-
Josep Maria Guinovart
Me n'acabo d'assabentar quasi per casualitat de la mort de Josep Maria Guinovart, un vell amic a qui ara feia molt temps que no veia. El Josep Maria és una d'aquelles persones cada vegada més escasses que mereixen tot el nostre respecte i admiració, d'una banda per la feina titànica que duen a terme i de l'altra per fet de fer-la amb una discreció i una precisió absolutes.
Home culte, gran conversador, afable, sempre amb un somriure al rostre i un gest amable a les mans, Guinovart ha estat (i segur que hi ha molta gent que ho ignora) l'eix vertebrador de la cultura de Salou. Després de la Segregació calia construir una ciutat i l'alcalde Esteve Ferran, que el coneixia bé el va poar al capdavant del departament de Cultura en qualitat de tècnic. Després el seu successor, Pere Granados, coneixedor també de la realitat de la vila i de la feina duta a terme pel Josep Maria, el va mantenir en el càrrec.
Ell va ser el responsable de la Torre Vella, un indret mític però infrautilizat i en un cert abandó, es convertís en un epicentre cultural i en indret d'un dinamisme especial on hi van exposar, entre molts d'altres, grans noms de la cultura de casa nostra com Maria Girona, Albert Ràfols Casamada, Bigas Luna, o Andreu Vilasís, a qui va convèncer per crear i dirigir el Museu de l'Esmalt.
Amb ànima d'historiador, el Josep Maria es va dedicar tota la seva vida a rastrejar qualsevol cosa que pogués aportar noves llums a la història de Salou posant les bases d'un orgull identitari que ha anat creixent any rere any i fita rere fita. El fet de ser des de sempre una part de Vila-seca, li havia acabat robant aquest segell i, ell, conscient d'aquesta qüestió, es va dedicar en cos i ànima a solucionar-ho i, va ser un dels impulsors del Centre d'Estudis Salouencs. També va ser un dels catalitzadors de la recuperació/creació de tots els elements festius i de cultura popular que, de mica en mica van anar apareixent i guanyant el seu espai fins aconseguir que Salou tingui aquesta identitat única i intransferible que pot parta de tu a tu a qualsevol altre indret.
Durant un llarg període de temps vaig tenir ocasió de dur a terme alguns projecte amb ell i, no puc dir altra cosa, treballar amb el Josep Maria era un autèntic luxe. Era capaç de solucionar qualsevol problema amb una eficàcia rotunda, controlava els ressorts de l'ajuntament i de la ciutat i era una veritable enciclopèdia capaç de recuperar o aconseguir qualsevol dada.
Una pèrdua irreparable que m'entristeix i em dol. I només espero i desitjo que tota al feina que va fer en pro de Salou, es reconegui d'alguna manera dedicant-li un espai públic que permeti recordar-lo per sempre.
Una abraçada, Josep Maria!
Jordi Cervera és periodista i escriptor
