Dissabte, 20 d'Abril de 2024

Cal Caelles: molt més que el millor menjar blanc de Reus

La pastisseria és, des dels anys 60, al número 1 del camí de Tarragona

19 de Març de 2021, per Jordi Siré
  • L'obrador de la pastisseria Caelles de Reus

    Reusdigital.cat

  • Miquel Caelles i la seva filla Susanna

    Reusdigital.cat

  • Reusdigital.cat

  • Reusdigital.cat

  • Reusdigital.cat

Segona entrega del cicle de reportatges destinats a apropar el món de la pastisseria de qualitat, publicats cada 21 dies en aquest mitjà. La iniciativa és promoguda per la Cambra de Comerç de Reus, el Gremi de Forners del Baix Camp i Reusdigital.cat.

Permeteu al cronista una llicència personal. El meu pare em portava els diumenges al matí als Ploms pel Camí de Tarragona. Abans d'arribar-hi ens aturàvem a l'estanc, on compràvem el diari i depenent de l'humor i de com m'havia portat durant la setmana, un còmic. I, en tornar, passàvem per Cal Caelles i agafàvem una barra de mig i menjar blanc, que ens havia encarregat la mare. "És un postre molt típic de Reus que el meu pare, quan treballava a la pastisseria Poy, va aprendre a elaborar", explica a Reusdigital.cat Miquel Caelles.

O, el que és el mateix, el responsable de la Pastisseria Caelles, situada al número 1 del Camí de Tarragona des de mitjans dels anys 60. "És un producte que ens ha donat molt de nom. Anys enrere es feia només els mesos de fred i s'acostumava a trobar a les pastisseries un cop passat Reis (recorda Caelles), perquè després dels torrons, pastissos i tortell estàvem tots molt empatxats. Era més lleuger. Però ja fa temps que, fruit de la demanda de la clientela, que sempre ens l'ha reconegut com molt bo, el fem tot l'any. És un dels productes estrella que tenim", afirma.

L'històric de Cal Caelles, un punt estratègic a la ciutat que fins i tot els que demanen un taxi utilitzen encara ara com a referència, té com a gènesis comercial "l'any 1957. L'empresa la van fundar els meus pares a dalt d'unes golfes d'un habitatge situat al Camí de Tarragona, número 20. Després ens vam ubicar a la planta baixa i cap al 1966 o 1967 vam canviar-nos on som ara", diu. El Miquel pilota la nova generació, tot i tenir ja 68 anys., juntament amb la seva dona, Maria Teresa, i les dues filles, l'Eva i la Susanna. "Elles ja tenen fills i espero que siguin la quarta generació", deixa anar una persona que no sembla fàcil d'estar quieta. "Jo estic en la figura tècnica que en diuen jubilació activa. Això em permet, pagant una petita quantitat d'autònom, continuar treballant. I on no hi arribo ho fa l'equip, format per 11 persones", afegeix.

D'aquestes, quatre de família i set treballadors, dels quals tres coneixen l'obrador "d'ençà que tenien 13 o 14 anys. Ara en tenen 50 i escaig o 60. El coneixement ja fa temps que el vaig transmetent i per això amb l'equip actual estem molt ben conjuntats", apunta. "La gent ens ha reconegut com a fabricants d'una sèrie de productes de pastisseria de qualitat, una fama que crec que ens hem guanyat", assegura. "De fet, mantenir la clientela fidel ho treballem bastant. Ens vénen molt a comprar la part més gran de les famílies. Però últimament les meves filles es cuiden molt d'estar presents a les xarxes socials. Tenim també un web per vendre en línia i penso que, en aquest aspecte, estem al dia", indica.

