El Castell de Vila-seca presenta 35 fotografies inèdites de Centelles sobre la Guerra Civil

El Castell de Vila-seca acollirà, del 19 de febrer al 19 de setembre de 2021, l'exposició 'Agustí Centelles. Testimoni d'una guerra (1936-1939)', comissariada per Daniel Giralt-Miracle, que mostra un total de 130 fotografies del fotorerporter que documenten la Guerra Civil espanyola. Del conjunt d'imatges, que pertanyen a la col·lecció de la Fundació Vila Casas, 95 són còpies que el mateix autor va positivar i 35 són R-prints (o còpies modernes) que Sergi Centelles, fill del fotògraf va positivar al taller del seu pare a partir de negatius originals i inèdits que s'exposaran per primera vegada. Les fotografies exposades documenten la Guerra Civil espanyola i els moments previs i posteriors.

L'exposició s'estructura en sis àmbits expositius: La República, 1931-1936; 19 de juliol i l'inici de la Guerra Civil; El Front (Retrats del Front); Rereguarda; El Camp de Concentració de Bram, i una darrera secció on es mostren els 35 R-prints inèdites.

Un grup de milicianes (Centelles).

En la roda de premsa de presentació, l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha posat en valor el conveni amb la Fundació Vila Casas que ha permès portar per segona vegada una exposició d'alt nivell al Camp de Tarragona, després de l'èxit de la mostra de Tàpies.

L'alcalde creu que la mostra serà un reclam i un atractiu turístic tant del territori com a la resta de Catalunya, Espanya i Europa, pel fet de presentar imatges inèdites. Per la seva banda, la regidora de Cultura, Manuela Moya, ha destacat que enguany, com a novetat, el visitant podrà utilitzar un audioguia a través d'una app que es podrà descarregar amb el seu mòbil. La mostra serà gratuïta fins el mes de juny amb l'objectiu de captar públic del municipi i del territori i, fins el setembre, ja es cobrarà una entrada ajustada. Moya també ha fet una crida als centres educatius del Camp de Tarragona o del qualsevol indret perquè s'apuntin als tallers vinculats a l'exposició, com es farà amb els alumnes de 6è de primària i de 4t d'ESO de Vila-seca.

L'alcalde, Pere Segura, la regidora de Cultura, Manuela Moya, i la directora de projectes externs de la Fundació, visitant la planta de fotos inèdites (ACN)

El relat del horror

La directora de projectes externs de la Fundació Vila Casas, Natàlia Chocarro, ha destacat que les fotografies inèdites tenen "un valor incalculable" i permeten contextualitzar molt millor la vida i obra de Centelles. "És el relat de l'horror, tamisat per la mirada poètica del fotoperiodista. Una mirada que copsa a l'instant el moment precís", ha declarat aquest dijous a la tarda en roda de premsa.

El comissari de la mostra, Daniel Giralt-Miracle, ha participat en la presentació amb un vídeo explicatiu sobre l'exposició. Giralt-Miracle ha comentat algunes imatges que són molt significatives sobre aquella època. En el primer àmbit de l'exposició es troba una fotografia sobre l'arribada del president Francesc Macià a la Ciutadella (1936), "en la que mostra l'elegància de Macià i la seva proximitat a poble". També s'ha referit a la imatge que Centelles va captar de la Manifestació de Rabassaires (1934) o fotografies que reflectien la vida social d'aquella època com la de la proclamació de Miss Catalunya (1935).

D'entre totes les imatge, Giralt-Miracle ha destacat especialment la fotografia 'Guàrdies d'assalt al carrer Diputació' (1936), una imatge "que ha donat la volta al món per l'impacte que va causar veure aquells cavalls fent de trinxera o els fusells utilitzats, una fotografia entre la vida i la mort".

 'Guàrdies d'assalt al carrer Diputació' (Centelles)

Altres escenes reflectides en l'obra de Centelles són la del front d'Aragó (1936), les dones milicianes, personatges de l'època com Frederica Montseny o Companys, "una foto instantània que explica la càrrega energètica del president". Però també fotografies que mostren "la saviesa i la tècnica de Centelles" com la que va captar la última reunió de les Corts republicanes a Montserrat (1938), abans de l'exili a França, una foto on l'autor juga amb el contrast més propi del cinema clàssic americà entre els personatges i la llum que entre pels finestrals.

Declaracions de Natàlia Chocarro (vídeo: ACN)