La cultura que volem compartir amb tots vosaltres

Un cap de setmana més, des de Reusdigital.cat us proposem una sèrie de recomanacions culturals de diverses disciplines per tal que en gaudiu. Parlem de música, de llibres, de pel·lícules que ens han acompanyat i que ara volem compartir amb tots vosaltres, amics i lectors. 

Veniu?

Marià Arbonès proposa escoltar la cançó 'Arponera', d'Esclarecidos

Per a mi, és la millor cançó d'Esclarecidos i una de les millors del pop estatal de fa uns anys. La cançó 'Arponera' és la més representativa d'aquest grup, sorgit l'any 1981 a Madrid i que va romandre en actiu fins a l'any 1997. Esclarecidos va ser un grup singular, ja que els seus integrants no pretenien dedicar-s'hi professionalment, i la seva música, allunyada de les fórmules de la "Movida", responia més a una fusió "elegant" de pop i jazz. Aviat van ser titllats de grup de culte.

De la llista d'excel·lents músics que formaven Esclarecidos, destaco el lletrista i bateria Alfonso Pérez; el saxofonista Nacho Lliso; el multiinstrumentista Suso Saiz, que s'hi va incorporar en etapes posteriors, i Cristina Lliso, dotada d'una veu exquisida. Van publicar set àlbums i tres EP, la majoria a través de Grabaciones Accidentales, un segell discogràfic creat per ells mateixos i els músics de Décima Víctima.

La cançó 'Arponera' s'inclou a l'àlbum 'Esclarecidos 2' (1985), el qual recull altres boniques cançons, com 'Miles, Miles, Miles' o 'Bajo la nieve'. 'Arponera' és una curiosa peça d'amor, amb una lletra surrealista i intrigant, que va ser escrita per Alfonso Pérez mentre veia un documental de balenes a TVE-2. De compondre la balada i posar-hi veu se'n va encarregar Cristina Lliso. 

Isabel Martínez recomana 'Enola Holmes'

L’estrena de la pel·lícula ‘Enola Holmes’ a 'Netflix' aquests dies ha tornat a posar d’actualitat un personatge universal com és Sherlock Holmes. Des que el metge i escriptor britànic sir Athur Conan Doyle el creés a finals del segle XIX han estat incomptables les històries, adaptacions i revisions d’una criatura literària i del seu univers que, pel que veiem, captiva a generacions tan diferents com la victoriana, la dels baby boomers i l’actual, per citar només algunes.

L’enèssima revisitació de l’univers holmesià es basa en els llibres infantils de Nancy Springer protagonitzats per l’Enola, la germana de Sherlock i Mycroft. Un èxit literarri que ara pren vida a la pantalla sota l’aspecte d’una de les actrius amb més projecció del moment, Millie Bobby Brown.

Tenint en compte l’omnipresència de les plataformes en el temps d’oci, la recomanació d’aquesta setmana és revisitar algun dels clàssics sobre Sherlock Holmes de temps passats. Les meves preferides són: ‘La vida privada de Sherlock Holmes’ (1970) de Billy Wilder per ser obra (ni que sigui menor) d’un geni; l’agredolça i evocativa ‘El secret de la piràmide’ (1985) de Barry Levinson i la trístissima ‘Mr. Holmes’ (2015) de Bill Condon. Elemental, estimats lectors i lectores!

Marc Busquets recomana el llibre 'El primer glop de cervesa', de Philippe Delerm

Disponible a la col·lecció 'La butxaca', i amb traducció al català de Jordi Llavina, 'El primer glop de cervesa' és una lleugera i agradable lectural que evoca sentits i sentiments. Delerm hi descriu, amb tendresa i ironia, els petits plaers de la vida (d'aquí el títol). Coses petites i senzilles, sí, però que fan que tot plegat sigui millor. Com a mínim, més suportable.

Escoltar la ràdio al cotxe, el repàs de la premsa tot esmorzant o l'olor de les pomes són, posem per cas, alguns dels instants de joia que l'autor francès comenta. Quins són, els vostres?