Joan Antoni Domènech: 'L'absència de facilitats va fer gran Reus'

Joan Antoni Domènech és un conegut escriptor i periodista que exerceix a Reus, sobretot dedicat al món de les empreses. El juny d'enguany va publicar el llibre 'Històries empresarials de Reus', on recull una quarantena d'experiències sorgides a la nostra ciutat. El llibre és un bon testimoni de com Reus ha estat bressol d'una gran activitat empresarial. Recentment, ha publicat una segona edició del llibre, motiu pel qual conversem amb ell.

Deu estar molt satisfet de la segona edició del llibre.

Sí, és una absoluta sorpresa, perquè els llibres locals no tenen gaire sortida. En general, els llibres no en tenen, i als locals els costa més. Però aquest sí, perquè hi ha un abundant reguitzell de noms i moltes activitats. Són peces que la gent reconeix pràcticament com a pròpies. El llibre ha tingut una acceptació realment important i estem amb la segona edició, que ja està totalment distribuïda.

En el llibre deixa entreveure el gran dinamisme empresarial que hi ha hagut a Reus. La seva obra recull una certa reivindicació d'aquell Reus empresarial d'abans. "Nostàlgia", expressa vostè en el prefaci del llibre.

Bé, és clar, quan parles del passat ho fas sobretot de manera reivindicativa perquè van ser històries i accions importants, molt notables. Emergeix la nostàlgia. Va ser un temps irrepetible. Aquesta concentració, aquesta febre empresarial que va viure la ciutat durant 150 o 200 anys, és única. I, com explico en el pròleg, crec que va ser única en un àmbit territorial molt extens.

D'un Reus on fins i tot les empreses contribuïen al mecenatge d'activitats culturals?

Efectivament. Això, fins a la dècada dels vuitanta del segle passat, va ser gairebé una constant. S'anava a l'una, perquè precisament els embats en contra eren tan grans, els reptes eren tan importants, que només amb la unió es podien fer coses importants. És un fenomen que es trasllada al món privat i empresarial. Moltes de les empreses que es constitueixen i perduren a Reus ho fan d'una manera coral; és difícil trobar empreses en què només participin un o dos socis. En aquella època hi havia empreses amb 30, 50 o 500 socis, com va ser la d'Estudis Universitaris Baix Camp, SA, que és l'última gran iniciativa civil de la societat reusenca al principi dels anys vuitanta. És un fenomen a estudiar.

I tota aquella gran activitat empresarial repercutia també en altres sectors de la ciutat?

Sí, així és. Des del punt de vista social, eren grans iniciatives culturals, si bé algunes eren producte d'un cert exhibicionisme que avui no existeix. I des del punt de vista polític, Reus també va ser capdavantera de molts moviments que van tenir una incidència important.

I en el sector que ens toca a tots dos? Parlo del gran nombre de publicacions periòdiques de premsa que hi havia en aquell moment.

Al darrere, precisament, hi havia grans empresaris locals amb motivacions de tota mena. En primer terme, econòmiques, però també aquesta idea d'ajudar algunes idees polítiques concretes que necessitaven un mitjà de comunicació.

Descriu històries del segle XIX i altres de més recents. Per exemple, parla de Reus com a bressol del cava, de la decisió fallida d'Ikea d'instal·lar-s'hi o de l'estada a la nostra ciutat de Ruiz Mateos.

Sí, bé, és una barreja per fer més atractiu el llibre. És un estil de crònica en què combino anècdotes. Hi van sortint una bona quantitat d'històries que l'any que ve es recopilaran en un nou llibre amb molts més capítols que aquest. És una obra que fa veure realment que Reus és, com deia al principi, un cas únic d'emprenedoria.

Seguim amb això que acaba de comentar: recordo que a la roda de premsa de la presentació del llibre va destacar que el caràcter emprenedor reusenc sorgia de les dificultats que trobava. Es tracta d'un ADN propi dels reusencs i les reusenques per voler superar adversitats?

Crec que sí. És a dir, precisament l'absència de facilitats va fer gran Reus. La primera de totes, la que jo crec que és essencial ―tot i que és una teoria que hauríem de comprovar, perquè molta gent no l'accepta―, és l'absència d'aigua. El primer va ser mirar sobre un mapa geogràfic europeu quines ciutats d'aquesta importància no tenen una font d'aigua, un riu, un llac o la mar. Reus n'és una. L'absència d'aigua, més enllà del mercat local i de la seva expansió, genera ganes de buscar solucions. Un dels exemples d'iniciativa privada més clars és la construcció del pantà de Riudecanyes, que encara avui dia és privat.

