-
Abans era costum entre els reusencs passejar fins a la Boca de la Mina, on hi havia una dona que oferia anissos i gots d'aigua.
Cedida
Quan els nostres pares i avis parlaven de la senyora Maria que venia anissos amb aigua a la Boca de la Mina es deia que el seu nom era Maria. Aquest record, després dels anys 50, es va esvair de mica en mica. A l'Arxiu, on jo passo molts dies amb les seves hores, vaig trobar un expedient de carta de petició, amb data del 30 de juny de 1871. És una carta de Maria Sans, vídua de Mariano Pàmies, de renom '[la] Bajoca'. Ella vivia al número 15 del carrer de l'Amargura, i després de tres dies de permís i fer esment de la seva pobresa, va demanar que se li atorgués el permís per vendre fins que estigués construïda la 'caseta' per a fer-ho en condicions, donat que s'havia de guanyar la seva subsistència. També afirmava, en el document, que treballava allí des del 1827 i, per tant, era de les venedores més antigues.
El cànon que demanava l'ajuntament suposem que no va afectar la continuïtat de la Maria. Heus ací la coincidència entre aquella Maria de la qual fem esment i l'última, entre les quals han passat molts anys en aquella Boca de la Mina, un lloc molt entranyable.
