-
Ramon Grau, president provincial de la Creu Roja a Tarragona, i Anna Sabaté, coordinadora de l'entitat a Tarragona, en la presentació del primer informe de L’Observatori sobre Soledat no volguda.
Mar Rovira/ACN
Un 77% de les persones ateses per Creu Roja a la demarcació de Tarragona experimenten algun tipus de soledat i, d’aquestes, el 16,6% admeten patir soledat greu o molt greu. Les persones que pertanyen a col·lectius més vulnerables, com poden ser persones migrants, amb malalties o discapacitats, aturades o mares monoparentals, entre d'altres, presenten uns indicadors de soledat superiors a la mitjana.
Pel que fa als casos en què conflueixen dos o més factors de vulnerabilitat, la soledat augmenta exponencialment. No obstant, els indicadors més alts de soledat es donen entre el grup d’edat més jove de l’estudi (18-29 anys), dins del qual només 2 de cada 10 es defineixen com a “no sols”, mentre que els indicadors més alts d’absència de soledat es donen entre les persones més grans.
Els resultats s'extreuen del 1r informe de L’Observatori sobre “Soledat no volguda” que s’ha elaborat a partir de les enquestes realitzades els mesos de febrer a maig de 2022 a un total de 1.511 persones ateses per la Creu Roja a Catalunya, 397 de les quals a la demarcació de Tarragona. L’informe remarca que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió i marginació social i és inversament proporcional al nivell d’ingressos.
Les conclusions exposen que es tracta d'una problemàtica que no afecta únicament les persones grans i que no es dona necessàriament en persones que viuen soles, sinó que està relacionat amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat.
L’informe també destaca que més del 73% de les persones enquestades no disposen de cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família, però aquest percentatge varia en funció de l’edat: a partir dels 65 anys, es redueix al 58%. De fet, les persones de més de 80 anys són les que declaren tenir més suport de la seva xarxa propera davant una necessitat puntual d’ajuda o acompanyament.
Les noves tecnologies poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat i a ampliar les possibilitats d’interactuar amb els altres. En aquesta línia, 7 de cada 10 persones enquestades utilitzen diàriament aplicacions i eines com Whatsapp, xarxes socials i videotrucades per relacionar-se amb altres.
L’informe també posa en relleu que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar un increment del sentiment de soledat i canvis en les maneres de relacionar-nos que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals. Així, 1 de cada 4 persones ha vist incrementat el sentiment de soledat durant la pandèmia, augment que ha estat més acusat entre els homes que viuen sols.
Pel que fa als casos en què conflueixen dos o més factors de vulnerabilitat, la soledat augmenta exponencialment. No obstant, els indicadors més alts de soledat es donen entre el grup d’edat més jove de l’estudi (18-29 anys), dins del qual només 2 de cada 10 es defineixen com a “no sols”, mentre que els indicadors més alts d’absència de soledat es donen entre les persones més grans.
Els efectes de la soledat és inversament proporcional als ingressos
Els resultats s'extreuen del 1r informe de L’Observatori sobre “Soledat no volguda” que s’ha elaborat a partir de les enquestes realitzades els mesos de febrer a maig de 2022 a un total de 1.511 persones ateses per la Creu Roja a Catalunya, 397 de les quals a la demarcació de Tarragona. L’informe remarca que la soledat no desitjada afecta especialment els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió i marginació social i és inversament proporcional al nivell d’ingressos.
Les conclusions exposen que es tracta d'una problemàtica que no afecta únicament les persones grans i que no es dona necessàriament en persones que viuen soles, sinó que està relacionat amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat.
Les persones de més de 80 anys, les que compten amb més xarxa
L’informe també destaca que més del 73% de les persones enquestades no disposen de cap tipus de suport professional ni tecnològic per a la seva cura o la de la seva família, però aquest percentatge varia en funció de l’edat: a partir dels 65 anys, es redueix al 58%. De fet, les persones de més de 80 anys són les que declaren tenir més suport de la seva xarxa propera davant una necessitat puntual d’ajuda o acompanyament.
Les noves tecnologies poden contribuir a pal·liar les situacions de soledat i a ampliar les possibilitats d’interactuar amb els altres. En aquesta línia, 7 de cada 10 persones enquestades utilitzen diàriament aplicacions i eines com Whatsapp, xarxes socials i videotrucades per relacionar-se amb altres.
L’informe també posa en relleu que el confinament i les restriccions imposades durant la pandèmia van provocar un increment del sentiment de soledat i canvis en les maneres de relacionar-nos que, lluny de ser transitoris, tendeixen a convertir-se en habituals. Així, 1 de cada 4 persones ha vist incrementat el sentiment de soledat durant la pandèmia, augment que ha estat més acusat entre els homes que viuen sols.
