Alfons Garcia (Tortosa, 1959) ha estat reelegit batlle de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Al capdavant del PSC, i sense haver segellat cap aliança amb altres forces del ple, per ara governa en solitari. La sentència al judici del procés "i les actituds que se'n derivin" permetran analitzar quins partits "aposten per una acció municipalista i quins altres no", assenyala l'alcalde en una entrevista a Reusdigital.cat en què comenta altres qüestions d'actualitat.
Quin balanç en fa, del mandat que hem deixat enrere?
Crec que és positiu. La ciutadania té demandes en àmbits que per competències no ens són pròpies, però que ens hem marcat com a objectiu perquè són serveis que els veïns necessiten. Ens hem marcat fites que hem assolit, o som en la línia d'assolir-les. I això fa que, d'alguna manera, estiguem satisfets per la feina feta, però també la voluntat, les ganes i la perspectiva d'anar una mica més lluny. Tot plegat ha fet que ens tornéssim a presentar, amb un equip semirenovat i amb la voluntat d'aconseguir donar més i millors serveis a la població.
Ha mantingut els sis regidors, però per ara no ha pactat amb la FIC.
L'entesa amb la FIC havia estat constructiva i productiva en els dos mandats anteriors. Per part nostra, no hi ha cap fet rellevant que trobem negatiu en la FIC, però sí que és veritat que la composició de la seva llista i alguna actitud i comportament que hem vist en la campanya no ens ha facilitat l'aproximació cap a ells.
La porta és tancada.
No.
I el mandat és llarg.
El mandat és llarg, evidentment. Nosaltres som segurament l'únic municipi de la comarca que tenim fins a set formacions polítiques en el consistori. Tenim el plenari més divers que hi ha i sí que és veritat que nosaltres, evidentment, som oberts a intentar governar amb una política de mà estesa amb totes les formacions. De cara als propers mesos, totes les actituds vinculades a la sentència del judici del procés ens permetran veure quins partits opten per una actuació més municipalista, i quins altres no. A partir d'aquí, crec que aquest pot ser un element que ens pugui conduir a un replantejament d'aquest govern en minoria.
Pot haver-hi un pacte diferent, doncs.
Ja ho veurem. Crec que nosaltres, d'entrada, podem anar sols. Però, insisteixo, hem d'intentar aconseguir grans consensos per a grans decisions. En el nostre municipi, si alguna cosa s'hi veu, a l'horitzó, és que necessitem també mirar d'arribar a l'entesa amb diferents formacions. Es tracta d'un plantejament de caràcter municipal, i hem de procurar sumar el màxim per tal que tothom es pugui sentir corresponsable de les accions que es puguin prendre en el futur al municipi.
Hi ha línies vermelles?
No. Hem de tenir actituds i comportaments lleials, d'una banda; i, de l'altra, cal que se sàìga posar cada cosa al seu lloc. És a dir, que les qüestions nacionals són nacionals, i les que són municipals són d'aquest nivell. I això és el que vull que quedi del tot clar.
Els comptes d'enguany són de 20 milions. El seu govern va dir llavors que eren molt socials.
Entenem que hi ha altres administracions que potser no arriben on haurien d'arribar i la nostra societat es va envellint. Hi ha serveis per a la tercera edat que no teníem, i per tant, algú altre hi ha d'aportar el que calgui perquè la població en disposi. Si no ho fa el govern central o la Generalitat, ho haurà de fer l'administració local. Si ara tenim prou recursos, el que hem de procurar és dotar el municipi de les millors infraestructures i equipaments perquè, en el futur, quan aquests recursos no hi siguin, no tinguem una mancança.
Què pot fer Alfons Garcia perquè la Generalitat se l'escolti?
Nosaltres ja fem la nostra feina, que és anar a trucar portes, bàsicament, però la veritat és que tots sabem que a la Generalitat els recursos són limitats. No té pressupost i, per tant, aquesta és la resposta que d'entrada et donen. L'únic que demanem, moltes vegades, és que ens deixin tirar endavant segons què, perquè de vegades costa que t'autoritzin. Fruit del contacte continu, però, hem aconseguit desencallar moltes situacions.
Hi ha ajuts per pagar l'aigua. Se'n plantegen, per a altres subministraments?
El nostre és municipi petit, de menys de 20.000 habitants i, evidentment, hi ha serveis vinculats al Consell Comarcal. Si hi ha alguna empresa suministradora que és de la comarca, com és el cas de l'agua (Comaigua), has d'assolir-hi acords. Hi ha gent que no té prou ingressos, però, i per tant tenim acords de col·laboració amb Càritas, o amb El Bancs dels aliments, posem per cas. Per evitar que hi hagin d'accedir, a aquests recursos, el que volem és que els veïns amb menys recursos puguin beneficiar-se de plans d'ocupació que tinguin un caràcter social. Lògicament, mirarem també de disposar de més recursos per poder fer front a aquestes situacions puntuals que puguin sorgir.
A aquests plans d'ocupació hi destinen mig milió.
Entenem que hi ha col·lectius prioritaris. Els veïns de 45 o 50 anys que són aturats de llarga durada tenen molt difícil la inserció laboral. Per tant, la nostra funció és donar-los suport, perquè a més puguin optar a rebre altres ajuts, subsidis i, si més no, a redefinir-se com a treballadors.
I amb els joves?
Això mateix. Un altre col·lectiu prioritari és aquest, el de gent més jove que no ha tingut la formació adequada o que va sortir del sistema educatiu, i que a més potser té càrregues familiars. En conseqüència, sabem que hem d'estar especialments en aquest sentit. La millora econòmica, tot i l'entorn de precarització laboral en el que els trobem, fa que cada cop tinguem menys gent aturada i, per tant, ens veurem obligats a redefinir els plans d'ocupació.
Som en ple estiu. Hi va haver problemes per cobrir la plantilla dels socorristes a la platja.
La situació s'ha resolt. Crec que de fet el problema és estructural, perquè per fer de socorrista demanen unes titulacions que poden tirar la gent enrere, quan s'hi vol posar. Nosaltres vam fer la licitació d'acord als nous paràmetres que ens marca l'administració, perquè molts d'aquests convenis o licitacions estan fets a preus una mica per sota del que marca el règim laboral. Crec també que les empreses també estan fent un esforç, en aquest sentit, i que a vegades no troben el personal suficient. El que sí que volem és que les nostres platges ofereixin els millors serveis i tot plegat ja es va atendre per resoldre-ho.
Tenen detectat un increment significatiu dels fets delictius, a l'estiu?
No, perquè bàsicament els problemes que tenim estan concentrats en dos o tres aspectes. Un és la mobilitat interna, perquè pot haver-hi algun problema de congestió de tràfic en determinades hores. Un altre es produeix els diumenges al matí, amb el mercat, perquè bàsicament hi apareixen venedors del 'top manta'. I aquí és on segurament se'ns genera alguna situació potser no tan agradable. Malgrat això, com sabeu, aquest és un problema que no resoldrem amb mesures policials, sinó amb mesures bàsicament de tipus laboral, de tipus social, de tipus de conscienciació del potencial comprador. Puntualment anem fent campanyes de cara al potencial comprador, que se sàpiga que aquesta és una forma d'economia irregular. Pel que fa a l'oci, no tenim més problemes que els que puguin tenir en qualsevol poble en qualsevol moment de l'any. A nivell estadístic, això sí, el que hi surt moltes vegades és que a l'autopista, a les àrees de servei, s'acostumen a produir fets delictius.
Quin perfil turístic tenen?
Hi ha molta gent que té la seva segona residència aquí, que hi té vinculació. Parlem de l'eix Ebre, del País Basc fins a aquí. A banda, ens volem centrar en gent de La Rioja, o de Saragossa. I a més, tenim presència en fires i mostres per reforçar el turisme que ens arriba de Lleida, o de Navrarra.
Canviem de tema. Aquest estiu han engegat la prova pilot del programa de recollida selectiva de residus a Masriudoms.
Està funcionant força bé, perquè comptem amb la implicació de la gent. Sabíem que també teníem certa garantia d'èxit. L'actuació l'havíem dissenyada i planificada amb temps, i que tot hagi anat bé ens fa voler augmentar la recollida selectiva de residus. Volíem veure com ens funcionava i poder-ho fer, fins i tot, amb recursos propis per si finalment hem de ser nosaltres que ho acabem implementant. Estem força contents, perquè la participació és l'adequada i, per tant, ens esperona a voler ampliar el projecte, al futur, amb els grans productors i restaurants.
La duran a la costa, la prova?
La part més dura arribaria quan això ho haguéssim de baixar a la costa, és cert. Serà més complicat, però la prova que hem fet ara ens aporta una mica més de múscul, en aquest sentit, i n'estem contents. L'objectiu és pujar fins els nuclis d'interior, que són més petits, més concentrats, més estables. Hem de veure, a l'Hospitalet, com ho acabarem fent.
En quin punt es troba la situació a l'escola Mestral?
Per això abans he dit que, de vegades, la relació amb l'administració no és fàcil, perquè quan vam treballar aquest conveni, hi havia la consellera Rigau. La idea que tenim és la de treure els barracons, i ara hem aconseguit, que el conseller Bargalló signi el document que ens autoritza a iniciar el procés. Això vol dir redactar el projecte, licitar i executar l'obra i posar-la en servei, tot a càrrec de l'Ajuntament.
De quina quantitat parlem?
Entre un milió i un milió i mig. Ara ja està publicitada, la licitació i, per tant, de cara a finals d'any tot engegui i que en un any o un any i mig es pugui fer l'obra. La construcció du associada una mena d'aula polivalent, perquè volem que les famílies tinguin un espai, a l'hivern, o els dies que tinguem mal temps. A més en podran gaudir a la tarda, o els caps de setmana. Serà un espai familiar. Hi guanyarem tots, en la part docent i en la social.
