'L'humor ha de servir per anar més enllà, per trencar barreres'

Fer riure no és pas fàcil, i més en un context com l'actual, amb tanta gent que té la pell fina. Piulades que acaben als tribunals, la xarxa que bull dia sí dia també, i còmics que han de declarar per un gag comencen a ser situacions habituals. La llibertat d'expressió és tema de debat, i quan del que es tracta és de fer comèdia, la qüestió és delicada. On són els límits? Qui els marca? Els humoristes Josep Català, Toni Mateos i Lourdes Bayonas en parlen tot compartint una cervesa en una trobada organitzada per Reusdigital.cat.

'Cal vigilar el to'

Català i Mateos es va conèixer anys enrere perquè el primer va impulsar el grup de còmics Fem riure, que va voltar per tot el país. El projecte els va dur a localitats com Balaguer, Vic o Reus. “Cadascun de nosaltres hi abocava les seves neures”, apunta Mateos. En el seu cas, revela, són “la família, la feina i el 'friquisme'”. Català, per part seva, assenyala que usa allò que viu en el seu dia a dia per construir els seus monòlegs. La llibertat d'expressió, exclama, "serveix perquè perfectes imbècils puguin dir el que vulguin". 

Cap dels dos se sol autolimitar. “Sempre he dit el que m'ha donat la gana, no he tingut problemes, en aquest sentit”, manifesta Català. Mateos el secunda, tot matisant que “el que cal és vigilar el to amb el qual es diuen les coses”. No es llença a la piscina sense saber si l'aigua és freda, però. “Acostumo a deixar anar un parell o tres d'acudits negres, a veure com funcionen. Si tenen bona rebuda, això em marca el nivell al qual puc arribar”, explica. Bayonas, de qui Mateos diu que practica “la tendresa boja” quan puja a l'escenari, apunta que “el problema mai és l'acudit, sinó el context o el receptor”.

'La religió pot dur problemes'

I la religió? “Dóna molt de joc, però pot dur problemes”, admet Mateos. Un dels monòlegs en què va abordar la fe, recorda, va generar més d'un comentari agressiu a les xarxes socials. “Coses que passen. Si em volen dir res, ja saben on sóc”, fa constar tot seguit. Bayonas, que fa un any i mig aproximadament que mira d'obrir-se camí a la comèdia, no ha tingut “cap problema” per fer broma de la religió, ni dels costums nadalencs, ni en faria un gra massa si els tingués. “És que l'objectiu ha de ser anar més enllà, i trencar segons quines barreres”, rebla.

Vol dir que tot s'hi val? "No pas", responen. L'agressivitat o el to amenaçador queden descartats. És a les xarxes socials, i en especial a Twitter, on sí que han de ser més curosos. Amb tot, poden arribar a usar-lo com a banc de proves. “Hi puc llençar una idea i, si funciona, desenvolupar-la”, subratlla Català. “Sí, alguna vegada m'he repensat una piulada, o directament ni l'he feta perquè més val refredar-se”, afegeix Mateos. Bayonas, al seu torn, ho té més clar. "Directament no m'hi poso, en aquest camp. Uso Facebook per qüestions de promoció. I Twitter m'avorreix", dispara. 

Una qüestió de gènere

Tots tres qüestionen, a banda, el suposat 'boom' de la comèdia. Català és crític, en aquesta línia. "N'hi ha que s'han posat a fer monòlegs com podrien haver fet qualsevol altra cosa, per tenir una sortida professional", argumenta. Mateos, al seu costat, aigualeix l'eufòria mediàtica al voltant de l''stand up'. "Hi ha més còmics que no pas locals on programin comèdia", carrega amb ironia. Bayonas, a banda, hi introdueix la qüestió de gènere. "Com que la dona està tan sexualitzada, quan puja a l'escenari no pot atraure i fer riure a la vegada. Ens han fotut el cap que s'és bonica o divertida", analitza. 

Mateos i Català hi estan d'acord. "S'ha portat molt l'estil de còmic canalla, xulesc, que ja cansa, i cal un canvi de xip", avança aquest últim. Ja ha començat, creuen. L'aportació en l'escena de còmics com Ignatius Farray o Miguel Noguera pot marcar la tendència dels anys propers. "Les diuen de l'alçada d'un campanar, i són boníssims", assegura Mateos. Sense pèls a la llengua, directes, irreverents. "Com ha de ser", sentencia Bayonas.