-
Imatge aèria de la refineria de Repsol
Eloi Tost
La Comissió Europea ha concedit 205 MEUR a un projecte coordinat per Repsol i que té com a objectiu reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) a la zona petroquímica de Tarragona. La iniciativa, batejada amb el nom de 'TarraCO2 – Storage', consistirà en habilitar un magatzem submarí situat a uns 45 quilòmetres de la costa i que tindrà la capacitat per emmagatzemar 54 milions de tones de gasos contaminats, tal com ha detallat l'executiu comunitari en un comunicat. Segons la mateixa Comissió Europea, el projecte beneficiarà indústries de gran consum d'energia com el ciment o la calç, els productes químics o la conversió de residus, activitats en què la descarbonització "és molt difícil de reduir".
Repsol treballa des de fa tres anys en l'avaluació del projecte i està pendent de l'obtenció del permís de recerca sobre una superfície de 75.904 hectàrees a uns 45 quilòmetres de la costa, just tocant la plataforma petrolífera Casablanca, davant la costa del delta de l'Ebre i al nord-est de la zona on es troba el fallit projecte Castor, que pretenia emmagatzemar gas natural a l'antic jaciment petrolífer Amposta.
El plantejament inicial, que s'ha de concretar financerament de forma definitiva l'any 2028, segons precisa la nota tècnica comunitària, passa per la construcció d'un conducte submarí de 45 quilòmetres amb el qual es transportaria, en estat líquid, el CO2 considerat com a "difícil d'abatre", inherents al procés però que es poden capturar.
Són gasos procedents l'activitat de la refineria i petroquímica, així com altres activitats industrials en un radi de 120 quilòmetres: més de 6 milions de tones anuals en total. Segons la Comissió Europea, la injecció al magatzem, a un ritme previst de 2 milions de tones anuals, permetria reduir les emissions d'aquests gasos en un 30%.
El magatzem, en realitat, és una estructura geològica situada a 1.600 metres de profunditat i basada en una formació sorrenca, que comptaria amb segells d'argila a la base i el sostre que garantirien l'emmagatzematge dels gasos en estat líquid de forma segura amb la idea que no s'extreguin en cap moment.
La idea s'inspira en altres instal·lacions similars -al món n'hi ha en marxa una cinquantena on s'hi injecten 41 milions de tones anuals-. El projecte no preveuria instal·lacions visibles ni plataformes off shore, sinó un magatzem intermedi submergit i connectat amb els caps dels pous submarins, situat sota en una làmina d'aigua de 100 metres.
Amb l'anunci dels fons europeus i un cop es resolgui la concessió del permís demanat al Ministeri per a la Transició Ecològica, Repsol haurà de posar fil a l'agulla per efectuar els estudis geològics, geofísics i geotècnics sobre la idoneïtat del subsol marí per albergar aquest magatzem.
La companyia té coneixement geològic previ de la zona després d'explotar durant més de quatre dècades la plataforma Casablanca i els seus pous associats. Per avaluar i estudiar l'espai, però, caldrà fer nous estudis per caracteritzar el fons i monitoritzar la sismicitat actual existent a la zona, especialment després de l'onada sísmica que van generar les injeccions de gas al projecte Castor l'any 2013.
Neutralitat d'emissions
El finançament atorgat per la Comissió Europea va a càrrec del Fons d'Innovació de la Unió Europea, el programa per excel·lència de la Unió per impulsar el desenvolupament de tecnologies que apostin per la neutralitat de les emissions. Segons especifica el comunicat, els recursos procedeixen dels ingressos del règim de comerç de drets d'emissions de la Unió Europea.
A banda del projecte tarragoní, Brussel·les ha signat un conveni de subvenció amb un total de 77 projectes europeus, després que l'octubre de l'any passat s'anunciessin els resultats de la convocatòria corresponent a l'any 2023 del Fons d'Innovació. Està previst que les iniciatives seleccionades -de 18 països diferents- entrin en funcionament entre el 2025 i el 2031.
Les subvencions, segons dades facilitades per la Comissió Europea, oscil·len entre els 1,4 milions d'euros i els 262 milions. En global, s'espera que els projectes redueixin les emissions a la Unió en aproximadament 397,6 milions de tones equivalents de diòxid de carboni durant els deu primers anys de funcionament.
