentació de Celdoni Vilà

Des de l’arxiu han destacat la documentació referent a Celdoni Vilà, qui fou argenter i arxiver de Reus entre el segle XVIII i XIX. Segons Cristià, aquest material “serà digne d’un estudi profund”, ja que podria aportar “moltes més dades” de la seva vida i obra.

De fet, arxiu i consistori han fet una crida a investigadors i historiadors perquè s’endinsin en la documentació aportada, ja que consideren que “aquest fons dona per estudiar diferents àmbits de la història i des de diferents punts de vista”.

De moment, els tècnics de l’Arxiu Municipal de Reus ja treballen en la documentació i digitalització del fons, que està en molt bon estat de conservació, perquè en un futur -mínim un any- la ciutadania pugui consultar i estudiar el material.