Mòbils invisibles a l'Institut Gabriel Ferrater i Soler

Pocs dies després d'haver estrenat l'any, l'Institut Gabriel Ferrater i Soler de Reus va acordar endurir les mesures de control internes sobre els telèfons mòbils. El claustre no només havia manifestat la necessitat d'actuar davant dels conflictes disciplinaris que generaven (l'ús indegut a través de les xarxes socials, per exemple), sinó que també havia observat que els alumnes cada cop n'eren més dependents. Amb l'objectiu de millorar la convivència, potenciar les relacions socials i tenir cura de la salut mental dels alumnes, l'equip directiu va promoure la campanya 'Al centre, mòbils invisibles'.

 

Informada tota la comunitat educativa i modificades les Normes d'Organització i Funcionament del Centre (NOFC), va iniciar el seu recorregut a finals del mes de gener. Des d'aleshores, no es permet l'ús del mòbil en cap espai del centre, tret que un docent decideixi utilitzar-lo com a recurs pedagògic per treballar a l'aula. En aquest sentit, el coordinador informàtic del centre, Albert González, opina que no té cap mena de lògica apartar o anar a la contra de la tecnologia, però que com a eina que és, cal restringir-la al context d'aprenentatge.

 

Segons Laura Rodríguez, cap d'estudis de l'institut, les famílies s'han alineat amb el centre de manera general, "alertats també de l'actitud dependent que els seus fills i filles manifesten a casa" i han convingut amb el centre en les mesures disciplinàries que calgui aplicar donat el cas. Com a membre de l'equip directiu, constata que han disminuït els problemes ocasionats per pèrdua o ruptura de dispositius i que la convivència i el comportament dels alumnes són millors: "a l'hora del pati, l'alumnat juga, parla, se socialitza i es relaciona amb el seu grup d'iguals i això considerem que és molt positiu". Amb tot, assegura que cal continuar avançant per implantar la campanya entre l'alumnat de batxillerat, perquè és el que mostra més dependència dels grups de missatgeria instantània o de les xarxes socials. En darrer terme afirma que per aconseguir que el centre sigui un espai on els mòbils siguin invisibles completament, convé que tot el claustre hi estigui implicat.

 

Per la seva banda, els alumnes expressen diversitat de parers. Júlia Fernández, de 3r d'ESO, considera que en un començament pensava que la mesura els jugaria a la contra, perquè reconeix que hi estan enganxats, però amb el temps ha vist com a l'hora del pati parlen més entre ells i es practiquen més esports. Oriol Daroca, que cursa 2n de Batxillerat, opina que la campanya és idònia, però admet que tota prohibició indueix a voler saltar-se la norma. És del parer que els alumnes han de ser conscients que l'institut és un lloc on aprendre i, doncs, cal que s'autocontrolin tant a l'aula com als passadissos. A l'hora del pati, però, és partidari de la llibertat d'ús, si bé admet que les relacions se'n ressenten, sobretot entre els més petits, que no poden sortir del centre.

 

Mesures com la campanya 'Al centre, mòbils invisibles' sorgeixen ara en molts altres centres que, com l'Institut Gabriel Ferrater i Soler, comparteixen la inquietud per la influència que poden exercir en el rendiment acadèmic i el desenvolupament personal i social dels adolescents. Tant és així que el Consell Escolar de Catalunya engegarà una campanya participativa per elaborar un document consensuat amb recomanacions sobre la regulació dels mòbils als centres educatius abans d'acabar l'any.