La pandèmia ha estat una lliçó a l'hora d'entendre la vella màxima de renovar-se o morir. "L'any passat, durant Setmana Santa, estàvem tots confinats i la clientela tenia problemes no només per venir a recollir la Mona sinó per lliurar-la al fillol o la fillola. Crec sincerament que vam fer un bon servei reaccionant davant d'aquesta situació. Encara no teníem en marxa el web i vam haver d'organitzar un servei d'intermediació entre el client i el fillol. En definitiva, un embolic de feina que ens va costar molt, si bé que ens va deixar molt satisfets", recorda.

La normalitat del dia a dia ja s'havia perdut durant les quatre setmanes de confinament total, iniciades amb l'estat d'alarma. "La clientela estava espantada i anava a comprar el que necessitava al supermercat, juntament amb algun rotllo de paper", relata Caelles. "Després es va anar a acostumar. Certament, el consum no es va anar reactivant completament", entre altres coses perquè els pastissos que s'encarregaven no podien ser per 12 persones sinó per a dues o tres. "Però com que fem pa, un producte de consum diari, no vam estar tan perjudicats com el sector de la restauració. Sí que ho hem patit perquè des de fa un any que no fem serveis de càtering. A més, ara estem en una zona de degustació de productes propis i, després de molt de temps tancats, fins a la setmana passada no podíem obrir més enllà de les 5 de la tarda. En resum, sí que en determinades coses hem estat a zero de facturació, però gràcies als productes del dia a dia hem pogut mantenir la botiga oberta", raona.

La Covid no ha estat l'únic inconvenient que han hagut de superar forns forjats amb ferro, com el de Caelles. També han hagut de fer front a la competència de les grans superfícies. I han superat la prova amb èxit. "Nosaltres estem venent un producte que fabriquem nosaltres mateixos, i el preu el posem nosaltres. El client sap que és un preu just, i perquè el troba de qualitat sap que no ha d'esperar el preu més barat del mercat", assegura Caelles. "Perquè si els supermercats poden vendre a aquests preus és perquè aconsegueix matèries primeres barates, amb la conseqüent repercussió sobre la qualitat del producte. Estic parlant de mantegues, farines o xocolates. Nosaltres treballem en una altra línia que no pots trobar als supermercats. I en l'àmbit de pastisseria artesana, no som molts ja, però garantim una qualitat contrastada", subratlla.

I tot plegat, estant amatents sempre a la realitat que "els gustos han anat canviant. Si parlem per exemple de les Mones, ara que estem a sobre de la Setmana Santa, abans es feien molt grans. No només això, sinó que al fillol li arribaven les mones per a 15 persones d'un padrí, de la padrina, i hi havia mones a casa durant dies. Ara es fan més petites, perquè el padrí vol regalar o centimets, roba o joguines. Aquesta és la tendència", manifesta. A l'hora de parlar de modes, la Susanna explica que la novetat quant a figures de Mones "l'Ou de Pasqua i les pilotes sempre es venen perquè tenen molta sortida. Però enguany veiem que també té molta sortida figures relacionades amb els jocs de Playstation. I també tot el relacionat amb temes com Tik-Tok relacionats més amb el món audiovisual adolescent", revela.

D'altra banda, "abans del pa precuit les fleques feien moltes barres de quart o de mig, un procés que les fleques teníem semimecanitzat i ens anava molt bé. En el moment en què va arribar la competència dels súpers, ara fem menys pa però amb més qualitat. Ara hem passat d'un 90% de pa blanc a un 60%. La resta ja són pans especials, integral, amb farina sèmola, d'espelta, amb set cereal... Cada fleca hem anat traient productes que s'han anat obrint forat al mercat. Per exemple, amb el pa amb espelta tenim un grup de WhatsApp amb la clientela, i el dia abans de fer-lo els passem un avís per recordar-los i recollir comanda".

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives

 pastisseria Caelles de Reus reus diari digital
 pastisseria Caelles de Reus reus diari digital
 pastisseria Caelles de Reus reus diari digital menjar blanc menjablanc
 pastisseria Caelles de Reus reus diari digital mones pasqua figures xocolata

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics