Dijous, 18 d'Abril de 2024

Cultura i més cultura, amb Reusdigital.cat

22 de Gener de 2021, per Redacció
  • Béla Lugosi, qui va interpretar Dràcula al teatre i al cinema, és un dels protagonistes de les nostres recomanacions culturals

    Cedida

Una setmana més, Reusdigital.cat us recomana algunes propostes culturals per al vostre temps lliure. Parlem de llibres o pel·lícules, posem per cas, que ens han atrapat i que ara ens disposem a compartir amb tots vosaltres, estimats amics i lectors. 

Que en gaudiu!

Marc Busquets recomana 'Hollywood gótico. La enmarañada historia de Drácula', de David J. Skaal

A mig camí entre l'assaig erudit i el relat novel·lat, som davant d'un més que notable treball de recerca sobre la figura del comte vampir i la seva importància al món de l'espectacle. Entre altres qüestions, l'autor aborda les influències i els referents que va tenir en compte Bram Stoker a l'hora de concebre la història de Dràcula, la seva acollida en l'època victoriana i la seva posterior rellevància al teatre primer i al cinema, després. El lector descobrirà anècdotes diverses a través d'un exercici de rigor, ple d'anàlisi simbòlica, sobre tot allò que envolta un mite de cultura pop com aquest. 

Especialment brillants són els capítols del llibre en què s'hi recupera la croada legal de la vídua Stoker contra els alemanys que es van atrevir a rodar 'Nosferatu', les complicades adaptacions del text original als codis de Broadway o la irrupció d'un gairebé desconegut hongarès, Béla Lugosi, convertit de cop en el príncep de les tenebres pels segles dels segles. Per acabar-ho d'adobar, David J. Skaal dedica un passatge a comparar el film dirigit el 1931 per Tod Browning i el de George Melford, aquest adreçat al públic de parla castellana d'arreu del planeta i del qual tan sols es conserva una còpia sencera a Cuba. 

Excel·lentment documentada i narrada amb passió, 'La enmarañada historia de Drácula' (Es pop ediciones, reedició del 2020) és una obra imprescindible per als amants de les icones populars en general i del cinema de gènere en particular. 

61onxveb8sl._sx326_bo1204203200_.jpg

Alba Cartanyà recomana 'Joan Didion: El centro cederá'

És un documental que narra la vida i l'obra de l'escriptora nord-americana Joan Didion (Sacramento, 1934), a través de la càmera del seu nebot, l'actor i director Griffin Dunne.

Després de treballar durant uns anys a Nova York, Didion retornà a la seva California natal. Uns mesos d'incertesa la van fer viatjar cap a San Francisco, on va escriure el relat de no-ficció que dóna títol a l'obra 'Arrastrarse hacia Belén'. En les seves pròpies paraules: "Era la primera vegada que m'enfrontava directa i rotundament a la veritat de l'atomització, a la prova que les coses s'enfonsaven. Si havia de tornar a treballar, necessitava que les coses es reconciliessin amb el desordre". Allà, l'escriptora va topar amb la contracultura, el moviment hippie i les drogues.

Va conèixer de primera mà membres dels 'Black Panthers', va presenciar part de la gravació d'un disc de The Doors i va entrevistar a Linda Kasabian durant el judici pels crims de Manson, entre moltes altres experiències vitals.

El documental, que es pot veure a 'Netflix', explica les vivències de Didion, incorpora fragments dels seus escrits i retrata la societat d'aquella època. Davant de càmera apareix una Joan Didion d'avançada edat que parla amb energia, a vegades pensativa, i gesticulant força. Una peça audiovisual molt interessant per conèixer més a fons una de les majors cronistes nordamericanes dels anys 60 i 70. 

Els nazis, entre nosaltres: Isabel Martínez proposa algunes obres 

La lectura de la darrera novel·la de M.Lluïsa Amorós, 'Els nens de la senyora Zlatin', em suggereix recomanar obres relacionades amb la presència (durant tant de temps oblidada) del nacionalsocialisme a Catalunya. Aquelles persones interessades a conèixer aquest període disposen d'un ampli ventall de possibilitats bibliogràfiques.

Des de novel·les de ficció com l'esmentada finalista del Premi Ramon Llull a documentades investigacions sobre els nazis que es van establir a casa nostra. Aquest seria el cas del llibre 'El nazi de Siurana' de Toni Orensanz editat ara fa uns anys. Pel que prefereixin contrastar aquestes històries amb impactants fotografies d'aquest passat tan fosc, poden consultar el llibre 'Nazis a Barcelona. L'esplendor feixista de la postguerra (1939-1945) de Francesc Vilanova Vila-Abadal i Mireia Capdevila Candell.

Marià Arbonès proposa recordar la cançó ‘American Pie’ de Doc McLean

Un altre disc que compleix 50 anys aquest 2021 és l'’American Pie’ de Don McLean, el segon àlbum del cantant i compositor nord-americà. No descobreixo res a ningú si escric que el disc i, sobretot, la cançó homònima van tenir una molt bona acceptació, a diferència del seu primer disc, ‘Tapestry’, que va passar bastant desapercebut.

El disc ‘American Pie’ aplega dues cançons que van suposar dos grans èxits per a McLean: ‘Vicent’, el seu homenatge al pintor Van Gogh, i ‘American Pie’, que és la que us adjunto. Es tracta d'una cançó d'uns 8 minuts de durada (se'n va editar una versió més curta) que evoca la mort en accident d'avió de Ritchie Valens, Buddy Holly i The Big Bopper el 3 de febrer de 1959, "el dia que va morir la música". A més, es refereix a gestes del rock-and-roll i a altres episodis i personatges dels Estats Units sense mencionar-los, com John F. Kennedy o Martin Luther King.

Tot i això, ‘American Pie’ és una cançó que ha estat oberta a mil interpretacions per la seva lletra encriptada. El seu autor es va negar a donar una explicació sobre la interpretació correcta de la cançó. Preguntat en una ocasió pel seu significat, McLean va respondre: "Significa que mai més hauré de treballar." Naturalment, es referia a la gran quantitat de diners que la cançó li havia proporcionat.

El 2015, moltes preguntes van trobar resposta quan el manuscrit original de la cançó (un document de 16 pàgines, amb 237 línies escrites a mà i 26 de mecanografiades) es va adquirir en una subhasta per 1,2 milions de dòlars.

Com a última curiositat, apunto que el franquisme va censurar un tros d'’American Pie’. El fragment que diu "el pare, el fill i l'esperit sant" va ser substituït pel so d'un xiulet.

 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics