Dimarts, 13 d'Abril de 2021

Les recomanacions culturals de Reusdigital.cat ja són aquí

19 de Febrer de 2021, per Redacció
  • Un fotograma del film 'Azul', de la trilogia 'Tres colores'

    Cedida

Com cada cap de setmana, des de Reusdigital.cat us recomanem un seguit de propostes culturals de les quals podreu gaudir a casa. Parlem de cinema, música o literatura, entre altres, que creiem que pot ser del vostre gust. 

Comencem.

Marc Busquets recomana la trilogia 'Tres colores', de Krzysztof Kieślowski

Sempre és oportú recuperar una de les més belles trilogies del cinema contemporani. El polonès Krzysztof Kieślowski va deconstruir els valors de la república francesa (és a dir, els que conformen la cèlebre màxima 'llibertat, igualtat, fraternitat') per vincular-los, cadascun d'ells, als colors de la bandera gala. Carregada de simbologia i plàstica, la proposta se sustenta a més en tres magnífiques intèrprets com Juliette Binoche ('Azul'), Julie Delpy ('Blanco') i Irène Jacob ('Rojo'). 

Igualment destacable és el tractament cromàtic d'una obra que cal considerar com un tot per acabar d'analitzar els seus no pocs detalls, des de la connexió entre uns i altres al final de 'Rojo' fins a la lectura humanista i europeista del bloc. Finalment, cal subratllar la bellesa de la música de Zbigniew Preisner.

La trilogia 'Tres colores' és disponible a 'Prime'. 

Isabel Martínez recomana la pel·lícula ‘El professor de persa’

Tot i que parteix d’una premissa difícilment creïble (que un capità d’un camp de concentració nazi vulgui aprendre farsi), la pel·lícula ‘El professor de persa’, dirigida per Vladimir Perelman, és un film interessant en què brillen especialment les interpretacions dels protagonistes i la foscor dels seus interiors asfixiants. Amb una mirada diferent al microcosmos d’un camp de deportats nazis, el cineasta retrata les vides buides i insatisfetes dels botxins: enveges, egoismes, rancúnies...Tot un reguitzell de sentiments estèrils que es desenvolupa davant la simple indiferència o l’airat odi contra les víctimes que pateixen els seus sofisticats turments. Unes persones quasi invisibles pels soldats a no ser que puguin servir per obtenir algun premi com llaunes de carn en localitzar un presoner persa per les lliçons del capità.

En la meva opinió el retrat d’aquestes vides buides és el gran encert d’un film que també assenyala la incomunicació dels marginats del sistema que pel destí es converteixen de sobte en determinants en la repressió com és el cas del cuiner esdevingut capità. Fa reflexionar que el capità sigui capaç d’expressar en un idioma inventat les seves emocions més íntimes davant un presoner jueu (que ell creu persa) quan és incapaç de relacionar-se mínimament amb la resta de companys nazis que el menyspreen o el temen.

Tot plegat, una lliçó sobre l’aïllament, la manca de diàleg i el resentiment en una societat totalitària com l’Alemanya nazi. 

La pel·lícula es projecta, entre altres sales, als cinemes Axion de Reus i a Les Gavarres, a Tarragona.

Marià Abonès proposa escoltar la versió de 'Cucurrucucú paloma' de Caetano Veloso

Avui us recomano que escolteu l'esplèndida versió de la cançó ‘Cucurrucucú Paloma’ interpretada per Caetano Emanuel Vianna Telles Velloso (més conegut com Caetano Veloso) que s'inclou a la pel·lícula ‘Hable con ella’ (2002), de Pedro Almodóvar. El mateix director de cinema va reconèixer que va quedar corprès de la reinvenció que n'havia fet el brasiler. A la pel·lícula, Veloso la interpreta en una festa, acompanyat del violoncel·lista Jaques Morelenbaum i dos músics més. La veu tendra del compositor realment t'embolcalla i toca l'ànima.

El cantant mexicà Tomás Méndez va compondre la cançó original el 1954 i Pedro Infante i Lola Beltrán la van popularitzar. Des de llavors l'han interpretat múltiples artistes i ha esdevingut un símbol de la cançó popular mexicana. La seva lletra al·ludeix al mal d'amors.

Nascut l'any 1942 a Santo Amaro da Purificação, una petita ciutat brasilera prop de Salvador de Bahia, Caetano Veloso va créixer en un ambient familiar en el qual la música formava part de la vida quotidiana. Amb nou anys va aprendre a tocar el piano, i les seves inquietuds artístiques es veurien reforçades en la seva època a la universitat. En la dècada dels anys seixanta, juntament amb Gilberto Gil, es va convertir en un dels grans renovadors de la música brasilera des de la reivindicació de la música tradicional.

Alba Cartanyà proposa 'Nova il·lustració radical', de Marina Garcés

Marina Garcés (1973) és una de les grans pensadores actuals; filòsofa, autora de diversos llibres, professora i impulsora del col·lectiu Espai en Blanc. "Nova il·lustració radical" (Anagrama, 2017), aborda la situació de les societats al segle XXI. L'autoritarisme, el catastrofisme o el terrorisme són, per a l'autora, "cares d'una reacció anti il·lustrada a l'actual crisi de civilització".

A través d'aspectes com la "condició pòstuma", Garcés explica que el relat que se'ns presenta avui és la "destrucció irreversible de les nostres condicions de vida". Ens hem situat en una mena de no-temps, un espai que transcendeix la història. Així, "declarar-nos insubmisos a aquesta ideologia pòstuma és la tasca principal del pensament crític", expressa.

abd91bb99a1462ec1c3859d5d453068afc915369.jpeg

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges