‘Obrigado’, Rodrigo Leão!

Apuntava fa un parell de dies sobre les emocions que suggereixen les músiques del compositor Rodrigo Leão. En l'article, em referia com a exemple a la saudade, un sentiment molt portuguès i gallec estretament lligat a la melangia, i que Leão sempre ha reconegut. Com diversos autors del país lusità. Tanmateix, el músic portuguès sempre ha dit que aquest sentiment en el seu treball res té a veure amb la tristesa, i en canvi sí que té a veure amb molts aspectes que conviuen en la cultura portuguesa i que construeixen esperança i, fins i tot, felicitat. Sovint el portuguès diu que la seva música és per "escapar dels problemes de la realitat".

Té raó Leão si ens centrem en el concert que ha ofert aquest passat dissabte al Teatre Fortuny, ja que les emocions positives, m'atreveixo a dir, han estat les més destacades en l'hora i mitja d'actuació que ha ofert el portuguès. Un positivisme de mil sentits ha conquerit al públic, com a resultat de la bellesa de les cançons i del virtuosisme que hi ha hagut sobre l'escenari. I és lògic, tenint en compte el talent que atresora aquest alquimista de sons, imatges i atmosferes. No exagero si apunto que Leão és un artista total. Sentir la seva música, en molts casos introspectiva, ens trasllada a una banda sonora pròpia o a mons imaginaris plens d’instants i detalls. I en directe, encara més.

A Reus, Rodrigo  Leão ha presentat el seu espectacle ‘ O Ensaio’, en el qual ha ofert gairebé una vintena de cançons de la seva trajectòria personal amb un format instrumental. Ha inclòs alguna peça de Madredeus com ‘As Ilhas dos Açores’ i altres noves, reservades per aquest projecte que ha posat en marxa coincidint amb els seus 25 anys de carrera personal i que vol cloure amb la publicació d’un disc.  El mestre ha estat acompanyat a l’escenari per quatre grans músics més que habitualment l’acompanyen: João Eleuterio (guitarra. baix i sintetitzador), Marco Alves (trombó), Viviena Tupikova (violí i sintetitzador) i Carlos Tony Gomes (violoncel).  

El concert, basat en un format de quintet i instrumentació, l’han obert amb ‘Florestas submersas’, l’obra que l’autor portuguès va compondre per a una exposició en un aquari de Takashi Amano, i han continuat amb ‘Cinema’, tot un tribut al setè art, I així, havent ja captivat gran part dels presents, han aparegut la resta de peces: ‘Histórias’, ‘MUV’, ‘Fábrica’, ‘A estrada’, etc, incloent les dues noves, ‘O senhor deletiado’ i ‘O cigarro’. Menys aquestes dues cançons, l’actuació ha estat tota una bona representació del passat musical de l’autor lusità. El repertori l’han tancat, ja en l’apartat de bisos, amb la seva popular ‘Pasión’, amb versió instrumental en què, sobretot, el trombó ha pres la funció de veu. Dos elements més destacats d’aquet concert han estat l’efectiu complement visual en la pantalla posterior amb imatges i l’aposta electrònica que Leão ha fet en algunes peces en el seu constant interès en obtenir noves perspectives. Tot plegat, presentat amb un to intimista i  amb una elegància gens pretensiosa.

Gràcies, Rodrigo Leão, per tot aquest munt de sensibilitats que ens han permès gaudir aquest passat vespre a Reus, fins i tot als qui no el coneixien, així com per tota una experiència en la música, que pel que sembla no té aturador. Millor així.