La Palma, per al poble; i la memòria, per al Xavi Bonet

Passarem per alt el nyap gramatical de 'La Palma pel poble' perquè no en sabíem més, teníem quinze anys i això no és pas un comentari filològic, sinó una mena de crítica a la interessant i imprescindible exposició que, amb aquest títol malgirbat, podeu visitar fins al 20 de març al local del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria / Carrutxa, a la travessia del carrer Nou de Sant Josep, 10, planta baixa 43204 Reus, tel. 977 340 928, carrutxa@gmail.com, durant l'horari d'atenció al públic (tardes).

Gràcies, d'entrada, a l'entitat per haver fet memòria de l'esdeveniment arran dels 40 anys de vida. I per molts anys! El cas és que sí, que la mobilització que rememora l'exposició va servir per a salvar La Palma, que l'Ajuntament de Reus d'aleshores volia enderrocar per a situar-hi el parc de bombers: de fet, recordo haver-li llegit i sentit a dir a l'amic historiador Ezequiel Gort que això és una constant a la Història del Patrimoni arquitectònic de la ciutat fins fa quatre dies (enderrocar edificis tot i el seu valor artístic per a bastir-ne de nous de gust dubtós), els darrers episodis de l'aplicació del qual criteri d'actuació van ser els protagonitzats pels darrers Ajuntaments franquistes, que es van fer petar l'Hotel de Londres, la casa Quer... Déu meu: quan hi penso se'm regiren els budells!

L'exposició consta de 14 fotografies en blanc i negre de Salvador Palomar, estudiós de l'Etnografia de Reus i la seva comarca: en tres d'aquestes imatges, hi veiem el lema de la campanya ben estampat a parets dels carrers: 'La Palma per al poble', amb el dibuix d'una palma. Bravo! També conté un dels cartells -que cito literalment- de la 'Gran cercavila, divendres 3, a les 8 del vespre a la plaça de l'ajuntament, la palma pel poble, c/ Ample nº 75 (Reus)' [sense especificar-hi ni mes ni any (1979)] i un text explicatiu, que atribueix la gesta a Taronjada Natural: la companyia d'espectacles de carrer que va néixer, créixer i morir a Reus, inspirada en Comediants, durant la dècada dels anys 80 del segle passat, que hauria impulsat la campanya per tal de salvar el recinte de La Palma.

No sé si exactament és així: ja s'havia constituït com a grup d'animació i com a tal companyia professional i amb el nom de Taronjada Natural una part de la colla de joves amics que volien canviar el món tot recuperant les festes populars a la ciutat com les que, per exemple, s'havien fet en aqueix indret, el local d'estiu de la Societat La Palma, que, com a entitat recreativa, va funcionar de 1897 fins al 1939? Una de les primeres dèries d'aquest grup fou la recuperació del veritable esperit carnavalesc i per això al núm. 1 de l'any I del periòdic satíric de Carnaval de Reus Tururut viola, datat el 24 de febrer de 1979, edició del vespre, estava dedicat a opinar contra el Carnaval oficial de l'Ajuntament de Reus per burgès, encarcarat i controlat. En acabat, em sembla que fou en acabat, no pas abans, aquest grup heterogeni i heterodox de joves rebels i festers va estructurar-se en organitzacions diferents: Carrutxa (que editava els Fulls de treball de Carrutxa perquè n'era el butlletí d'estudi i de creació d'opinió), Taronjada Natural (que era qui actuava al carrer aportant-hi música, xerinola, teatre i reivindicació festiva...) i vet aquí que allí hi havia el Xavi Bonet (entre d'altres), que n'era un dels màxims ideòlegs i instigadors.

Val a dir que, en acabat que la fita es va haver assolit, La Palma va ser -i així és de de fa anys i panys- del poble, és a dir, de la Casa del poble. I els veïns han gaudit i patit tot un conjunt d'activitats diürnes i nocturnes que una companya de feina que hi viu ben bé des d'aleshores m'ha dit que, per fi, ja s'ha regulat pel que fa a freqüència, decibels i horaris, però que encara és motiu de vigilància per part dels veïns perquè, és clar, tenen dret al silenci, la tranquil·litat, el descans i a somiar en angelets sense interrupcions molestes, com passa a les pel·lícules de La2 i passaria a la 3 si fos la 1 d'aquí. Però jo volia parlar, abans d'acabar, del Xavi Bonet (Reus, 1956), una de les ànimes i fins i tot l'ànima més animada d'aquell mo(vi)ment revolucionari, contracultural i revulsiu perquè trobo que, ara que a ell ja li falla la memòria, estaria molt bé que ens en recordéssim prou d'ell en una exposició - un acte tot ben senzill i alegre!- ben nodrit d'amics, parents, coneguts i saludats.

Aquesta ciutat li deu alguna cosa molt important, al Xavi, poeta, contista, clown, alumne de Joan Font de Comediants, de Carlo Boso del Piccolo de Milà, de Friedhelm Grube 'Fritello Clown' i de Jacques Lecoq del Paris School of Movement, i que va fer la volta al món i va tornar al Born de Reus, és a dir, a l'Orfeó Reusenc, l'any 2008, per a fer tallers de clown, amic, fill, germà, una persona especialíssima, creativa, desinhibida, generosa, increïble, humil...: l'art d'estimar la llibertat. I en som tants que l'estimem encara moltíssim, la llibertat, és a dir, el Xavi Bonet. Va, fem-lo, doncs, aquest viatge a l'ubi sunt però també al carpe diem!

Biel Ferrer Puig és filòleg.