-
Representants de diferents institucions polítiques, socials i econòmiques han comparegut conjuntament aquest dilluns per defensar el projecte de Hard Rock.
Josep M. Llauradó
L'aliança entre les cambres de comerç, el Port, la Diputació, ajuntaments i diferents associacions empresarials ha escenificat avui de nou el seu compromís amb el macroprojecte de Hard Rock, als termes municipals de Salou i Vila-seca. La imatge d'aquest dilluns deixa prou clar, però, que de moment Esquerra Republicana es manté en el terreny de l'"ambigüitat", tal com ha denunciat l'alcalde de Salou, Pere Granados, qui ha acusat els republicans de "política sectària".
I és que segons ha assegurat la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, l'alcalde de la capital, Pau Ricomà, hauria primer acceptat la invitació i confirmat la seva assistència divendres, per l'endemà fer-se enrere. Tampoc no s'hi ha pogut veure cap altre membre del partit republicà, ni la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ni el president del Port, Saül Garreta. "Demanem que no es posi en perill el projecte i que s'impulsin com més aviat millor els mecanismes necessaris", ha dit Roigé, per aprovar de manera definitiva les modificacions del Pla Director Urbanístic que "aportarà 12.000 llocs de treball directes i indirectes" al Camp de Tarragona.
Els assistents, a través d'un manifest, destaquen el paper "desestacionalitzador" del turisme a la Costa Daurada que podria tenir Hard Rock, amb un "turisme vacacional de compres amb major poder adquisitiu". "No volem ni podem perdre aquesta oportunitat", ha assegurat la presidenta de la Cambra, que ha liderat l'acte celebrat aquest dilluns a la seu de l'avinguda Pau Casals.
El pes del sector serveis al Camp de Tarragona, tal com han volgut destacar, és del 58% del valor afegit brut i un 72% dels treballadors en actiu ho fan en aquest àmbit. En tot moment, però, han parlat d'una dinamització social i econòmica "d'una manera sostenible" i respectant el procediment legal establert. Centres turístics integrats com ara el de Hard Rock, segons el manifest, ha de "fer possible un model econòmic d'èxit, basat en la modernitat, la sostenibilitat i el respecte mutu amb els sectors industrial i primari". Un projecte "estratègic" del qual diuen que hi ha "consens", si bé, de nou, s'ha evidenciat la falta de suport de tots els partits.
Una de les principals reivindicacions, verbalitzada en aquest cas per l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, és que "fixem unes dates que siguin raonables per totes les parts" i que no "posin en perill" una inversió que calculen que pot arribar als 700 milions d'euros. "La Generalitat ha d'agafar aquest projecte que s'ha portat treballant des de fa molts anys com a prioritari per demostrar que som un país seriós", ha dit Segura.
Més dur s'ha expressat l'alcalde de Salou, que ha titllat de "col·lectius minoritaris" els qui s'oposen a l'ampliació del Complex Recreatiu i Turístic (CRT). "El que volem és que el Govern digui fermament que està per la labor i en quin mes creuen que podrà estar aprovat el projecte, ja n'hi ha prou d'ambigüitats", ha conclòs Pere Granados.
Entre les institucions que s'han adherit al manifest hi havia els ajuntaments de Reus, Cambrils, la Bisbal del Penedès, Constantí, Calafell, l'Arboç, Montferri, la Canonja, Perafort i el Vendrell. També, les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls, així com la Cambra de la Propietat Urbana. Com a associacions empresarials hi eren l'AEQT, l'associació per a la promoció de Tarragona, l'associació d'empreses del polígon industrial de Valls, l'associació d'empreses del metall, l'Associació d'Empreses d'Hostaleria de Tarragona, entre d'altres. A més, el Círcol de Reus, l'Autoritat Portuària de Tarragona, els consells comarcals del Baix Penedès i del Tarragonès, la Diputació, Foment del Treball, el Gremi de la construcció, la Universitat Rovira i Virgili, la Xarxa Santa Tecla i la FEAT.
I és que segons ha assegurat la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona, Laura Roigé, l'alcalde de la capital, Pau Ricomà, hauria primer acceptat la invitació i confirmat la seva assistència divendres, per l'endemà fer-se enrere. Tampoc no s'hi ha pogut veure cap altre membre del partit republicà, ni la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ni el president del Port, Saül Garreta. "Demanem que no es posi en perill el projecte i que s'impulsin com més aviat millor els mecanismes necessaris", ha dit Roigé, per aprovar de manera definitiva les modificacions del Pla Director Urbanístic que "aportarà 12.000 llocs de treball directes i indirectes" al Camp de Tarragona.
Els assistents, a través d'un manifest, destaquen el paper "desestacionalitzador" del turisme a la Costa Daurada que podria tenir Hard Rock, amb un "turisme vacacional de compres amb major poder adquisitiu". "No volem ni podem perdre aquesta oportunitat", ha assegurat la presidenta de la Cambra, que ha liderat l'acte celebrat aquest dilluns a la seu de l'avinguda Pau Casals.
El pes del sector serveis al Camp de Tarragona, tal com han volgut destacar, és del 58% del valor afegit brut i un 72% dels treballadors en actiu ho fan en aquest àmbit. En tot moment, però, han parlat d'una dinamització social i econòmica "d'una manera sostenible" i respectant el procediment legal establert. Centres turístics integrats com ara el de Hard Rock, segons el manifest, ha de "fer possible un model econòmic d'èxit, basat en la modernitat, la sostenibilitat i el respecte mutu amb els sectors industrial i primari". Un projecte "estratègic" del qual diuen que hi ha "consens", si bé, de nou, s'ha evidenciat la falta de suport de tots els partits.
Posar data
Una de les principals reivindicacions, verbalitzada en aquest cas per l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, és que "fixem unes dates que siguin raonables per totes les parts" i que no "posin en perill" una inversió que calculen que pot arribar als 700 milions d'euros. "La Generalitat ha d'agafar aquest projecte que s'ha portat treballant des de fa molts anys com a prioritari per demostrar que som un país seriós", ha dit Segura.
Més dur s'ha expressat l'alcalde de Salou, que ha titllat de "col·lectius minoritaris" els qui s'oposen a l'ampliació del Complex Recreatiu i Turístic (CRT). "El que volem és que el Govern digui fermament que està per la labor i en quin mes creuen que podrà estar aprovat el projecte, ja n'hi ha prou d'ambigüitats", ha conclòs Pere Granados.
Entre les institucions que s'han adherit al manifest hi havia els ajuntaments de Reus, Cambrils, la Bisbal del Penedès, Constantí, Calafell, l'Arboç, Montferri, la Canonja, Perafort i el Vendrell. També, les cambres de comerç de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls, així com la Cambra de la Propietat Urbana. Com a associacions empresarials hi eren l'AEQT, l'associació per a la promoció de Tarragona, l'associació d'empreses del polígon industrial de Valls, l'associació d'empreses del metall, l'Associació d'Empreses d'Hostaleria de Tarragona, entre d'altres. A més, el Círcol de Reus, l'Autoritat Portuària de Tarragona, els consells comarcals del Baix Penedès i del Tarragonès, la Diputació, Foment del Treball, el Gremi de la construcció, la Universitat Rovira i Virgili, la Xarxa Santa Tecla i la FEAT.