Després, les enormes dificultats administratives envers Tarragona i altres poblacions del voltant, com ara Vila-seca o la Selva del Camp, que en aquella època tenien el seu mercat. Aquesta suma de dificultats va desembocar en el mateix que ens passa a nosaltres a la vida: quan ens trobem amb dificultats, reaccionem i busquem una sortida. Això és molt important, per a Reus. En comparació, si us hi fixeu, Tarragona és víctima de la facilitat de tenir el mar, de tenir un port natural escollit pels romans que, d'alguna manera, ells no van saber explotar fins al cap de dos mil anys i a còpia d'impostos. I la capitalitat administrativa, eclesiàstica i militar. En canvi, la capitalitat econòmica i l'empenta social era a Reus, i crec que encara hi és avui.

També la capacitat de transformació empresarial que hi ha hagut.

Sí, aquesta també és una gran virtut. Precisament, quan cauen alguns sectors en neixen de nous; és a dir, no es rendeixen. Passem del vi a la fruita seca, a l'agricultura, una altra vegada a la fruita seca, etcètera. Sempre que hi ha dificultats i s'ensorra un sector determinat amb molta activitat a Reus, se substitueix per un altre que també agafa una forta embranzida.

En el llibre exposa els casos d'una quarantena d'històries empresarials, la majoria d'èxit, però també d'altres que no en van tenir tant.

És així. Ara estic escrivint coses sobre la família Rodríguez que són molt reeixides, però n'hi ha altres que no. Hi ha un cas singular, que és el de Joan Cochs, que va arribar a ser l'exportador de fruita seca i d'oli més gran d'Espanya. Parlem de dades impressionants, amb sectors rellevants a l'Estat. Jo crec que va ser víctima d'una sèrie de decisions i d'allò que comentàvem abans, que les seves empreses no eren corals. A Reus també hi ha hagut empreses que no han passat de la primera generació.

S'ha trobat algun fet curiós després de la publicació que alguna persona relacionada amb alguna empresa que surt al seu llibre li hagi comentat?

Sobretot he descobert coses noves i impressionants, que seran l'objecte d'aquest segon llibre. Coses realment increïbles. Des de reusencs que van muntar empreses a les Filipines fins a la presència important de reusencs a Guinea Equatorial, la Guinea espanyola. I altres empreses que jo desconeixia, de les quals no he trobat absolutament res i he hagut de buscar registres per estirar-ne el fil. Som una societat molt iconoclasta amb el passat, hem destruït molta cosa, i un dels patrimonis que ha sofert en aquest sentit ha estat la història del món de l'empresa.

Hi ha històries empresarials, capítols escrits al seu llibre, que per si soles ja podrien constituir un llibre, oi?

Sí, n'hi ha algun que jo mateix suggereixo. He descobert coses absolutament sensacionals sobre la família Vilella i com s'introdueixen en el món del petroli; són uns dels primers que ho fan a Espanya. La saga dels Vilella és un fenomen extraordinari, ple d'anècdotes molt curioses que explicaré en el segon llibre. Dels únics de qui s'ha escrit una mica en detall ―però encara ni així― és dels germans Recasens, que van ser els creadors de Cepsa, Campsa, el Banc Exterior d'Espanya o el Banc de Crèdit Local. Encara hi ha més coses, com que els trobes com a accionistes en empreses o sectors de l'època ben curiosos. Hi ha material sobre el món de l'empresa a Reus pràcticament inèdit.

Ens pot avançar alguna empresa o alguna experiència d'aquest segon volum?

Sí. Hi sortirà alguna iniciativa dels germans Rodríguez, que van crear Virginias, o el cas d'una empresa que va muntar Josep Pesaña a les Filipines i que avui és una de les ciutats agràries més important del país, una cosa impressionant. Pesaña va portar material cap allà per crear una granja agropecuària que avui és un referent: 25 anys després, és una universitat.

Hi ha una cosa de la qual no es parla gaire: a Reus, als anys vuitanta, es va intentar crear un banc, que es deia Banc Industrial de Tarragona, que després va haver de canviar el nom per Banco del Este. La idea era recuperar aquella plataforma que havia estat el Banc de Reus. En una inversió coral, s'havien de recollir 1.000 milions de pessetes de l'època, una xifra impressionant, per obtenir el que es deia la fitxa bancària. Es van recollir més de 1.400 milions. El banc, al final, no va prosperar per un tema que es va decidir a Madrid i per altres petits inconvenients relacionats amb la normativa, però els diners es van recollir. És una d'aquelles iniciatives amb què quedes parat. Com és possible que als anys vuitanta del segle XX encara hi hagués algú que pensés que es podia fer un banc local d'envergadura davant de les grans marques que hi havia?

El novembre surt un llibre meu, que es diu 'Mi mayor error', que recull la història de vint empresaris, la meitat de Reus, que confessen errors durant la seva gestió empresarial. Són empresaris que han triomfat, però que han comès errors, com tothom, i en aquest llibre s'explicaran.