Maoz Eliakim: 'M'agrada capturar la bellesa d'un instant'

Tot va començar uns 20 anys enrere. Amb una motxilla a l'esquena, l'israelià Maoz Eliakim va sortir de casa i va fer un viatge pel món sencer que es va allargar força temps. "Sempre m'havia atret la fotografia, però en aquell viatge tot va canviar". Per combatre la fragilitat de la memòria, va anotar moltes d'aquelles vivències en un quadern que es va convertir en el complement dels "màgics moments" que va captar. "En aquell viatge vaig descobrir moltes coses, cultures, idiomes i maneres de veure i fer les coses. Allò em va fer descobrir que el que més m'agrada és captar la bellesa dels instants", recorda ara. Establert a la capital del Baix Camp, on hi ha format una família, ha fet d'una afició el seu modus vivendi. "Hi ha mesos bons i altres que no ho són tant, però me'n surto. Els reptes són necessaris", diu tot referint-se a la seva tasca com a emprenedor.

Els bells temps analògics

Autodidacta, Eliakim no ha estudiat fotografia. En tot cas, l'ha apresa a base d'experiència. "Quan vaig començar no hi havia fotografia digital, i cadascuna de les fotos que feies era cara. T'ho pensaves molt, abans de disparar", evoca. De la necessitat, per tant, en va aprendre a fer virtut. Ara, però, tot és diferent. "Tots tenim mòbils i espai il·limitat, així és que disparem per disparar", carrega. Potser és per això que, de vegades, "i per experimentar", desactiva la petita pantalla de la seva càmera i s'autoimposa "no disparar més de 24 fotos", com si encara treballés amb rodets. "Va molt bé. Ho recomano. Serveix per pensar-se bé què es vol aconseguir amb la foto, per preparar bé el quadre", exposa. No obstant això, no renega pas, de la digitalització. "Al contrari. M'ha obert molts nous camins artístics, com el vídeo", detalla.

D'entrada, i per donar-se a conèixer ja a nivell professional, el fotògraf es va decantar pels reportatges socials. "Feia fotos de les celebracions de la gent", diu. A poc a poc, amb tot, i per una anterior trajectòria al màrqueting i a la publicitat, va orientar-se cap a la fotografia comercial. Eliakim, de fet, treballa sovint per a diverses firmes lligades a la gastronomia i al territori. "El tracte amb el client és clau, a la nostra feina. A mi m'agrada presentar-me, mostrar-los el que he fet fins ara i que tinguem contacte en persona", revela. D'aquesta manera, segueix, "em recorden i acaben pensant en mi quan tenen una campanya en perspectiva". A més, compagina aquestes feines amb les classes que imparteix als graus de comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

Per tot plegat, apunta, se sent "molt lligat" al territori. A casa nostra hi és per la seva parella, reusenca, però ara es troba en la situació que "no canviaria aquesta ciutat per res". "Els inicis en una ciutat petita són difícils, però en realitat costa molt començar a qualsevol lloc. A més, ens perjudica molt aquesta idea que les grans empreses i els contactes importants s'han de fer a Barcelona o a Madrid", matisa. "La majoria dels meus clients són d'aquí, però també en tinc d'internacionals i els he fet des de Reus", celebra tot seguit. "M'encanta la ciutat, i hi passen moltes coses que mereixen ser observades i fotografiades", defensa. Potser és per això que Eliakim és un dels integrants del col·lectiu F21, centrat en la fotografia documental al Camp de Tarragona, i en què també s'hi troben Carles Esporrín (habitual de l'ARA) o Sergi Nolla.