Marbre blanc i claus de porta per edificar el record de Pere Anguera

Molt a prop de l’espai que ocupen els seus estimats llibres instal·lats a la biblioteca que du el seu mateix nom, l’historiador Pere Anguera (1953- 2010) tindrà, des d’aquest dissabte al migdia, un homenatge escultòric de la mà d’un dels seus amics, l’artista Salvador Juanpere. Anomenat 'P.E.R.E', el projecte escultòric del creador vilaplanenc està integrat per quatre peces de marbre blanc d’aproximadament 3.000 quilos de pes cadascun amb lletres majúscules (P, E, R, E) tallades sobre la pedra, uns signes gràfics que evoquen el nom propi d’Anguera.

Al respecte del material escollit, el marbre blanc, Juanpere el vincula amb la idea clàssica que reflectir-hi un nom en aquest element és “un signe de felicitat, de que persisteixin les coses”. Sobre l’evocació de l’amic escrita a les peces, l’artista afirma que “dir-se Pere i que Sant Pere sigui el patró de la ciutat ja sol és un tema de confluència” entre la vida de l’intel·lectual i la simbologia més tradicional de la ciutat representada per la mateixa festa major. Una metàfora que no s’exhaureix si es té en compte que l’etimologia de 'Pere' va lligada a la idea de “pedra” i “d’edificar” en la tradició cristiana.

Tan sols parcialment polits i amb forma irregular, els refulgents blocs incorporen diverses claus de porta que responen a espais vinculats realment amb la vida de l’historiador reusenc. D’aquesta forma, l’escultor ha incorporat la clau de la casa del carrer del Mar on va nèixer Anguera, la de la residència de la seva mare nascuda a L’Albi o la clau mestra del Centre de Lectura, entitat on l’historiador hi va desenvolupar bona part de la seva activitat intel·lectual i personal al llarg dels anys.

Pel que fa a l’altre element de les peces, les lletres romanes, respiren també aire clàssic gràcies a la cunya emprada que originarà un joc d’ombres durant el pas de les hores del dia. “La meva aportació és molt discreta, molt mínima i sentimental però alhora també de voluntat a escriure el seu nom perquè es perpetuï” reflexiona. Com a idea inicial, el projecte de retre homenatge Anguera va sorgir fa tres anys aproximadament, tal i com assenyala Juanpere, tot i que no va ser fins la capitalitat cultural celebrada el 2017 que va prendre la forma definitiva actual. “Vaig ser amic de l’ànima d’Anguera i en el moment que hi va haver la feliç idea de dedicar-li una biblioteca tenia en el cap de fer-li un petit homenatge escultòric” explica, alhora que jutja idoni situar el monument “en un lloc que s’ha anat obrint cap a la urbanització” i en un context on es ressalta l’accés al coneixement adreçat a tothom.

“Aquí guardem el llegat d’una persona que va bussejar en la història de la ciutat des del materialisme històric” destaca el creador que creu que “és un signe d’intel·ligència de la ciutat” ressaltar aquesta tasca. Una nova obra que suma a d’altres del mateix autor De fet, l’interior de la biblioteca Pere Anguera ja inclou altres dues peces de Juanpere vinculades a l’historiador: un dibuix del cap de l’intel·lectual on bullen multitud de connexions vinculades al cercle que retorna, una obra de l’any 2000 que es veu al vestíbul i també l’obra ‘Fulles’(1985) que es troba en dipòsit i està situada a la primera planta de l’edifici.

El retorn de l’estelada

“Què diria?, què escriuria, ara?”, es pregunta Juanpere sobre la pèrdua intel·lectual de l’historiador en el context actual. “És una llàstima que no hagi pogut viure aquest esclat de les estelades”, reflexiona tot recordant que l’historiador va ser “la primera persona a la que vaig sentir parlar dels Països Catalans” durant els anys 70 i també va ser militant del PSAN.

Per tot plegat, Juanpere mira al futur i confia que “la llavor” plantada per Anguera i cedida “curosament” per la seva vídua, Mercè Costafreda, sigui objecte de les noves generacions d’estudiosos.

L’homenatge de dissabte

A banda de la inaguració oficial de les peces artístiques, l’acte d’aquest dissabte tindrà les actuacions de Pep Macaya, música i veu, i dels ballarins Guillem Sanabra i Magda Borrull.