-
L'estudi de viabilitat de la implantació de la moneda local s'ha presentat aquest dilluns
Reus.cat
Els tècnics August Corrons, Lluís Muns i Karen Odelot de l’Observatori de la Moneda Complementària, acompanyats pel regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, han presentat l’estudi de viabilitat d’una moneda local a Reus que han portat a terme per encàrrec de la regidoria d’Empresa i Ocupació.
Aquest estudi ha identificat la destinació dels diners que reben les entitats, els comerços i les empreses en forma de subvencions públiques, i ha avaluat la "capacitat de retenció d’aquests diners" a l’interior del municipi. La concessió de subvencions que realitza l’ajuntament al sector socioeconòmic local "seria el motor que faria circular la moneda", segons han apuntat fonts municipals, de manera que "els diners de la ciutat es quedarien a la ciutat, circulant a través d’una xarxa de proveïdors de serveis adherits al projecte de moneda local. Amb això s’evitarien les fuites dels diners públics, optimitzant el seu impacte i generant un efecte multiplicador de la riquesa".
Per tal d’analitzar la viabilitat d’aquesta tesi s’ha estudiat la repercussió actual de la injecció de subvencions de les àrees d’Empresa i Ocupació i de Cultura agafant les dades de l’any 2019.
[despiece]Les dades més rellevants són les següents:
- L’anàlisi de les dades de l’Àrea d’Empresa i Ocupació de l’any 2019 indica que les subvencions que va concedir a les empreses i als nous emprenedors les van rebre 51 perceptors i se’n van beneficiar 310.
- Pel que fa a les subvencions procedents de l’àrea de Cultura (2019) les van rebre 15 perceptors i 169 proveïdors se’n van beneficiar.
- El 61,36% dels euros de les subvencions i justificacions d’Empresa i Ocupació se’n van de Reus.
- El 73,78% dels euros de les subvencions i justificacions de Cultura se’n van de Reus.
- El 38,64% dels euros d’Empresa i Ocupació i el 26,22% dels de l’Àrea de Cultura es queden a Reus.
- El nombre de transaccions relacionades amb les subvencions d’Empresa concedides va ser de 456 i el 42,40% es van realitzar a Reus.
- Les transaccions de Cultura van ser 316 i el 43,99 % es van realitzar a Reus.
- L’import mitjà de la riquesa del tiquet relacionat amb les subvencions és de 1.487 euros en el cas d’Empresa i de 317,20 en el cas de Cultura.[/despiece]
Aquestes dades "refermen el que s’intuïa, i és que una gran part de la riquesa generada per les subvencions públiques no reverteix directament en la ciutat", s'ha apuntat des del consistori. De manera que si s’atorguessin en moneda local, s'ha afegit, "augmentaria considerablement aquest impacte".
En endavant, segons s'ha assenyalat, els passos que seguiran seran compartir l’estudi amb el teixit socioeconòmic de la ciutat "per tal de trobar aliances i sinergies per la futura implantació de la moneda local a la ciutat".
El projecte de moneda local per a Reus és una de les 27 accions recollides pel Pla de l’Economia Social i Solidària i s’està impulsant amb la col·laboració de la Bresca (l’Ecosistema Cooperatiu de Reus) i CoopCamp (Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona).
Llegiu també:
Com fer que "els diners de Reus es quedin a Reus"
Aquest estudi ha identificat la destinació dels diners que reben les entitats, els comerços i les empreses en forma de subvencions públiques, i ha avaluat la "capacitat de retenció d’aquests diners" a l’interior del municipi. La concessió de subvencions que realitza l’ajuntament al sector socioeconòmic local "seria el motor que faria circular la moneda", segons han apuntat fonts municipals, de manera que "els diners de la ciutat es quedarien a la ciutat, circulant a través d’una xarxa de proveïdors de serveis adherits al projecte de moneda local. Amb això s’evitarien les fuites dels diners públics, optimitzant el seu impacte i generant un efecte multiplicador de la riquesa".
Per tal d’analitzar la viabilitat d’aquesta tesi s’ha estudiat la repercussió actual de la injecció de subvencions de les àrees d’Empresa i Ocupació i de Cultura agafant les dades de l’any 2019.
[despiece]Les dades més rellevants són les següents:
- L’anàlisi de les dades de l’Àrea d’Empresa i Ocupació de l’any 2019 indica que les subvencions que va concedir a les empreses i als nous emprenedors les van rebre 51 perceptors i se’n van beneficiar 310.
- Pel que fa a les subvencions procedents de l’àrea de Cultura (2019) les van rebre 15 perceptors i 169 proveïdors se’n van beneficiar.
- El 61,36% dels euros de les subvencions i justificacions d’Empresa i Ocupació se’n van de Reus.
- El 73,78% dels euros de les subvencions i justificacions de Cultura se’n van de Reus.
- El 38,64% dels euros d’Empresa i Ocupació i el 26,22% dels de l’Àrea de Cultura es queden a Reus.
- El nombre de transaccions relacionades amb les subvencions d’Empresa concedides va ser de 456 i el 42,40% es van realitzar a Reus.
- Les transaccions de Cultura van ser 316 i el 43,99 % es van realitzar a Reus.
- L’import mitjà de la riquesa del tiquet relacionat amb les subvencions és de 1.487 euros en el cas d’Empresa i de 317,20 en el cas de Cultura.[/despiece]
Aquestes dades "refermen el que s’intuïa, i és que una gran part de la riquesa generada per les subvencions públiques no reverteix directament en la ciutat", s'ha apuntat des del consistori. De manera que si s’atorguessin en moneda local, s'ha afegit, "augmentaria considerablement aquest impacte".
Els propers passos del projecte
En endavant, segons s'ha assenyalat, els passos que seguiran seran compartir l’estudi amb el teixit socioeconòmic de la ciutat "per tal de trobar aliances i sinergies per la futura implantació de la moneda local a la ciutat".
El projecte de moneda local per a Reus és una de les 27 accions recollides pel Pla de l’Economia Social i Solidària i s’està impulsant amb la col·laboració de la Bresca (l’Ecosistema Cooperatiu de Reus) i CoopCamp (Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona).
Llegiu també:
