Un temple 'perico' al barri del Carme

La família Rodríguez porta La Manigua, a la plaça de Sant Francesc de Reus
Marina Sáenz de San Vicente
M.S.
M.S.
M.S.
Un dels plats de La Manigua, el cruixent de conill amb herbes aromàtiques
Cedida

Situada a la plaça de Sant Francesc de Reus, La Manigua és més que un bar. És també la penya a la ciutat de l'Espanyol. Un santuari 'perico'. L’amo de l’establiment, Anton Rodríguez, de cor blanc-i-blau, exposa que el negoci du aquest nom pel primer camp que va tenir l'equip, a les Corts. “No hi ha molta gent que ho sàpiga. S'ha de ser perico”, afirma amb orgull. A banda, el local ha fet fortuna pels seus excel·lents esmorzars de forquilla, reclam per a lleials clients que arriben des de totes bandes del territori.

Després de 18 anys al capdavant del bar del tennis del Reus Deportiu, la família Rodríguez va voler iniciar una nova etapa. I farà sis anys que es van decidir pel barri del Carme. "Jo em dedicava a l’automoció, però amb la crisi al final vaig plegar d’on estava” per sumar-se al nou projecte, explica. Aquest, amb una sèrie de canvis en comparació a l'anterior. "Els meus pares obrien de 8 del matí a 10 de la nit, al tennis. Eren moltes hores i volíem guanyar en qualitat de vida", subratlla.

De fet, La Manigua té uns horaris força diferents. "Mirem de fer vuit hores. Si obrim a les 9 del matí, fins a les 4 ens hi trobareu", detalla. I és que, al seu parer, n'hi ha molts que es pensen que "un bar ha d’estar obert des de les 8 del matí fins les 12 de la nit i tampoc és així”, observa. "Passes a segons quines hores i el bar és buit", rebla.

Esmorzars de forquilla

Amb la nova ubicació, Rodríguez indica que la idea va ser la de "diferenciar-se". "La nostra especialitat són els esmorzars de forquilla i el menú del migdia”, assenyala. A la carta hi han volgut incloure entre 15 i 20 opcions perquè hi hagi "varietat", això sí, amb un bon assortiment de productes de proximitat. De bon matí, s'hi poden demanar des d'ous ferrats amb cansalada fins a aregandes o bacallà. En aquest sentit, el peixopalo és un dels plats estrella de la casa. Igualment, el marmitako té força bona acceptació. Cal destacar, que l'establiment ha sortit a la publicació Cuines com una de les nou propostes catalanes per anar a fer un esmorzar de forquilla.

A l'hora de dinar, el menú va dels callos a la capipota, tot passant pels peus de porc o la cua de bou. “Anem canviant, perquè el que vol la clientela és varietat”, reitera Rodríguez. Una de les novetats recent a la cuina de La Manigua ha estat la inclusió del nostre típic mandongo, mentre que el clàssic és l'arròs de peix dels dijous. "Les reserves per dinar se'ns omplen ràpidament, aquell dia”, assegura.

A l'hora d'establir el perfil de client a La Manigua, Rodríguez indica que aquest "bàsicament és gent de Reus”. No obstant això, cada vegada ve més gent de fora. “Hi ha grups que vénen de Tarragona, de Constantí, o de Montbrió, sobretot entre setmana. De Cambrils també hi ha molta gent que puja a esmorzar”. “Són jubilats, que són els que tenen més temps”, indica tot seguit. Les reformes de la plaça de Sant Francesc, afegeix, "m’han anat bé perquè m’han donat més visibilitat”, raona, "i ens entra més gent".

Cor 'perico' i roig-i-negre

Si bé la penya funciona, Rodríguez troba a faltar algunes coses. “El concepte ha canviat. Abans la gent es trobava per qualsevol cosa, no sempre per veure el futbol, perquè el ‘plus’ no hi era”, explica. “De petit, a la penya jo hi anava buscar els Reis, i això s'ha perdut". Amb tot, a La Manigua encara s'hi poden veure alguns dels partits de l'Espanyol quan l'equip juga a domicili. "Si obro quan hi ha partit és perquè sóc 'perico', però hi ha dies en què som ben pocs", lamenta. "Però ho fas perquè et ve de gust, no pas per guanyar diners", acaba.

Perico, sí, però també roig-i-negre. Com molts altres aficionats del CF Reus, Rodríguez segueix tot allò que envolta l'entitat i el seu futur. "Per una banda estic content que hagi sortit la Fundació futbol base Reus”, ja que “s’ha mogut gent de la ciutat i les empreses locals hi donen suport”, afirma. "El que ens ha passat és trist, i s'han generat tota una sèrie de despropòsits”, es queixa. “Tampoc saps el que és cert i el que no, però tot en general és surrealista”, conclou finalment.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives