Fora rosaris dels nostres ovaris

Aquest històric lema feminista que reivindica el dret al propi cos i denuncia la ingerència de la moral catòlica en els drets de les dones ens ve com l’anell al dit per explicar el conveni que ha signat el Consell Comarcal del Tarragonès amb l’Arquebisbat de Tarragona. Es tracta del projecte Llar Natalis, que com els mateixos promotors expliquen, té l’objectiu "d’acollir mares gestants en risc d’exclusió social i amb el perill d’interrompre el seu embaràs”. És a dir, pressionar les dones perquè no interrompin voluntàriament el seu embaràs, i oferir-los un assessorament per part de les mateixes monges que porten a terme el Projecte Raquel, destinat a oferir “sanacions” a dones que han avortat. D'aquesta manera, criminalitzen la interrupció voluntària d’un embaràs i el dret al propi cos com un pecat que cal purgar i del qual cal ser perdonada.

A més a més, veiem com les administracions públiques externalitzen l’atenció a les dones embarassades en risc d’exclusió social a una entitat que no està professionalitzada, ja que, tret d’unes poques hores setmanals d’una treballadora social, de l’atenció diària i directa d'aquestes dones s'encarreguen les monges Servidoras del Señor y de la Virgen de Matará de la Familia Religiosa del Verbo Encarnado, que no tenen cap tipus de formació tècnica per a atendre a persones en risc d’exclusió més enllà de la fe i la moral catòlica. Enlloc de millorar i invertir en serveis públics de proximitat, com podrien ser els serveis sanitaris i l’atenció social primària, per tal que les dones que volen ser mares i tenen dificultats socioeconòmiques tinguin l’acompanyament i suport suficient per a portar a terme l’embaràs i la criança del nadó en el seu entorn social i familiar, s’escull un model en el qual la futura mare serà apartada del seu entorn i internada en un recurs residencial, fomentant un estigma per el qual les mares solteres s’han d’apartar de la societat i la seva atenció depèn de la caritat cristiana. Per a més INRI (si se’ns permet l’expressió), aquest servei està situat ni més ni menys que a la Casa de les Oblates, l’antiga presó de dones de Tarragona durant el franquisme, on les monges es dedicaven a la “reeducació de dones desviades”.

Des del moviment feminista, reclamem que la maternitat sigui una qüestió desitjada i amb uns serveis públics, laics, de proximitat i de qualitat, en els quals es respecti el dret de les dones al propi cos sense estigmes ni judicis morals de la doctrina catòlica paternalista, criminalitzadora i patriarcal.

Per l’avortament lliure, segur i gratuït. Per les maternitats lliures, amb garanties i serveis laics i de qualitat. Pel dret a decidir sobre els nostres cossos.