Dilluns, 30 de Novembre de 2020

El cotxe elèctric no és cap solució, senyor Rubio

21 d'Octubre de 2020, per Antonio Blasco Julià
  • Imatge d'arxiu d'un vehicle elèctric

    Cedida

En un article signat farà cosa d'un mes pels regidors Daniel Rubio i Marina Berasategui en aquest mitjà que ens acull s'explicaven els dos grans avenços que en matèria de mobilitat sostenible estava impulsant l'Ajuntament de Reus: els carrils-bici i els punts de càrrega per a cotxes elèctrics. Deixarem el tema de carrils bici per a entitats més centrades i expertes en aquest tema, però sí que voldríem fer alguns comentaris sobre el vehicle elèctric.

D'entrada, recordem que és "mobilitat sostenible". Podem trobar diferents definicions. Ens agrada especialment la del Winnipeg Center for Sustainable Transportation and Mobility. Defineix transport i mobilitat sostenible com aquells que permeten assolir les nostres necessitats sense comprometre les de les generacions futures al mateix temps que és compatible amb el manteniment de la salut i dels ecosistemes. En podríem buscar d'altres de definicions, però totes giren al voltant dels mateixos eixos.

És el cotxe elèctric sostenible? D'entrada hem de dir que desplaçar dues tones de pes per tal que una persona de 80 quilos no faci cap esforç ens fa pensar en què com a mínim és poc eficient. Però és sostenible? Tornem a la definició. Comprometem el món de les generacions futures? El reciclatge dels vehicles en general és complicat. Tots hem vist "cementiris de vehicles" on s'acumulen metalls, olis, plàstics... Aquests són materials en alguns casos escassos, en d'altres de reciclatge impossible. De totes maneres, la pedra de toc de la sostenibilitat dels cotxes elèctrics està en les bateries. Els minerals emprats són sobre el paper de "fàcil reciclatge". Això no obstant, segons Ethen Elkin, director del Programa de Canvi Climàtic de la Universitat de Berkeley en un informe publicat el passat mes d'abril la realitat no és com aparenta. Cada fabricant de bateries té el seu model, el que dificulta que el reciclatge es pugui fer a prou escala perquè sigui rendible. A més les indústries mineres del cobalt, liti i grafit (tots necessaris per a les bateries) són opaques. Recordem que el segon punt de la definició de mobilitat sostenible fa referència al manteniment de la salut i dels ecosistemes. El cobalt s'obté principalment al Congo i es refina a la Xina. El liti està més estès, però per a obtenir una tona de liti cal bellugar 1250 tones de terra; o bé obtenir-lo a partir de sals de liti que deixen a Argentina, Bolívia i Xile seriosos problemes de salinitat. Com la mina que nosaltres vam decidir tancar a Cardona, però en quantitats industrials. Repassem els països esmenats: Congo, Xina, Bolívia.... No són països que destaquin per realitzar les tasques de manera sostenible.

Quina és la gran sostenibilitat doncs, dels vehicles elèctrics? Comparades amb els vehicles de combustió, les seves emissions són molt inferiors, en ocasions nul·les. Això sobre el paper, perquè en els càlculs no es té en compte les emissions de la generació de l'energia que consumeixen. Recentment s'han publicat dos estudis al respecte. El primer pel National Renewable Energy Laboratory, que depèn del Departament d'Energia dels Estats Units. El segon pel Ministerio de Transición Ecológica espanyol. Les xifres són diferents, ja que parteixen de pools energètics diferents, però en el millor dels casos les emissions del cotxe elèctric són 59 grams de CO₂ per kilòmetre. És a dir, ni tan sols complirien la normativa europea 2019/1161 per a ser considerat un vehicle net, que requereix unes emissions màximes de 50 grams de CO₂ per kilòmetre.

Resumint, que el vehicle elèctric no és la gran millora en sostenibilitat que ens volen vendre des de l'Ajuntament. No està malament, val a dir-ho, però és un pedaç i un pedaç que ens permet veure que el rei va nu. I ho fa, perquè quan després de dos anys de feina a la regidoria només es pot presentar un pedaç com a èxit és que les coses no s'estan fent bé. Ni tan sols s'és coherent, per què si s'opta per la mobilitat elèctrica com a solució mediambiental, per què es posen pegues als patinets o es compren autobusos a gasoil?

I què hem de fer doncs? Cal repensar la ciutat. Cal repensar la mobilitat. D'una forma valenta, que és el que distingeix els estadistes dels gestors. Cal fugir de l'auto condecoració fàcil de "tenim més cotxes elèctrics que ningú". La mobilitat realment sostenible és la que no es fa. Cal una regidoria de Medi Ambient que parli amb les altres regidories i les convenci que cada barri necessita el seu parc, el seu mercat, la seva farmàcia; que al centre només si hi ha d'anar quan se'n tenen ganes i que es pot fer amb un transport públic d'alta freqüència i regularitat o bé amb mitjans de baix impacte ambiental. I si no pot ser, agafi el cotxe que tampoc passa res. Però això sí, no compti a deixar-lo a la porta de la botiga, perquè els carrers del centre són per passejar, comprar, trobar-se, jugar i parlar sense haver d'esquivar cotxes.Rumiï-s'ho, Senyor Rubio.


Antonio Blasco Julià és membre del Grup d'Ecologia Urbana del GEPEC. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics