Sota les llambordes, el REC

La imatge gràfica de la 18a edició del REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona, presentada en societat aquest dimarts a la Casa Joan Miret, és una reinterpretació de 'La Llibertat guiant el poble', l'escena al·legòrica de la Revolució de Juliol que Eugène Delacroix va pintar l'any 1830. El disseny, obra de les artistes Violeta Bofarull i Mo Espasa, substitueix els representants dels diferents estaments socials que apareixen en el quadre per treballadors de l'àmbit del cinema, i la bandera francesa per un croma que simbolitza la llibertat creativa en el món audiovisual. Bofarull i Espasa han volgut “plasmar, en una fotografia, el concepte de revolució”, que serà, precisament, un dels eixos temàtics del REC 2018.

El festival, que se celebrarà de l'1 al 9 de desembre a Tarragona, oferirà, per primera vegada, un programa previ de projeccions, encapçalat pel cicle RECvolucions, que girarà al voltant de la idea de revolució, aprofitant que es commemora el 50è aniversari de les mobilitzacions del Maig del 68. L'activitat, doncs, servirà, tal com afirma el director artístic del REC, Xavier García Puerto, per reflexionar sobre “les revolucions, tant individuals com col·lectives”, i el caràcter creatiu dels moments de canvi.

La mostra RECvolucions tindrà lloc els dies 6, 13, 22 i 29 de novembre a l'Auditori CaixaForum de Tarragona, a les 8 del vespre. La primera de les pel·lícules que s'hi projectaran, intitulada 'No intenso agora' (2017), de João Moreira, és un assaig fílmic sobre les revolucions que l'any 1968 es van produir a França, Txecoslovàquia i el Brasil. RECvolucions prosseguirà amb els films 'Sami Blood' (2016), que narra la història d'una noia lapona que trenca amb els seus lligams per encetar una vida nova; 'Tódalas mulleres que coñezo' (2018), en la qual un grup d'amigues comparteix un seguit d'experiències comunes, i 'La revolución silenciosa' (2018), que rememora la reivindicació d'uns estudiants alemanys, que l'any 1956, amb motiu de les revoltes del poble hongarès, van decidir guardar un minut de silenci en record als insurgents i les víctimes de la repressió soviètica.

Durant l'acte de presentació de la imatge del REC 2018 també s'ha desvetllat el programa del 'REC On The Road', una iniciativa que portarà les activitats prèvies al festival a altres municipis de la demarcació. Així les coses, el 23 de novembre es projectarà 'La mano invisible' (2016), de David Macián, al Cineclub Altafulla, i el 29 de novembre el REC visitarà el film 'Matar a Jesús' (2017), de Laura Mora, al Cineclub La Ràpita. El REC, que enguany compta amb una aportació econòmica de 20.000 euros per part de l'Ajuntament de Tarragona, clourà les activitats prèvies al festival el 30 de novembre, a l'Antiga Audiència de Tarragona, amb la presentació de la pel·lícula 'Rauf' (2016), de Soner Caner i Baris Kaya, en el marc del programa 'Tardor amb CooperAcció', en col·laboració amb la Xarxa de Centres Cívics de Tarragona i el departament de Cooperació del consistori tarragoní.

García Puerto clou la seva intervenció a la Casa Joan Miret carregant contra el tòpic conservador: "Qui no és revolucionari als 20 anys, no té cor. Qui no ho és als 60, no té cap". Posats a parlar de revolucions i d'esperits transgressors, podríem afirmar que el festival REC, durant un període de temps breu, que enguany s'allargarà amb aquest conjunt d'activitats prèvies, sacseja la vida cultural de la ciutat. És també, doncs, una petita revolució, la dels cinèfils tarragonins, que es repeteix religiosament any rere any, des del 2004. Sota les llambordes, el REC.