Divendres, 29 de Març de 2024

Una mica d'història sobre el Cineclub del Centre de Lectura de Reus (i 2)

Es van projectar pel·lícules que van desafiar la censura de l'època

14 d'Agost de 2019, per Isabel Martínez
  • Un fotograma del film 'El cuirassat Potemkin'

    Cedida

Significativament, el primer cop que el Cineclub va desafiar la censura va ser, precisament, amb la projecció d’una pel·lícula tan simbòlica com 'El cuirassat Potemkin', del director letó Serguei M. Eisenstein, el 29 de gener de 1971, en el Cicle d’història del cinema dirigit per Miquel Porter-Moix i on, subtilment, la publicitat anunciava que es realitzarien “projeccions antològiques”. Oficialment, però, les pel·lícules anunciades eren 'Charlot' i 'La batalla d’Eldesbuch' de David Griffith. Segons explica Venanci Bonet, els membres del Cineclub havien de passar al Ministeri d’Informació i Turisme el llistat de les projeccions previstes perquè passessin la censura pertinent.

Aquest fet obligava a anunciar un títol determinat tot i que se n'exhibia un altre, una situació que comportava un risc important. Malgrat tot, Bonet assegura que mai hi va haver cap problema i que a nivell oficial no van transcendir els diferents canvis que es van fer a la programació, alguns d’ells, paradoxalment, quan ja feia anys que Franco havia mort. Al respecte de la dificultat pràctica que representava canviar el títol i aconseguir que la informació arribés al màxim d’assistents possibles sense aixecar cap sospita de les autoritats, Bonet explica que s’havia de confiar en el boca-orella entre els potencials espectadors.

Encara abans de la mort de Franco, es van tornar a saltar la censura en exhibir de nou clandestinament la mateixa pel·lícula el març de 1975 i projectar per primer cop 'Octubre' del mateix Eisenstein, l’abril del mateix any dins d’un Cicle de cinema de l’Est. Un desafiament que van tornar a repetir el maig del 75 amb la projecció, també clandestina, de 'La cena', de Pere Portabella, en el marc del Cicle ‘L’home contra l’home’. Aquestes projeccions clandestines van ser habituals també durant els anys 76, 77 i, fins i tot, 78 amb nous passis d’obres d’Eisenstein però també amb altres films vinculats a la nova realitat que vivia al país.

D’aquesta forma, entre el 10 i el 16 d’octubre de 1977, es van projectar cinc films clandestins sobre els fets de Vitòria, la manifestació de Sant Boi de l’Assemblea de Catalunya, el procés 1.001 i les manifestacions de l’1 i el 8 de febrer de 1976. Finalment, la darrera projecció clandestina que es va realitzar va ser 'La hora de los hornos', el maig de 1978.

Com a curiositat històrica cal dir que el Cineclub va viure una vaga d’una temporada entre els anys 1980 i 1981, a causa de divergències entre la direcció i els membres de la secció. Un moment que, finalment, es tanca amb la reducció dels integrants de la secció i la represa, sota la presidència de Xavier Amorós. Un simple repàs de les temàtiques dels cicles cinematogràfics que s’han organitzat durant els aquestes cinc dècades cinematogràfiques ja és per si mateix una mostra de l’evolució no només fílmica sinó política, social i artística d’aquest art.

De l’Underground a la Psiquis, de la Indústria del cinema a la infantesa o de l’'Spain is different' al món del còmic… Els gustos, les preocupacions i els interessos que es volien abordar a través de la projecció a la pantalla gran han anat variant i evolucionant al llarg de les dècades de manera similar a les transformacions socials. D’aquesta forma, el component més volgudament crític i d’anàlisi que va emparar el naixement del Cineclub s’ha complementat amb etapes més lúdiques sobre el fet cinematogràfic, tal i com ho demostren la celebració de festes i projeccions a l’entorn de dels 60 anys del Tintín d’Hergé, o les festes dels pirates o sobre el vampirisme, entre d’altres.

En aquest àmbit, una de les derivades de l’aposta per la cultura audiovisual que va propiciar l’experiència va ser també el naixement de la videoteca del Centre de Lectura durant els anys 90 del segle XX.

De ritus iniciàtic al canvi en el consum del cinema

En el marc del primer quart de segle del Cineclub celebrat el 1994, s’afirmava que l’espectador aleshores contemporani estava integrat per “un 50% de jovent i un 50% de persones adultes” que volien tenir un “contacte social estimulant”. Anar aleshores al Cineclub havia esdevingut per a alguns joves una mena de “ritus iniciàtic” en les seves primeres sortides nocturnes a la ciutat. Sense l’èpica d’altres moments històrics en què la llibertat d’expressió estava realment compromesa, la projecció de determinats films va convertir-se en tot un esdeveniment públic que va provocar que als dos dies de projecció previstos (aleshores dijous i divendres) al teatre Bartrina s’hagués d’afegir puntualment dissabte per satisfer la demanda del públic sol·licitant sobre una proposta cinematogràfica concreta.

Amb la realització de les obres de reforma del teatre Bartrina durant els mateixos 90, les sessions van haver de traslladar-se durant tres temporades a la sala d’actes per, en tornar al seu espai històric el 1997. Més a prop en el temps, els canvis socials i d’hàbits de consum d’entreteniment dels darrers anys han fet que, actualment, el Cineclub pugui oferir a un públic adult la revisió de clàssics imprescindibles de la història del cinema a través dels minicicles gratuïts programats els dimecres i que, a la ciutat, es puguin estrenar pel·lícules que, d’altra banda, no tindrien sortida en l’escassa oferta comercial que existeix actualment.

Actualment, una seixantena de persones assisteixen regularment a aquestes sessions que complementen les canòniques dels divendres.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics