Andreu Bartolí (SoccerDream): 'La realitat virtual et permet jugar amb els millors futbolistes del món'

El reusenc Andreu Bartolí és cofundador i CEO de SoccerDream a Barcelona, la primera plataforma virtual d’entrenament de futbol pensada per ajudar clubs i escoles en la potenciació de la intel·ligència esportiva. S’opera amb un programari fet servir per clubs tan importants com el PSG francès i per professionals com Cesc Fàbregas i Jordi Alba. La tecnologia d’entrenament es nodreix del coneixement de reconeguts entrenadors de futbol i investigadors molt prestigiosos en matèria de realitat virtual. A més, el projecte va ser seleccionat entre les 50 empreses esportives emergents més innovadores de 2017 i 2018 (‘The top 50 Most Innovate Sports Startups 2017-2018’).

Com pot entrenar el coeficient intel·lectual un jugador amb la plataforma SoccerDream?

Incorpora un tipus d’entrenament específic com a base, el mètode Ekkono, emprat per grans clubs i acadèmies de tot el món. Treballa les habilitats del futbol cognitiu: la presa de decisions dins el joc, l’anticipació i la percepció. SoccerDream proporciona una experiència esportiva que es visualitza a través d’unes ulleres de realitat virtual. De fet, el que s’entrena és la intel·ligència esportiva, que no té res a veure amb l’activitat tècnica o física i el seu entrenament pot durar tota la vida.

Quines tasques pot desenvolupar l’usuari amb aquestes ulleres?

Hi ha un ampli catàleg d’habilitats en funció de les que vulgui potenciar el jugador. Tot això es pot personalitzar mitjançant diferents paràmetres. L’entrenador pot monitorar i comprovar a través d’una tauleta el rendiment del jugador i, fins i tot comunicar-se amb ell. Es poden dur a terme jocs individuals i per grups de jugadors virtuals.

Clubs de tot el món podran millorar el seu joc amb entrenaments més eficients...

Exacte, en el món real és complex disposar de jugadors d’elit només per a tu. La realitat virtual et permet jugar amb els millors futbolistes del món, fem que els entrenaments dels clubs de futbol professional estiguin a l’abast de més esportistes. Aquest tipus de tecnologia es considera la millor per treballar les habilitats cognitives en el futbol. Dóna l’oportunitat a un jugador o jugadora de disputar un enfrontament amb contrincants virtuals d’alt nivell. 

Com va sorgir la creació de l’'startup'?

Quan Miquel Farrerons i jo vam decidir fundar SoccerDream havíem observat aquesta necessitat entre els clubs. Hem estat un any i escaig desenvolupant la tecnologia amb diferents acadèmics. Mercats com els d’Estats Units i la Xina han observat que la inversió en tecnologia per a la millora del futbol formatiu té garanties i veuen el futbol, i l’esport en general, com a part de l’educació. La idea de negoci és vendre l’eina d’entrenament a clubs de tot el món a través de la compra d’una llicència amb un pagament anual de 10.000 euros. També hi ha opció de fer subscripcions mensuals i que, fins i tot, els jugadors facin servir l’eina a casa seva per tal d’accelerar el seu aprenentatge. És una inversió a llarg termini.

Com és l’abans i el després de l’aplicació d’aquesta tecnologia en un jugador?

El canvi l’hem comprovat. Des del Ministeri d’Esports del govern de la Xina es va impulsar l’estudi dels seus efectes amb la participació de quatre acadèmies de Pequín amb una mostra de 32 jugadors. Després de vuit setmanes, un 36% va millorar el seu posicionament al camp i va millorar la seva intervenció en el joc. Aplicar aquest software al futbol base pot permetre descobrir joves promeses... Pot tenir molts avantatges. El futbol als Estats Units, per exemple, té molt en compte la formació de la base. Hi ha un gran nombre de nens i nenes federats i la inversió per família de cada nen o nena pot ascendir als 4.000 dòlars per any. També hi ha molta paritat, tret que reflectim al nostre entorn virtual.

Per què no s’havia creat abans un software com aquest?

Simplement ningú hi va pensar. Hi ha molts mètodes d’entrenament del futbol i, amb la tecnologia s’ha obert un món nou. Creiem que el prisma tàctic s’assimila millor dins l’esfera virtual, perquè no és com veure un vídeo, hi ha interacció.

A quantes acadèmies o clubs han portat el projecte?

A unes cinc o sis empreses, clubs i acadèmies. Operem en un àmbit mundial, però amb un focus especial als Estats Units, el Japó i la Xina. Abans de llençar el producte, vam col·laborar en l’ús i testeig amb una selecció de clubs de tot el món.

La feina li haurà donat una visió més global. Com es veu Reus des de fora?

En els sectors en els quals m’he mogut, no he pogut jutjar l’interès per la ciutat. Ara que m’he endinsat en el món del futbol, sí que és cert que algun cop apareixen temes d’actualitat relacionats amb el CF Reus Deportiu, ja que l’ascens de categoria i el tema de les inversions sempre són matèria de discussions.

Quina radiografia fa de la capital del Baix Camp?

Hi torno sovint els caps de setmana, però no estic a l’aguait de l’activitat quotidiana. Ha canviat molt en els últims 30 anys. La dinamització és òbvia, s’ha potenciat l’oci i la gastronomia, pols que atrauen força el turisme d’interior i l’estranger.

Tornaria a viure a la ciutat?

A nivell professional, seria difícil tornar-hi perquè ja tinc la vida muntada a Barcelona, però mai se sap. Vaig marxar molt jove a Barcelona per estudiar Enginyeria Superior Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya i després vaig voler complementar els estudis amb una altra titulació, la d’Enginyeria Europea en Ciència de Materials, que vaig dur a terme en part a França, Alemanya i els Estats Units. Des de llavors, sempre m’ha agradat molt viatjar.

Amb aquesta, Reusdigital.cat inicia una sèrie d'entrevistes aplegades a la secció 'Caràcter emprenedor de fora vila', en què es dona a veu a emprenedors i empresaris reusencs que desenvolupen la seva tasca professional lluny de la capital del Baix Camp. Tots ells parlen del seu context econòmic i social actual i aporten la seva visió de la ciutat.