Recomanacions culturals per al cap de setmana de la Diada

Isabel Martínez recomana la biografia de l'escriptora Carmen Laforet

Autora d'un dels fenòmens de la literatura espanyola de postguerra, la vida i l'obra de la rutilant escriptora Carmen Laforet, guanyadora del Premi Nadal amb tan sols una vintena d'anys, és matèria de la recomanació d'aquesta setmana. 'Carmen Laforet. Una mujer en fuga' (RBA, 2019) és un extens i ben documentat estudi signat per Israel Rolón-Barada i Anna Caballé, recent Premi nacional d'Història per una altra biografia femenina, la de Concepción Arenal.

Partint d'una infantesa a Las Palmas on es forja una rebel adolescent després de la mort de la mare i el nou matrimoni del pare, la recerca dels biògrafs repassa episodis més o menys mitificats com l'impacte que va suposar la publicació de 'Nada' en una Espanya marcada encara pel conflicte bèl·lic i en la qual una brillant (i desconeguda) autora guanyava un guardó literari de nova creació. Capturada ben aviat en un matrimoni convencional conseqüent amb els paràmetres de l'època respecte a la família i a les responsabilitats domèstiques, la biografia dels autors aporta noves dades sobre la relació de Laforet amb l'esportista Lilí Álvarez així com d'altres moments de la seva vida professional (els viatges als Estats Units on va relacionar-se amb l'exiliat Ramon J. Sender) i personal com ara la seva negativa a les entrevistes i la seva dependència econòmica de les col·laboracions periodístiques més basades en el prestigi passat que en la qualitat dels seus darrers escrits.

Marià Arbonès proposa escoltar el disc 'Miradas Cruzadas/ Regards Croisés' d'Alejandro Monserrat i Al-baïda

Vaig adquirir el disc 'Miradas Cruzadas/ Regards Croisés', d'Alejandro Monserrat & Al-baïda en una estada al Festival Pirineos Sur i no m'en penedeixo. El disc recull part de la música de l'espectacle musical homònim, impulsat pel músic aragonès i fruit de l'acord entre el festival pirinenc i el festival Boulevard de Casablanca. L'àlbum inclou també un DVD que permet visualitzar i gaudir de les actuacions en directe.

La proposta d'Alejandro Monserrat va ser portar, l'any 2010, al bonic escenari de Lanuza, i posteriorment a altres indrets de l'Estat, les 20 cançons que va compondre, basades en la fusió del flamenc amb ritmes gnawas, berebers, reggae i rap. Per a fer-ho possible, Monserrat va reunir a un grup de 10 excel·lents músics procedents de l'Aragó i el Marroc, amb el nom d'Al-baïda.

Les composicions estan inspirades en els sons que omplen els carrers de Marroc, però també en les propostes més modernes i arriscades de les noves generacions de músics marroquins que va descobrir Alejandro Monserrat en les seves estades al país nord-africà. 

Marc Busquets recomana la pel·lícula 'El extraño'

Producció sud-coreana estrenada amb èxit al festival de Sitges, 'El extraño' (Na Hong-jin, 2016) barreja amb llibertat i sense por elements del 'thriller', el terror i fins i tot el 'western'. Capaç de sorprendre a cada pla, se centra en la presència d'un enigmàtic i solitari veí d'una vila rural on comencen a succeir-se els crims i els fets inusuals.

La incompetència de la policia i l'odi cap a tot allò desconegut (i estranger) faran que la trama derivi lentament cap a un film que no només analitza temors de la nostra era, sinó que hi afegeix components més propers al paranormal per acabar construint una pel·lícula rodona, perfecta, rodada amb mestria i que usa totes i cadascuna de les seves eines amb una precisió gens habitual.

Magnífica a nivell visual, més enllà (o no) d'una narració convencional cal trobar a 'El extraño' nous camins expressius per gaudir d'un exercici de dues hores i mitja de durada que, de debò, no us fan gens llargs.

'El extraño' és al catàleg de 'Prime video' d'Amazon.

Alba Cartanyà recomana una carta escrita per dones internacionalistes des de Rojava

Uns dies enrere, el Salto Diario publicava l'article "Carta oberta als nostres companys de militància", on un grup de dones que es troben a Rojava posen paraules al que pensen i al que senten. Com expliquen al principi, la carta és fruit de "formacions, debats, crítiques i reflexions" i, bàsicament, animen als seus companys a canviar la seva construcció patriarcal des del centre del seu ésser, no només d'una manera superficial o estètica. Apunten: "Tot això no ho heu de fer per nosaltres (...) perquè per alliberar-nos i defensar-nos ja ens tenim a nosaltres mateixes, sinó pel potencial revolucionari que hi ha en l'alliberament de les dones (...) que és imprescindible també per l'alliberament de la humanitat".

És una crida a omplir la lluita de significats reals, cosa que implica tombar privilegis, costi el que costi; sigui incòmode o dolorós. Asseguren que si per part dels companys "aquest compromís i aquests fets no es materialitzen" no se'ls donarà "cap mena d'espai" i conclouen: "Com bé ens ha ensenyat el moviment kurd, no podem partir la realitat en trossos, ja que la realitat només és una".

És un escrit amb un contingut potent, profund i contundent, que s'ha de llegir amb atenció i reflexionant cada paraula. El podeu trobar clicant aquí.