​L'Observatori de la Qualitat de l'Aire a Tarragona mesura per primer cop el butadiè, però no detalla les xifres

L'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona ha mesurat per primera vegada les puntes del compost 1,3-butadiè en un punt de captació situat al Morell. Tot i això, l'informe publicat no detalla les xifres dels episodis de contaminació, no concreta els períodes d'exposició ni el pic assolit. L'estudi, elaborat per l'Institut Cerdà amb el suport de la URV i per encàrrec de Repsol i l'AEQT, situa en un 2% la quantitat total de mesures que han superat els 20 micorgrams per metre cúbic (µg/m3).

El director de Repsol Tarragona, Javier Sancho, ha assegurat que "les dades estan", però que encara no han tingut "temps d'analitzar-les dia a dia". Ha insistit que el Camp de Tarragona ha d'estar "tranquil" per la qualitat de l'aire.

L'Observatori ha fixat com a referència d'un episodi de contaminació quan s'han sobrepassat els 20 µg/m3 d'1,3-butadiè. No existeix una legislació específica per aquest compost i han agafat la mateixa xifra que les puntes de benzè, que sí que està regulat actualment. Sense detallar la mesura de les puntes, el sector químic ha fet les mitjanes mensuals del butadiè per primer cop. Per presentar-les, s'ha seguit la recomanació de l'Ontario Ministry of the Environment (Canadà), que situa en els 2 µg/m3 de mitjana anual de butadiè. Si bé les mitjanes anuals, amb 1,62 µg/m3, s'han situat per sota, mensualment aquesta xifra s'ha superat tres mesos del 2022: març (2,38), juny (3,15) i novembre (2,78).

Major presència de butadiè i de benzè al costat de la petroquímica

L'informe també desvela una major presència de certs compostos orgànics volàtils en les poblacions pròximes al complex petroquímic com Constantí, la Pobla de Mafumet, el Morell o Puigdelfí (Perafort). Per exemple, en el cas del butadiè, la mitjana mensual del mes de febrer de 2022 va ser de 2,06 µg/m3 a Constantí, mentre que a Prades només va arribar al 0,06 µg/m3 i a Barcelona al 0,25 µg/m3. El mateix passa amb el benzè, si a Constantí s'elevava a 1,73 µg/m3, a Prades va ser del 0,17 µg/m3 i a Barcelona de 0,54 µg/m3.

Sobre aquestes dades, el catedràtic de Química Analítica de la URV, Francesc Borrull, ha afirmat que "ciutats que tenen la mateixa població i el mateix trànsit, tenen nivells bastant similars a aquests compostos", tot i que Barcelona està per sota de les xifres de municipis com Constantí. Sí que ha comentat que en algunes poblacions que es troben al voltant de nuclis industrials "es nota una mica" la presència d'altres tipus de compostos, principalment pentans. El febrer de l'any passat a Constantí, la mitjana de l'i-pentà va ser de 38,5 µg/m3, molt superior a Prades (0,43 (µg/m3) i per damunt de Barcelona (23,6 µg/m3).

Impulsar millores

Amb aquestes dades, tant el director de Repsol Tarragona com el president de l'AEQT, Ignasi Cañagueral, han coincidit que han de servir per "millorar" els processos productius. Cañagueral ha apuntat que "les dades ens ajudaran a millorar un àmbit que genera inquietud social" i ha emmarcat l'estudi en un exercici de "transparència".

En total, s'han captat 42 substàncies com el benzè, l'1,2-dicloroetà, el toluè o l'etiltoluè. Per elaborar l'estudi es van repartir divuit mostrejadors per tot el Camp de Tarragona en diversos pobles com el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí (Perafort), Reus o Tarragona, amb punts en diverses zones com Sant Salvador, la Universitat Laboral o Bonavista. A més, en el mesurament, s'han tingut en compte condicionants com la temperatura o la pressió atmosfèrica.

Captació passiva

La URV s'ha encarregat d'instal·lar els punts de captació i recollir les dades. En el cas d'aquest informe, s'han utilitzat instruments de captació passiva, és a dir, recullen l'aire per difusió simple, sense forçar el pas a través del sistema captador i, per tant, tenen poca capacitat per mesurar els episodis de contaminació. Tot i això, també existeixen els de captació activa, on el dispositiu força la captació a través d'una bomba de buit o per aspiració.

Establir valors de referència

En el cas d'alguns components com el butadiè, en l'àmbit legislatiu, no existeix un límit diari ni de puntes. En aquest sentit, el responsable del complex de Repsol s'ha mostrat obert a "treballar amb l'administració" a l'hora de "regular els contaminants" i "establir valors de referència".

Des de l'AEQT, s'ha insistit en què aquestes "millores" legislatives es facin "conjuntament a nivell europeu". "No legislem només per un territori com és Tarragona, Catalunya o Espanya", ha demanat Cañagueral. "Juguem a una lliga on competim entre tots", ha recordat.