-
Ewan McGregor és el dissenyador Halston al nou èxit de Netflix
Netflix
Som-hi!
Marc Busquets recomana 'Halston'
Un dels últims èxits de la plataforma audiovisual Netflix és la sèrie 'Halston', de la fàbrica Ryan Murphy (artífex, entre moltes altres, de 'Nip/ tuck' o 'American horror story'). En aquesta ocasió, acompanya una minisèrie de cinc capítols que se centren en l'ascens i la caiguda del dissenyador nord-americà Halston, d'entrada conegut pels seus barrets (els va popularitzar Jacqueline Kennedy) i després per esdevenir una marca imprescindible a la moda durant dècades.
D'estètica fina, quasi acadèmica, 'Halston' atrapa en especial pel carisma d'un Ewan McGregor capaç d'imprimir el punt excessiu necessari al seu personatge, al mateix temps que hi aporta fragilitat i soledat. El luxe, el talent, el sexe, i les festes de la Nova York dels 70 i dels 80 són altres dels atractius d'una producció potser no memorable però sens dubte funcional, ben narrada i interpretada, i que transmet que l'important és ser un mateix, no perdre la identitat.
Alba Cartanyà recomana dues xerrades relacionades amb Colòmbia
Ja fa dies que sentim a parlar (potser massa poc) de tot el que està passant a Colòmbia. Les mobilitzacions han tornat després de l’aturada imposada per la pandèmia, i ara el ‘Paro Nacional’ busca anar a “l’arrel del problema”. Una vegada retirada la reforma tributaria, l’exigència és la renúncia del president Duque i del seu Govern.
El malestar entre la població colombiana, sobretot a les zones rurals, no és nou. Hi ha tota una llarga història i trajectòria darrere, i uns Acords de Pau firmats el 2016 que no s’estan implementant en la pràctica.
Per tal de conèixer una mica més a fons el conflicte, l’organització 'International Action for Peace' va organitzar la xerrada 'Colombia, ¿Por qué no para el paro?', que protagonitzen líders i lideresses juvenils, del moviment indígena i 'campesino'.
Per altra banda, MèdiaCat també va emetre un directe a instagram, que ara es pot trobar al seu perfil de Youtube, sota el títol 'Colòmbia: informar sense criminalitzar'. Hi intervenen les periodistes catalanes que treballen al país Mar Ramos i Berta Camprubí, la periodista colombiana Edilma Prada i la membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i de la Taula Catalana per Colòmbia, Maria Manyosa.
Unes xerrades que recomano molt, perquè posen paraules i context als titulars i imatges, sovint aïllades, que ens arriben.
Marià Arbonès us proposa d’escoltar la música de Piano Magic
Aquest cap de setmana us recomano la música de Piano Magic, un projecte musical encapçalat pel multiinstrumentista Glen Johnson, el cervell i únic membre constant del grup des de la seva formació, el 1996, fins al seu final, el 2017, quan van decidir acomiadar-se del públic. Durant els gairebé vint anys de funcionament hi van passar infinitat de músics que van deixar un llegat d’àlbums fantàstics, com ‘Popular Mechanics’ (1997), ‘Low Birth Weight’ (1999), ‘Artists’ Rifles’ (2000), ‘Disaffected’ (2005) o ‘Closure’ (2017), per esmentar només alguns exemples. Piano Magic també és autora de la banda sonora de la pel·lícula ‘Son de mar’ (2001), de Bigas Luna, creada quan el músic sevillà Miguel Marín formava part de la formació com a bateria. Un any després abandonaria el grup i muntaria Arbol.
La música de Piano Magic va rebre molt de grups com Cocteau Twins, This Mortal Coil o Dead Can Dance. Musicalment, abastaven moltes expressions, des del pop de cambra i l’electrònica fins a altres sons més obscurs; tot depenia de les inquietuds i les emocions que tenia Johnson a l’hora de crear. “Som com el temps a Anglaterra; ara fa sol i al cap d’un minut plou. Així d’imprevisible és la nostra música”, va confessar en una ocasió. També és normal que un grup d’una trajectòria tan llarga tingués diverses etapes artístiques. El seu rock experimental inicial va derivar al cap dels anys a un pop més detallista.
La cançó que presento en el vídeo es titula ‘Attention to Life’ ianys s’inclou en el disc ‘Closure’, un treball que representa bé el so del grup, sempre ple de fins arranjaments i melancolia. En la cançó apareix com a vocalista convidat Peter Milton Walsh, de la banda australiana The Apartments. Per a aquest àlbum, l’últim de la trajectòria de Piano Magic, el nucli del grup estava format per Glen Johnson, Jerome Tcherneyan, Franck Alba, Alasdair Steer i Paul Tornbohm.
