Sons que abracen la Mediterrània

En aquest espai setmanal pretenc tocar músiques de tot el món i d'un munt d'estils, sempre que aportin un cert sentit comú. Anava a escriure una certa qualitat, però cedeixo als que teniu una percepció subjectiva d'aquesta expressió. Avui em centro en músiques d'arrel o de fusió, que habitualment compleixen favorablement aquesta condició. 

Permeteu-me que, en primer lloc, faci referència a la magnífica descoberta que vaig fer fa uns dies en l'actuació d'Àngel Maresca, "Lo Barber de l'Alguer", a Castellvell del Camp. Acompanyat de Claudio Gabriel Sanna i quatre excel·lents músics més, el cantautor alguerès em va captivar ―a mi i a tot el públic― amb el seu ric cançoner popular sorgit d'una barberia de la ciutat sarda. Us animo a escoltar-lo.

Vull recomanar-vos també un altre patrimoni cultural amb influències mediterrànies: l'àlbum 'Mavra froudia' (2011) ('celles negres' en grec). Es tracta del primer disc d'aquesta entesa de tres músics i amics amb inquietuds musicals semblants: Stelios Petrakis, un dels intèrprets d'instruments tradicionals de Creta més prestigiosos; Efrén López, multiinstrumentista valencià, fundador de L'Ham de Foc i col·laborador en nombrosos grups dedicats a la música antiga europea, i Bijan Chemirani, percussionista iranià hereu de la gran tradició del zarb persa. Les seves composicions, amb una àmplia instrumentació, estan influenciades per la música folklòrica a la qual han dedicat la seva vida, però també impregnades de la seva creativitat.

'Mavra froudia' consta de vuit composicions originals basades en ritmes de Creta i altres illes gregues, de l'Europa medieval, de Turquia i de l'Iran. El tema inicial, anomenat com el disc, "Mavra froudia", està escrit per López i ja mostra la complicitat entre els tres músics, perquè barreja els gèneres grec, andalusí i de l'Orient Mitjà. També hi trobem "Üç telli", de Petrakis, una peça lligada a la música clàssica turca, i la dansa medieval "Hortus deliciarum", dedicada al pintor Hieronymus Bosch, "El Bosco". Altres peces destacables són "El núvol d'Oort", que combina temes extrets d'una cançó trobadoresca del segle XII amb teories de l'astrònom Jan Hendrik Oort, i "Saros" i "Pano horos", arrelades a la cultura musical de l'illa de Càrpatos.

Us deixo amb aquesta música tan intrigant amb el desig que les vostres orelles esdevinguin una finestra oberta als (bons) sons del món.